BLOC D'ACTUALITAT


EL CINISME COM A FILOSOFIA

"Un gos pot ensenyar-nos un estil de vida més ple, natural i autèntic que el de molts 'influencers'"

Eduardo Infante és professor de filosofia en un institut de Gijón, ciutat a la que va arribar per amor, "perquè la història d'un home, sempre l'escriu una dona", explica. Però aquest llicenciat en Humanitats per la Universitat d'Huelva i en Filosofia per la Universitat Pontifícia de Salamanca no és un professor a l'ús. Part de les seves classes tenen lloc al Twitter... i als parcs, i als carrers de Gijón. Però no sempre va ser així. - A lavanguardia.com l'han entrevistat.

Un dia mentre feia classe, va veure a una alumna que mirava distreta per la finestra. Es va acostar i li va preguntar què era això que mirava i si era més important que l'examen que tenia el dijous. L'alumna li va respondre: "La vida".

"Va ser demolidor. Em vaig adonar que ensenyava filosofia com una assignatura allunyada de les preocupacions dels meus alumnes". Així que l'endemà se'ls va emportar a el parc i els "vaig demanar que m'expliquessin què els preocupava". Però va fer alguna cosa més. "Els joves accedeixen a la informació a través dels seus mòbils. Molts ja ni ho fan amb un ordinador. Viuen en el món virtual, es comuniquen així, no són autistes, i si no hi som allí educant-los, a les xarxes campen al seu aire les fake news, les pseudociències, el deixar-se portar per les emocions,.. Així que els vaig posar la classe de filosofia a la pantalla".

D'aquesta manera, van néixer els #FiloRetos, preguntes filosòfiques que Infante llança als seus alumnes a Twitter, sempre vinculades amb l'actualitat i amb les seves preocupacions. Aquestes lliçons es van substanciar en un llibre, Filosofia al carrer. #FiloRetos per a la vida quotidiana (Ariel) "que és el manual que a mi m'hauria agradat tenir", reconeix.

El proper 7 d'abril, Infante publicarà 'No em tapis el sol', en el qual tracta d'actualitzar la filosofia cínica "com a salvavides per subsistir". Per a aquest filòsof, "el clima social i polític de crisi de Grècia en el qual els cínics van desenvolupar el seu pensament és molt semblant a què vivim actualment. En ambdós casos la normalitat s'havia anat en orris i hi havia una pèrdua de llibertat en tots els sentits. Els cínics van ensenyar a viure sensata, lliure i dignament en aquest món".

Davant d'aquesta situació, "el cinisme s'aixeca com una filosofia que convida a lluitar contra el desànim, a recuperar la nostra vida i a entendre que viure en plenitud depèn enterament de nosaltres mateixos i no de les modes, dels béns externs o de l'consum. No sabem viure bé, perquè no sabem què és el bo per a l'ésser humà. El millor no és el desitjable. De fet, en una societat consumista com la nostra, el desig no ens pertany. Desitgem el que altres volen que desitgem. Hem confós la vida bona amb la vida confortable ", explica aquest filòsof.

Per Infante, ara vivim "la crisi de la modernitat, de la incapacitat per construir una societat de ciutadans. Som infantils i hem delegat la vida comunitària en els nostres polítics ", assegura. Davant d'aquesta situació, els cínics proposen que "la raó guiï la nostra conducta per no viure de manera autòmata, gregària, i sí fer-ho de manera virtuosa, seguint el model socràtic de justícia, equilibri, moderació i temprança".

Pel cínic, un gos pot mostrar-nos un estil de vida més ple, natural i autèntic que el de molts influencers. "Com viuria un cínic", es pregunta Infant.

"No miraria a un influencer per aprendre com viure, sinó a un gos. Observant la seva conducta es pot aprendre a viure bé: necessita poc per ser feliç. El gos ens recorda que som animals, i ens convida a recuperar la nostra naturalesa ". El cinisme ens impulsa, també, recuperar la franquesa: "Cal tornar a dir la veritat. Ara només val la demagògia que ens polaritza i ens enfronta. La veritat ha perdut valor davant la necessitat d'imposar, cadascú, el seu propi relat ".

Tradicionalment s'associa el vocable cínic amb algú que actua amb falsedat o desvergonyiment, "però en alemany hi ha dos termes per referir-se a l'cinisme. D'una banda, tenim zynismus per referir-nos a aquesta conducta, i kynismus per a l'escola filosòfica ", explica.

"Res importava més als cínics que els seus congèneres, i és cert que es comportaven de manera desvergonyit com una forma de provocació, però sempre amb molt sentit de l'humor, per animar a viure segons un pensa".

Aquest autor és un enamorat de les Humanitats, matèria que considera que la societat actual desprestigia, i que no és per casualitat. "El sistema ens vol competents com a productors i incompetents com a ciutadans. Vol persones que facin molt bé el que vol que facin i que siguin fàcilment manipulables, el que ens porta a una societat dòcil". Davant d'aquesta situació, Infante creu que "la filosofia és una bona eina per crear ciutadans que no es deixin portar". I ser un "cínic dels bons", també.

7 comentaris:

  1. Es que las preguntas actuales corresponden a circunstancias actuales,
    Hace trenta años nuestro planteamiento, a los 25 años era formar una familia. Acabar la maestria Industrial, o la carrera, casarte e independizarte, y adquirir con ella la responsabilidad implícita de vivir en pareja.
    No te planteabas para ello tenerlo todo antes, o sea, no te planteabas tener piso y a la vez coche, y a la vez salir los fines de semana, y a vez todo lo demás. Sabías que contabas con tanto dinero y tirabas con la pareja adelante. Y adquirías una responsabilidad compartida.

    Hoy las preguntas filosóficas sobre "la vida" no tienen nada que ver. La vida para la mayoría (ojo que no he generalizado) es una "vida virtual". Y con 25 años no demuestran la madurez, pues es otra manera de pensar, más de "vivir al día", más de vivir a lo lúdico, no digo con menos responsabilidad, pero si eludiendo los compromisos para ello. Pocas parejas verás formadas y en serio (las excusas son variadas: alquilar un piso es imposible; hoy todo es más fácil; no quiero responsabilidades; me sobra tiempo; jamás lavaré los calzoncillos de otro; cada uno es su casa y ya veremos, el sueldo para juntarnos no llega, no quiero aguantar a nadie...)

    Ella mira "la vida" y la vida siempre ha sido igual de difícil y compleja, nuestros padres pasaron una guerra; nuestros abuelos, miseria, y nosotros vivimos muy, muy bien en comparación a lo anterior.

    Ni la filosofía de los cínicos da respuestas, ni la general abre los ojos, pero es cierto que ayuda a hacer preguntas.
    salut

    ResponElimina
  2. A nous temps, noves maneres de veure i ensenyar la filosofia. Les preguntes solen ser sempre les mateixes, per aixó cal actualitzar les respostes i aquí la filosofia i no només en aquest cas, està donant noves respostes a preguntes antigues.

    Salut

    ResponElimina
  3. Hay muchas personas (quizas yo sea una de ellas), que prefieren no molestarse en pensar, en observar y sacar sus conclusiones. Nos dejamos llevar por lo inmediato y, en no pocas ocasiones, dejamos lo importante.
    Esta mañana sentado en mi jardin (vivir en una casa de pueblo tiene sus ventajas) pensaba en eso, en lo que estaba haciendo, en mi ritmo de vida, en como la orientó, (si es que la oriento yo), las cosas que hago... y la verdad es que no termino de estar satisfecho conmigo mismo, pero Fortuna me ha metido en un camino, que tardaré algún tiempo en recorrer, espero no llegar al final de este demasiado tarde, ya veremos.

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. De momento ya has hecho algo "pararte a pensar", Daniel.
      Eso es garantía de éxito
      Un abrazote

      Elimina
    2. Recuerda la máxima Daniel, pienso, aluego alomojó existo.

      Elimina
  4. Reconozco que me dejo influir por cocineros,en televisión, me gusta el tema y aprendo.No lo hago por temas de ropa,ni de maquillaje,aunque a veces me gusta mirar(mi mujer las ve,en videos).Los que influyen,los hay buenos,regulares ,malos y muy malos,como todo en la vida.Son buenos,primero,porque tienen base cientifica,estudios,práctica y segundo saben transmitir,que no es fácil. He tenido perrita y me ha transmitido compañía.Finalmente,lo bien que se lo debe pasar este hombre,dando su clase en un jardín, algo que sería imposible en otras asignaturas como la electrónica, la bioquímica...Por dar ejemplos.Me acuerdo en la universidad,un profe joven que le gustaba el estilo,no prosperó el asunto.

    ResponElimina
  5. No es Infante el único filósofo que actúa de esta manera, hay unos cuantos más, como Markus Gabriel o Byung-Chul Han entre otros.

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ