BLOC D'ACTUALITAT


L´AMENAÇA DE LA VERITAT




M'interessa la veritat. Estimo la ciència. Però la veritat és una amenaça, i la ciència un perill públic. Tan perillós com benèfic ha estat. Ens ha proporcionat l'equilibri més estable de la història. L'equilibri de la Xina va ser ridículament insegur en comparació amb el nostre; ni tan sols el dels antics matriarcats va ser tan ferm com el nostre. Gràcies, repeteixo, a la ciència. Però no podem permetre que la ciència destrueixi la seva pròpia obra. Per això limitem tan escrupolosament l'abast de les seves investigacions; per això vaig estar a punt de ser enviat a una illa. Només li permetem tractar dels problemes més immediats del moment. Totes les altres investigacions són condemnades a morir en potència.
És curiós -va prosseguir després de breu pausa- llegir el que la gent que vivia en els temps del Nostre Ford escrivia sobre el progrés científic. Pel que sembla, creien que es podia permetre que es seguís desenvolupant indefinidament, sense tenir en compte res més. El coneixement era el bé suprem, la veritat el màxim valor; tota la resta era secundari i subordinat. És cert que les idees ja començaven a canviar llavors. El nostre Ford mateix va fer molt per traslladar l'èmfasi de la veritat i la bellesa a la comoditat i la felicitat. La producció en massa exigia aquest canvi fonamental d'idees. La felicitat universal manté en marxa constant les rodes, els engranatges; la veritat i la bellesa, no. I, per descomptat, sempre que les masses aconseguien el poder polític, el que importava era més la felicitat que la veritat i la bellesa. Malgrat tot, encara es permetia la investigació científica sense restriccions. La gent seguia parlant de la veritat i la bellesa com si fossin els béns suprems. Fins que va arribar la Guerra dels Nou Anys. Això els va fer canviar de cop. De què serveixen la veritat, la bellesa o el coneixement quan les bombes d'àntrax plouen del cel? 
Després de la Guerra dels Nou Anys es va començar a posar límit a la ciència. En aquell temps, la gent ja estava disposada fins i tot a que posessin vedat i regulessin els seus apetits. Qualsevol cosa per tal de tenir pau. I des de llavors no ha parat el control. La veritat ha sortit perjudicada, per descomptat. Però no la felicitat. Les coses s'han de pagar. La felicitat tenia el seu preu. I vostè haurà de pagar-lo, Mr.Watson; haurà de pagar perquè l'interessa massa la bellesa. A mi m'interessava massa la veritat; i vaig haver de pagar també... 

Aldous Huxley - Un Món feliç: fragment

3 comentaris:

  1. La verdad.¿Que verdad?.¿Referente a qué o a quién?.La verdad Cartesiana:cada hecho,cada variante,son susceptibles de ser representados en E2(Espacio de dos dimensiones,plano),por dos coordenadas (a,b)ya está la verdad absoluta,solucionado.Pero no,eso no lo explica todo,porque todo es relativo,ya que es verdad según el punto de referencia y este a su vez puede cambiar en el espacio y en el tiempo.Vale,fijemos un punto origen,pongamos en E3(tridiminsional).Ya esta,solucionado,ya podemos saber la verdad.Pues que no,cómo podemos asegurar que sea en E3 y no en E4.....Me cachi en la mar,ahora si que la hemos liado.Vale no consideremos ese término una k(costante),vamos a fijarla en un espacio de n dimensones,E(n)..Que chuli queda la verdad polidimensional..Lo hemos solucionado.Que no,que no, que eso no contempla la teoría Cuantica,los fenómenos no son continuos,sino que se manifiestan en"cuantos'......Mira se acabó,el arbitro está vendido y los del VAR todos ciegos..
    Todo lo indicado es verdad,así que no fue penalti.

    ResponElimina
  2. La verdad es que los del VAR están en el VOR que así se denomina su hábitat de trabajo.
    La verdad ni se crea ni se destruye, únicamente se transforma. La verdad es un millón de cosas, o la verdad es un cristal roto en miles de pedazos de los que cada uno de nosotros tiene uno de estos trozos.

    Salut

    ResponElimina
  3. I des de llavors no ha parat el control

    LA ÚNICA VERDAD....

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ