De l'empara a l'oblit. Les famílies de les víctimes de Germanwings no donen crèdit a la desconcertant actuació dels polítics que han passat de abrigallar i prometre'ls ajuda a deixar-los en l'oblit. "Són innombrables les visites a Madrid per explicar el nostre cas, així com cartes, correus i trucades en cinc anys, cinc anys que han acabat, de moment, amb un final totalment frustrant", es lamenta Eduardo Ruiz, expresident de l'Associació d'afectats del vol GWI9525 als Alps, pare d'un passatger mort i avi de dos orfes.

Quan el 24 de març de 2015 el pilot de la filial de Lufthansa, Germanwings, que viatjava de Barcelona a Düsseldorf, va estavellar l'avió amb 150 persones, entre passatgers i tripulació, es van organitzar nombrosos actes de suport i condol, d'acord amb la commoció que havia causat el sinistre. A les fotografies dels funerals s'identifiquen figures representatives de totes les institucions.

L'associació estima que Hisenda podria recaptar 800.000 euros dels 3 milions donats per Lufthansa. De la tragèdia, uns 82 nens, i un encara en el ventre de la seva mare, van quedar orfes d'un dels pares o de tots dos. 51 espanyols, gairebé tots catalans. Lufthansa va crear un fons per compensar econòmicament a les famílies de les víctimes que va fixar en 15 milions d'euros. "L'associació que jo presideixo ara demanar que una part fos destinada íntegrament als fills que havien perdut a un pare perquè les seves vides quedaven especialment trencades", explica Lourdes Bonet, presidenta actual dels afectats i amiga d'una de les passatgeres mortes. La companyia va acceptar. Uns 5 milions serien exclusivament per als orfes de Germanwings, en concepte d'ajudes per a l'estudi. Els altres 10 milions s'oferien a projectes que desitgessin liderar els familiars per commemorar els seus morts.

"L'associació va demanar l'exoneració tributària perquè entenia que Lufthansa donava aquests diners a les famílies que havien patit el terrible impacte d'haver perdut a un ésser estimat, amb la perspectiva, a més, que ja no aportaria ingressos a la llar", argumenta Ruiz. Per tant, no era equiparable a altres ajuts en què la contribució fiscal està, probablement, més justificada.

Els diputats de Congrés van votar al 2016 una proposició de llei que incloïa l'exoneració per al fons específic de Lufthansa, en àmplia majoria, i es va posar en marxa l'engranatge politicoadministratiu perquè així fos. Però les coses es van torçar, donant punt i final a l'empara institucional. "La moció de censura a Rajoy, la dissolució de les Corts el dia que s'havia d'aprovar la llei, la pandèmia...", fa una llista Bonet. En l'última etapa, van començar a tenir la percepció de ser una nosa. I els ministeris ja no els reben.

"Al desembre finalitzava el termini per rebre l'ajuda", explica Maribel, mare de tres fills que tenien 18, 21 i 22 anys quan va morir el seu pare. "Vam estar esperant fins a l'últim moment a veure si l'exempció arribava, però no va ser així. I els meus fills hauran de pagar en aquesta campanya de la Renda 2020 gairebé la meitat del que han percebut ", indica. Els tres estan estudiant (Enginyeria química, Dret i màster en Biotecnologia). "Aquests diners procedeixen de la companyia alemanya per als fills de les víctimes, Hisenda no comptava amb la seva existència, l'Estat no ha de desemborsar res, només deixar d'ingressar per aquest concepte", aclareix.

On van quedar les promeses? Atrapades en alguna escletxa de la fusta de l'hemicicle de Congrés dels Diputats. Allà estan molt abans que la pandèmia servís de justificació final. I hi ha, segons Ruiz i Bonet, una comparació feridora: el Govern alemany va aprovar l'exoneració fiscal el 2016 i els nens germans ja han disposat de la totalitat de l'ajut econòmic.

"No s'entén d'aquest govern que diu afavorir els vulnerables però vol treure profit d'això", protesta Robert Tansil, avi de dos nens que tenien 3 i 7 anys quan va morir el seu pare, arquitecte tècnic. "Qui és més vulnerable que vídues i orfes?", Pregunta. "Els nens són molt conscienciosos i el seu pare els va inculcar la meta de formar-se. Obtenen molt bones notes ", subratlla orgullós.

A les famílies els queda un últim cartutx. Fa uns dies, JXCat, amb el suport d'ERC, va registrar una PNL amb la proposta de l'exempció fiscal amb caràcter retroactiu, al·legant que ja s'havia aprovat al Congrés i que no va acabar de tramitar-se per incidències alienes a la finalitat perseguida. "Haurà de debatres en comissió o en el ple i anar a votació", explica Míriam Nogueras diputada de Junts. "Més enllà de la conclusió, anímicament és una porta que les famílies necessiten tancar". -Carina Farreras, lavanguardia.com

Sembla evident que Hisenda no som tots, nosaltres no robem als orfes, senyors d'hisenda, encara que sigui presumptament. Quanta misèria moral corre lliure pels Ministeris. Apropiar-se indegudament d'uns diners, és robar. Maria Jesús Montero, l'actual ministra d'Hisenda hauria de sortir ja a desmentir aquesta mesura del seu departament, ho té fàcil, pot adduir que ha estat un excés de zel de la màquina de recaptar i aturar la mesura. Aixó o dimitir.