"La llibertad no es un botellón". La frase la va dir José Luís Martinez-Almeida, l’alcalde de Madrid, després de la esvalotada nit/matinada en què milers de persones van regar els carrers de les grans ciutats amb cervesa, calimotxo i pixats. Per una vegada estaria d’acord amb Almeida, no així amb Ayuso que s’ha dedicat a jugar amb la paraula llibertat fins a reduir-la al paroxisme de la canya i les olives i no trobar-se amb els ex. 

Ara tenim a polítics, sanitaris, policies creuant els dits perquè aquest cap de setmana no es repeteixi el que va passar l’anterior. 'El que va passar va ser excepcional', va assegurar Argimon, convençut que només va ser una entremaliadura i que no s’entreveu la tragèdia ara que l’epidèmia està sota control. A hores d'ara Argimón ja deu saber que ahir al vespre va ser pitjor, almenys a Barcelona.

Potser seria bo de recordar als qui han fet bandera de la Llibertat, que la nostra llibertat sempre és a costa de la d'algu altre que és qui la paga, en aquest cas, pares, avis, i familiars propers dels qui mancats d'educació cívica i solidaritat embruten els carrers i places de les ciutats els caps de setmana, desafiant l’autoritat i saltant-se les normes sanitàries. Ho han convertit en l’única opció davant un futur, el seu, que pinta molt malament, només que aixó ni ho saben ni els preocupa. Ara que fa deu anys del 15-M, en comptes d’indignats, tenim entremaliats amants del botellot.