Després de tretze mesos tancat pel virus, el Disneyland de Califòrnia ha tornat a obrir les portes. Aprofitant el tancament, va renovar les atraccions, entre les quals la de la Blancaneu. Hi han posat nova banda sonora, més llum i nova tecnologia visual. Però, un cop reoberta, l’atracció ha desfermat la ira de moltes persones. Resulta que al final de l’atracció es veu com el príncep fa un petó a la Blancaneu, que està adormida a conseqüència de l’encanteri de la madrastra.

Aquesta és la culminació de la història tal com l’havíem conegut sempre, però els temps han canviat i els ­indignats opinen que no pot ser que el personatge masculí –per molt de ficció que sigui– li faci un petó a la Blancaneu sense demanar-li prèviament permís. Però ella està adormida i ho estarà mentre ell no li faci el petó i ella desperti, condició sine qua non per preguntar-li si hi està d’acord. ¿Com pot aconseguir que –com fan actualment moltes parelles– ella li firmi un paper autoritzant-lo a besar-la y lo que surgeixi?

Aviat farà tres dècades, James Finn Garner va escriure un llibre que estava destinat a passar a la història de la literatura popular: Contes per a nens i nenes políticament correctes. La seva lucidesa el va dur a adaptar als temps actuals els contes que durant segles s’han transmès d’una generació a l’altra, expurgant-los del racisme, el sexisme i l’absència de consciència ecològica que tenien els relats originals.

No entenc com no es fa servir sempre com a model. Si Disneyland hagués fet cas de Garner s’hauria evitat el problema que té ara. En aquell ­recull ocupava un lloc destacat La Blancaneu . Garner va reescriure la història a partir del conte original. Els set nans són verticalment deficients, sí, però “altíssims en esperit”. Ja no treballen a la mina, sinó que organitzen “trobades espirituals per a persones masculines de ciutat que necessiten retrobar-se amb les seves primitives iden­titats virils”. El príncep, el famós príncep que al final de la història desperta la Blancaneu amb un petó, va a una d’aquestes trobades perquè, en aquesta adaptació, té impotència o, com a ell li agrada dir, “involuntària suspensió de l’activitat fal·locèntrica”. Tot i que, quan veu la noia, la impotència se li’n va de cop, el príncep no pot fer-li ni un petó, perquè els set verticalment deficients l’hi impedeixen, ja que volen exhibir-la com a exemple de lo bé que funcionen els seus tractaments contra la disfunció erèctil. Però la jugada no els surt bé, i no us n’explico res més per no fer un espòiler, que avui dia està molt mal vist. - Quim Monzó