S'ha escrit molt sobre els monòlegs de Capri, però mai és suficient. Un telèfon, un català gramaticalment i fonèticament genuí, castellanismes impecablement pronunciats i la seva capacitat de crear memes ("abraci'm!", "Això és cinema") serien algunes de les seves característiques distintives. De tots els seus monòlegs el que més m'agrada és el del Nàufrag, ara que sembla que tornarem a viatjar com bojos per tot l'orbe, revisar-lo, és gairebé obligat.
Capri havia pasat algunes temporades de descans a Sant Feliu de Codines. Era frequent veure'l passejar sol per 'la Quintana' amb gest adust i ho recordo bé, amb unes sabates velles i esparracades. Era un personatge complex i turmentat de qui si us abelleix, en podeu saber més aquí. Prefereixo més quedar-me amb la seva versió de monologuista com en aquest video de 'el nàufrag'. En aquests temps en que a gent viatja esperitada i amb xancletes a tot arreu, aquests monòlegés és molt il·lustratiu.
tenía su qué ¡
Al menos era crítico.
crític i àcid, Miquel.
Solo entiendo el monologo a trozos, la verdad...
Un saludo
Ya lo he mirado y el vídeo no tiene subtítulos en castellano. Por eso no lo he publicado en el blog en castellano. De todos modos, no consigo entender que no se entienda el catalán por parte de un castellanohablante, siendo las dos lenguas del mismo origen; yo entiendo y hablo el castellano sin ningún problema.
Suprimeix
Yo creo que es posible que este señor no hable bien catalan. de ahi que no lo entienda.
A buen entendedor pocas palabras bastan, y si, Capri hablaba bien el catalán, como mi nieto que habla catalán y castellano.
Admirose un portugués
de ver que en su tierna infancia
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
«Arte diabólica es»,
dijo, torciendo el mostacho,
«que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo, y lo habla mal;
y aquí lo parla un muchacho».
estas cosas las conlleva la colonización.
Saludos cordiales.
Suprimeix