POEMES SATÍRICS



Citava avui a la tertúlia de Rac1 l'advocat Melero a Josep Maria de Segarra en un dels seus poemes satírics. Una forma epistolar la dels poemes satírics que actualment està en hores baixes, potser perquè no és tan fácil sortir-ne indemne davant la justicia com antes, quan la gent encara no se l'agafava amb paper de fumar i pel sol fet de fer-te un pet no t'acusaven del delicte d'odi.

El poema que citava Melero era aquest:

Títol V - Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

però n'hi ha més... a la Campana els varen recollir tots.

Títol I - De l'estructura nacional


Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.

Títol II - De la nacionalitat

Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.

Títol III - Drets i deures dels espanyols

Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.

Títol IV - Del president de la República

President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.

Títol V - Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

Títol VI - Del Parlament

Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.

Títol VII - De la justícia

El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.

Títol VIII - De la hisenda pública

Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.

Títol IX
De les garanties de la Constitució

Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.

Títol X
Explicació que dóna El Be Negre

I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.
Comparteix:  

Comentaris

  1. La Poesia satírica com els relats i narracions humorístiques estan hores baixes bàsicament perquè han sorgit altres formes de mostrar aquesta sàtira...la forma paradigmàtica de l'humor i la sàtira actual són els "mems" o "memes" fàcils de convertint-se en virals a través de les xarxes socials i també d'aquells mitjans que se'n fan ressò.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tot va cap el que és més fàcil. Són els signes dels temps. Hi ha memes molt satírics, també.

      Elimina
  2. No lo había leído nunca.
    Me gusta.

    ResponElimina
  3. Manola ¿De coche a caballo,de Manola,de cante,de masturbación?.Lo cierto es que este tipo de poesía no se entiende hoy día, sólo en las fiestas de Cataluña.Recuerdo las de Sitges,con interés, siempre contra el alcalde,pero suave.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manolo, manola: Joven habitante de los barrios populares de Madrid, principalmente en el siglo XVIII, que se distinguía por su traje, su porte y su desenfado. O sea, una especie de precuela de las chulapas

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada