💬Els jubilats, la gent gran d'aquest país, s'enfronta a una solitud diferent de l'habitual a aquestes edats, una solitud per la que no estàven preparats, la solitud del jubilat davant del caixer automàtic. Una situació que s'agreuja atès els jubilats i jubilades, són analògics, no nadius digitals. Hi ha excepcions, però poques.

El jubilat, la persona gran, estaba acostumada a anar a la seva oficina bancaria o de la caixa que ara ja és banc, allí l'atenia gairebè sempre la mateixa persona amb qui hi tenia dipositada tota la seva confiança (aspecte que les preferents varen espatllar), i alli a la finestreta o taulell - millor dit - feia totes les seves gestions, pagaments, treure diners, posar al dia la llibreta, etc. 

Pero això s'ha acabat, a banda que cada vegada tanquen més sucursals i caixers, els Bancs animen a la seva clientela a fer tota les seves gestions telemàtiques, via internet o a través del caixer, i clar, es un drama, un genocidi de jubilats com deia l'altre dia una senyora atabalada per fer un pagament d'impostos municipals a través del caixer, i del que no s'en sortía. Entre que la vista sol fallar, i la manca de costum, per a molta gent gran, anar al caixer es un seriós problema, que de moment es va resolent amb l'ajut de familiars o veins, el que a la llarga pot resultar perillós, no sempre tothom és de bona fe i més d'un i dos poden ser objecte d'estafes, i no dels bancs, que ja ho varen fer...

Compte també, que hi ha nuclis urbans, pobles o llogarets on a més hi sol viure molta gent gran, on ja no hi ha ni oficines ni caixers, el que encara complica més la situació de la gent que hi viu. Potser caldria fer cursets a la gent gran per aprendre a desenvoluparse amb els caixers automàtics amb soltura, de la mateixa manera que han aprés a fer anar el mòbil o l'ordinador per comunicar-se amb els fills i nets que tenen lluny de casa.