El trilema de Rodrick, o també anomenat el trilema impossible, assenyala que és impossible aconseguir al mateix temps, la hiperglobalització econòmica, la democràcia política i la sobirania nacional. Les tres opcions simultànies són incompatibles pel que ens veurem obligats a escollir només dues d'elles. El trilema de Rodrick assenyala que la consecució de les alternatives entre hiperglobalització econòmica, polítiques democràtiques i sobirania nacional comporta necessàriament el debilitament d'alguna d'aquestes tres forces. D'aquesta manera, podem triar entre les següents situacions:
Triar ser un país globalitzat econòmicament amb una democràcia a nivell global, però haurem de sacrificar part de la nostra sobirania nacional. Conservar plenament la nostra sobirania nacional i democràcia interna, però sense integrar-nos plenament a la globalització. Adherir-nos a la globalització, mantenir la nostra autonomia nacional, però sacrificar la democràcia interna. Aconseguir els tres objectius a el mateix temps és impossible ja que obtenir-ne un impedeix que completem altre.
L'autor de la trilogia és el professor d'Economia Política de la Universitat de Harvard, Dani Rodrick, qui és la seva obra "La paradoxa de la globalització" combina el relat històric amb les seves observacions crítiques obrint un interessant debat sobre la globalització i els seus efectes sobre la democràcia i la sobirania nacional. D'acord a la tesi de Rodrick, les opcions de globalització econòmica, democràcia política i sobirania nacional representa un trilema ja que és impossible tenir-les totes a el mateix temps (són incompatibles) i els països es veuran obligats a escollir només dues d'elles.
Aplicant el trilema de Rodrick a la Unió Europea tenim que hi ha tres opcions desitjables:
a) Aprofundir la integració dels països de la Unió.
b) Enfortir la democràcia interna de cada país.
c) Defensar la sobirania nacional de cada membre.
Com veiem, aquestes tres opcions no poden ser aconseguides de manera simultània perquè aprofundir una afecta el desenvolupament d'una altra. Per poder seguir endavant hem d'escollir entre les següents opcions:
Enfortir la integració d'Unión Europea mantenint una democràcia a nivell europeu (donant més poder a el Parlament Europeu per exemple), però reduir l'autonomia dels estats. Debilitar la integració europea, però enfortir la democràcia interna i la sobirania de cada país.
Tenir un Estat que s'adhereixi fortament a la Unió Europea, mantingui la seva autonomia, però s'oblidi de la democràcia interna.
La decisió apropiada dependrà de les nostres creences sobre quin dels tres objectius portarà més beneficis per als ciutadans. En el cas del Regne Unit, les persones que van donar suport al Brexit van escollir la segona opció, allunyant-se de la Unió Europea.- Paula Nicole Roldán - economipedia.
Dedicat als qui diuen o deien que Europa ens mira, per que vagin prenent nota.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
a) Aprofundir la integració dels països de la Unió.
ResponEliminab) Enfortir la democràcia interna de cada país.
c) Defensar la sobirania nacional de cada membre.
Cada uno lo veremos desde posiciones diferentes, es evidente; la mia, viendo como funciona el panorama globalizado, es la (a). La posición b es individualizarnos otra vez, (Inglaterra), y nos comeran vivos los chinos, los rusos, los hindues y los americanos, unos con técnica, otros con manos de otra; y la tercera es más de lo mismo.
Si no se va unido y se empieza a unificar criterios en lo referente a una federación de Estados Europeos, desapareceremos.
Són els Estas Units d'Europa només amb els calers, la resta es campi qui pugui.
EliminaTodo no se puede tener en la vida, hay que sacrificar algo. Por ejemplo Viktor Orbán de Hungría quiere tener todos los beneficios crediticios y ayudas de la Unidad Europea, pero que le dejen hacer lo que le vengan en gana internamente. Más o menos como nuestro amigo Pedro Sánchez, con su política económica. Que no, hombre que no...
ResponEliminaCompletamente de acuerdo con Miquel. Una Unión Europea fuerte significaría dejar de estar colonizados culturalmente y económicamente por los Estados Unidos, y plantar cara al poderío económico chino y a las maniobras oscuras de la Rusia de Pútin.
ResponEliminaHay que elegir, no entre lo bueno o lo malo, sino sencillamente por lo menos malo.
Pero aquí, continuamos mirándonos el ombligo.....
La Unió Europea no deixa de ser un Balneari decadent manat per carcamals. És Can Garlanda.
EliminaDecían hoy que en Inglaterra tienen problemas de personal que afectan entre otros al transporte. Con lo del Brexit es complicado acoger inmigrantes aunque sea para trabajar.
ResponEliminaLos cogen de las prisiones, FRANCESC ¡¡ no es broma, no es broma.
ResponEliminaHo acabo de llegir, és el món al revés, o com diria la Júlia, un món de mones.
ResponEliminaSalut.