Lluny del seva actual envergadura, amb més de 16.000 efectius, els orígens de la unitat policial dels Mossos d'Esquadra són humils i incòmodes dins del relat nacionalista. En els anys posteriors a la Guerra de Successió (1714), aquesta força catalana va realitzar el seu baptisme de foc, sobretot, perseguint «sediciosos», això és, aquells que encara encoratjaven al camp català la causa contra la dinastia borbònica.

Davant la inseguretat que va deixar el final de la guerra, l'administració borbònica va crear al segle XVIII una sèrie de «esquadres de paisans» -d'aquí el nom- per contenir als partidaris amagats de l'arxiduc Carles. Disfressat de monjo, el propi Rafael Casanova -Conseller a Cap durant el setge a Barcelona- va fugir de la ciutat per amagar-se en la finca del seu fill a Sant Boi de Llobregat.

En un entorn inestable a causa dels estralls de la guerra, la incapacitat de l'Exèrcit regular de vigilar els camins i l'entorn campestre va requerir que s'armessin aquestes unitats que exercien el paper d'una policia judicial de caràcter militar. A part de la lluita contra els miquelets (una milícia partidària del bàndol austriacista), entre les seves tasques estaven transportar els detinguts i perseguir el joc il·legal i la prostitució.

Van ser coneguts com «els mossos de Veciana», una excusa emprada pels nacionalistes per elevar aquest, d'orígens relativament humils, com a fundador de la unitat paramilitar. El 24 de desembre de 1721, les «esquadres de paisans» van ser legalitzades a través d'un reial decret de l'aleshores capità general de Catalunya, senyor Francesco Pío de Savola. El seu primer comandament unificat va ser Pere Antón Veciana i Rabassa, alcalde de Valls, que no es va posicionar durant la Guerra de Successió fins que a la fi del conflicte es va adherir al bàndol borbònic.

No obstant això, la unitat va seguir vinculada a Pere Anton Veciana fins i tot després de la seva mort. Segons una resolució real de el 8 de juny de 1773, el càrrec de comandant havia de ser ocupat preferentment per membres de la casa de Veciana. El càrrec, en qualsevol cas, era nomenat directament per les autoritats militars fins a temps de la Segona República. En aquestes dates, va passar primer a ser controlat pel govern civil a través de la Diputació de Barcelona i després per la Generalitat republicana (el 26 de gener de 1934). O sigui que pare, fill, nét i besnét Veciana durant gairebé 100 anys van estar al capdavant dels Mossos d'Esquadra.

En la gènesi dels Mossos, les autoritats reials van allistar a la unitat a delinqüents, antics convictes i contrabandistes. El seu camp d'actuació es limitava en aquells anys a Vall (Tarragona) per la vinculació de la família Veciana amb aquesta localitat; i la seva mida seguia sent reduït: amb un comandant primer, un comandant segon, catorze caps i 105 mossos. No va ser fins al reial decret de el 24 de maig 1842 quan van adoptar el nom de Esquadres de Catalunya i van elevar els seus efectius. El cos va reglamentar les seves funcions i va establir un uniforme amb clares referències al seu origen borbònic. Com ressalta Núria Sales en la seva obra «Història de l'Mossos d'Esquadra»: «A través de les èpoques, queden com a constant en l'uniforme dels mossos d'esquadra els colors blau i vermell (colors borbònics), el gambeto i la curiosa barreja d'espardenyes i barret de copa», una barreja que fa que els mossos quan vesteixen de gala llueixin aquesta curiosa equipació de barret de copa i espardenyes, que francamente molt seriosa no sembla i si es veu rancia, antiga...

La història continúa, però volia quedar-me en l'origen dels mossos i en dos conceptes, un, el nepotisme dels Veciana, suposo que comú a l'epoca i l'altre, en una pràctica que també els EUA van fer servir a l'Afganistan, incorporant terroristes i criminals de guerra a l'exercit afganés, i així els hi ha anat. A Catalunya, les autoritats reials van allistar a la unitat del primitius mossos, a delinqüents, antics convictes i contrabandistes. Suposo que per experts en la materia que havien de combatre.

No hi ha un pam de net a la que poses el nas en algun lloc, no de Catalunya sinó en general 'pel món', ningú supera les hemeroteques de la història, ni Gandhi, ni la Mare Teresa de Calcuta, per això els execrables de Rac1 porten editats ja dos llibres amb personatges execrables, i els que encara podran editar. Ara, almenys tots aquests execrables, no eren beneits com Pablo Pablito Pablete Casado, o Pedro Sánchez, que fins i tot per a ser execrable, s'ha de tenir un mínim de nivell.