En el llibre Modernitat líquida, el sociòleg Zygmunt Bauman és capaç d'explicar els fenòmens socials de l'era moderna i què és el que ens diferencia de les generacions anteriors. A partir de l'any 2000, any de publicació de Modernitat líquida, el filòsof polonès publica una sèrie d'obres que resumeixen els seus conceptes sobre la realitat que ens envolta. La realitat líquida de Bauman consisteix en una ruptura amb les institucions i les estructures fixades. En el passat, la vida estava dissenyada específicament per a cada persona, qui havia de seguir els patrons establerts per prendre decisions en la seva vida. En la modernitat, el filòsof polonès afirma que les persones ja han aconseguit desprendre's dels patrons i les estructures, i que cadascú crea el seu propi motlle per determinar les seves decisions i forma de vida.

A la vida líquida segons Bauman, la societat es basa en l'individualisme i s'ha convertit en una cosa temporal i inestable que no té aspectes sòlids. Tot el que tenim és canviant i amb data de caducitat, en comparació amb les estructures fixes de el passat. Les persones no volen lligams ni en l'amor ni a la feina, segons Bauman. Aquesta filosofia basada en la recerca de noves experiències i ser ciutadà del món també es veu reflectida en l'àmbit laboral dins de la societat líquida. Els nostres avis i pares van entrar a treballar en una empresa als 14 anys,o abans, i es van jubilar en el mateix lloc als 65, i ni se'ls va passar pel cap canviar, hi havia una identificació amb la feina i l'empresa, amb l'amo, clar que aixó era quan encara no hi havia emprenedors o entrepreneurs..

En l'actualitat, no existeix l'anomenat treball de la nostra vida. Les ocupacions són canviants i el mercat actual necessita renovacions dins de les empreses cada poc temps. D'altra banda, Bauman identifica en les seves obres la necessitat de canvi en els treballadors, als quals se'ls reclama cada dia més volatilitat i capacitat de treball en diferents àrees. Les empreses busquen persones volubles, amb capacitat de reinventar-se i que puguin viatjar a una altra ciutat quan sigui necessari. Persones que ho donin tot a la feina tot i sabent que poden ser reemplaçades en qualsevol moment si no compleixen amb les expectatives. Però aquesta filosofia del treball que si ha funcionat al Japó o la Xina, aquí no ha arrelat, en general la gent treballa per pura necessitat, no hi ha vocació i no hi ha esperit de sacrifici, per aixó no hi ha ma d'obra preparada; em deia un conegut, ebanista de professió, que necessiten professionals d'aquest sector i no en troben, perquè no n'hi ha. Només ma d'obra barata sense cap especialització i els que estan preparats solen marxar a l'estranger on tenen millors i més ben pagades oportunitats. Si fins i tot emigren les infermeres.

No veig cap Govern que intenti redreçar aquest camí, ni tan sols s'ho  plantegen, i aquests són els problemes que en veritat interessen i preocupen a la gent, entre altres, però ells viuen al seu Matrix, aïllats de la realitat mentre tota una societat s'ensorra en els seus fonaments.


"I ara que estic amb un peu a la tomba, veig que el món no és millor. Això vol dir que tota la feina de la meva vida no ha servit de res", es lamentaba decebut en un dels diàlegs amb el periodista suís Peter Haffner poc abans de morir al 2017.