HACENDADO NO VOL TATUATGES

Tinc a dojo de supermercats a prop de casa, però no un de Mercadona. Diuen que l'empresa veta que els seus empleats llueixin tatuatges o pírcings. Que els tinguin, cap problema, però que estiguin a la vista del públic, el senyor Roig no ho vol. L'empresa ofereix als seus empleats la possibilitat de embenar-se els tatuatges o posar-se tiretes als piercings, però el sindicat diu que llavors "semblaria que, en comptes de personal d'un supermercat, els treballadors fossin ferits de guerra". De moment, als que porten els braços tatuats l'empresa no els dóna uniformes d'estiu i, així, durant tot l'any treballaran amb màniga llarga, No sé fins a quin punt té una empresa dret a prohibir als seus empleats pírcings o tatuatges, encara que a nivell personal en no compartir el fervor per aquesta moda, la mesura no em sembla gens malament.

Vinc d'una generació que ni sabia que era boomer quan era boomer però si sé que els tatuatges abans i durant molts anys era cosa de mariners i drogoaddictes, com ens ho havia explicat Vázquez Montalban. Quan vaig al súper i a la caixa, veig els dependent@s que passen la compra pel lector de codis de barres n amb els braços plens de tatuatges, no poden evitar una sensació de fàstic. El mateix passa als bars i  restaurants. David Beckham impecable amb vestit, camisa i corbata però amb els seus tatuatges deixa de ser elegant per ser brut, vulgar, porquè el tatuatge és brut - cal dir-ho -, i és que sóc incapaç d'entendre i de comprendre que porta a una persona a tatuar-se, i el mateix succeix amb barbes, bigotis o píercings, tot això són conceptes antics, tribals, quasi medievals, que no se quin sentit tenen en aquesta època ni en aquest segle. Veurem en què acaba la iniciativa de Mercadona, si és que els mitjans es dignen a informar-nos, car la noticia es la prohibició, com acabi, ja veure'm, l'interés passa a ser relatiu.