No hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat o desconeixem. Ho dic perquè ara l'univers instagramer ha descobert l'stooping, amb esa d'stùpid, que es veu que en angles fa fe fi. Perquè el fenomen és tan antic com el món des que hi ha contenidors d'escombraries als carrers. És tot un clàssic. Vas caminant tranquil·lament pel carrer i veus una cadira, una taula, un mirall o un aparador a la banda de diversos contenidors d'escombraries. Tampoc ha de ser en aquests llocs. Ja que moltes vegades et trobes mobles abandonats per qualsevol vorera, zona d'aparcament o als voltants d'algun portal i et semblen perfectes per al teu apartament. Simplement hi són, i quedarien perfectes en aquest racó de la sala, o substituirien a aquell banquet de la cuina. Aquesta és la visióm milennial de quelcom tan antic com les putes, els forners o el fet de viure. Reciclar, recollir residuus del carrer

Després d'arrasar en ciutats com Nova York, Toronto i aterrar recentment a Barcelona -amb més de 4.000 seguidors al compte-, ara és el torn de Madrid. El fenomen stooping (amb una traducció aproximada al castellà de 'inclinant l'esquena', l'acció que es realitza per recollir un moble de terra) ha arribat a la capital d'Espanya. El procés és simple: algú veu una butaca abandonada, li fa una foto, l'envia al compte d'Instagram detallant el carrer i el nombre concret d'on està, i el comunitty manager de torn la publica per als possibles «caçadors». O sigui el boca orella 2.0, pur postureig de cap de setmana de gent avorrida.
A part dels subsaharians que recullen bastant més que algun moble dels contenidors, i això sí que és reciclar de veritat, fins al punt que hi ha qui està plantejant la possibilitat d'algun tipus de subvenció municipal per a ells, la gent comú, els d'abans, esmentats ara com a boomers, portem en general temps recollint mobles, llibres o altres estris per a ús i gaudi propi. Només que en no ser ni pertanye r a cap generació posterior, i per tant no estar afectats per la idiocracia,  no necessitem presumir infantilment del que és d'allò més natural, de tota la vida, vaja.

Senyor, envia'ns als bàrbars d'una puta vegada, això és cada vegada més insuportable.