El principal fenomen de la rentrée literària hivernal ha estat Anéantir, vuitena novel·la de Michel Houellebecq, l’escriptor francès més llegit a l’estranger. El llibre se situa al 2027, concretament a la campanya electoral de les presidencials posteriors a un hipotètic segon mandat de Macron. El personatge central és l’assistent del ministre d’Economia, a través del qual l’autor analitza el tema central de la seva obra: la decadència del món occidental.
La França del 2027 que projecta Houellebecq és un país que ha reeixit a reindustrialitzar-se, mitjançant el proteccionisme, però on la robotització ha provocat un alt atur i un desencantament generalitzat. La principal amenaça global no és cap coronavirus, sinó els ciberatacs, exemplificats en les accions terroristes d’una organització que s’inspira en la filosofia antitecnològica de Ted Kaczynski (Unabomber) i el ludisme. Aquest pronòstic coincideix, certament, amb el Baròmetre de Riscos d’Allianz, en què 2.650 experts de tot el món han identificat les amenaces cibernètiques com el principal risc empresarial.
D’altra banda, la novel·la és molt crítica amb la superioritat moral de l’esquerra que, controlada per una elit parisenca privilegiada, s’ha apoderat del discurs mediàtic dominant, fet que ha conduït a una societat d’una “normativitat quasi feixista, que, a poc a poc, ha infectat cada petit racó de la vida quotidiana”. Una esquerra que, com escriu Miquel Puig a Els Salaris de la Ira, es troba “paralitzada intel·lectualment pels dilemes que planteja la immigració”.
La regió que Houellebecq imagina més afectada per l’atur és el Nord-Pas de Calais, esdevinguda famosa a partir del film Benvinguts al nord, de Dany Boon. Curiosament, un dels meus millors amics és ch’ti i, en parlar-li del llibre, m’ha explicat que votarà Zemmour a l’abril. De fet, les enquestes donen a Zemmour i Le Pen més del 30% dels vots. Una realitat complexa i de la qual hauríem d’aprendre.
Més enllà de la política i els vaticinis provocadors, Anéantir també tracta de l’acceptació de la mateixa finitud en el context del postcristianisme. Potser és, paradoxalment, l’obra més esperançadora de Houellebecq i un homenatge a les persones anònimes que se sacrifiquen no per grans ideologies, sinó per ajudar els seus éssers estimats. Potser aquesta és, precisament, l’última gran ideologia del segle XXI.
No se adonde vamos. Las clases más bajas votan extrema derecha. La diferencia entre el que cobra más y el que menos en la misma empresa es abismal. En consecuencia la clase media desaparece, la baja, aumenta y la alta ya es élite. Las máquinas hacen el trabajo del hombre, pero no cotizan. Y las nuevas generaciones vivirán peor que la mía. No es normal. Salut
No és molt sant de la meva devoció Houellebecq, però en algunes coses encerta en la seva visió del futur que ens espera, Quan a les máquines, ja estan estudiant si han de cotitzar a la seguretat social, però només ho estan estudiant, de moment,,
No entenc l'èxit d'aquest autor qui, més enllà de la seva ideologia, tema en el qual no vull entrar, no m'agrada gens, literàriament parlant. A França és que ho promocionen tot.
Salvador Illa, presidente en maceración
-
Premio gordo para el liderazgo jesuítico de Salvador Illa. Ni una mala
palabra ni una buena acción, dice de él con equivocada maledicencia el
candidato pop...
¿Por qué nos enamoramos de los coches?
-
El coche encarna el mito de la libertad, la experiencia del placer. Pero
también podemos viajar a su lado oscuro: es símbolo de destrucción,
problemas de s...
Day 222 roundtable: Resistance everywhere
-
News roundup from Gaza (01:25); Dr. Khaled Dawas on providing medical care
in Gaza (26:52); Jon Elmer covers fighting by Palestinian resistance forces
in...
La sagnia d’Esquerra cap a Junts i el PSC (i el PP)
-
Diumenge passat ERC va certificar que està en crisi. Els resultats de les
eleccions municipals i generals de l'any passat van posar el partit en
prealert...
Saps on és… la tanca protegida de Can Puiggener?
-
Està protegida pel pla de protecció del patrimoni de Sabadell i es pot
veure encara a la baixada del barri al riu
L'entrada Saps on és… la tanca protegid...
Las epidemias y la violencia
-
Leo en la terraza *1491* de *Charles C. Mann*, sobre el espinoso y
complejísimo tema de la población en el hemisferio occidental -América-
antes de la ll...
Cosmética
-
Cosmética. Viñeta del 12/05/2024 en CTXT Pasó una edición mas de Eurovisión
y, como siempre, ya parece que se celebró hace varios siglos. Este es uno
de es...
Simulador del reloj astronómico de Praga
-
El *Reloj Astronómico de Praga *está en la pared del Ayuntamiento de la
capital Checa, donde fue instalado en el año 1410, hace más de 600 años. Es
una au...
William Cavendish
-
El duque de Newcastle-upon-Tyne era un espadachín, diplomático, militar,
poeta, benefactor, arquitecto de poca monta, consejero real y muchas cosas
m...
«Detalles impersonales», de Anas al-Aila
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioMi guardarropa esparcida en la veredade
una calle muy transitadaprovoca la risa y el horror de los
transeúntes.Lleno de...
Ni sé si he nacido, ni sé si me he muerto
-
Ni sé si he nacido, ni sé si me he muerto. Al mirarme advierto que
desconozco mi estado. Puedo estar en formación de un ente que no sabría
situar en e...
El suicida.
-
El ex Ministro de Sanidad se presenta como candidato a las elecciones
regionales en Cataluña.
En su favor tendrá que es una persona que se deja ase...
HOGAR, DULCE HOGAR
-
Artesanía y foto: Judith Xifré
Llevaba un lápiz gastado, pero bien afilado, en el bolsillo de su camisa, a
la altura del corazón, con la esperanza de ...
OLGA XIRINACS, ANVERSARI!
-
Avui, dia de Sant Ponç, l'escriptora Olga Xirinacs celebra el seu 88è
aniversari. Com cada any, i ja en fa vuit, la felicito des del meu blog. Ha
publ...
Paul Auster (1947-2024)
-
Ha mort* Pau Auster* i tothom reivindica l'impacte que li han causat els
seus llibres. Era un autor molt llegit a casa nostra. Curiosament, com
Woody All...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
6 Comentaris
No se adonde vamos. Las clases más bajas votan extrema derecha.
ResponEliminaLa diferencia entre el que cobra más y el que menos en la misma empresa es abismal. En consecuencia la clase media desaparece, la baja, aumenta y la alta ya es élite.
Las máquinas hacen el trabajo del hombre, pero no cotizan.
Y las nuevas generaciones vivirán peor que la mía.
No es normal.
Salut
No és molt sant de la meva devoció Houellebecq, però en algunes coses encerta en la seva visió del futur que ens espera, Quan a les máquines, ja estan estudiant si han de cotitzar a la seguretat social, però només ho estan estudiant, de moment,,
EliminaLeí que en 1955, a la creación de Dysneilandia en California, el director cobraba 28 veces más que el último que cobraba en el parque de atracciones.
ResponEliminaHoy la diferencia entre el director y el último que cobra es de 1.400 (aproximadamente) veces más.
Una locura que pasa en muchísimas empresas globalizadas, y que hace que la desaparición de la clase media sea una realidad.
Un abrazo
Els rics cada vegada són més rics, i els pobres més pobres, més la classe mitjana que estaria dins del grup dels menys pobres.
EliminaNo entenc l'èxit d'aquest autor qui, més enllà de la seva ideologia, tema en el qual no vull entrar, no m'agrada gens, literàriament parlant. A França és que ho promocionen tot.
ResponEliminaSaben vendre bé la burra els francesos, i Houellebecq ho sap i se n 'aprofita, dient-els-hi el que volen escoltar.
Elimina