Comentava fa uns dies el projecte fallit del Midcat, el gasoducte que va veure interrompuda la seva realització pel desinterès del Govern Frances. N'havia parlat fa deu anys quan el projecte estava en marxa i havia arribat al Vallès. Potser vaig considerar en el seu moment que no era important, però resulta que ara si que ho és. El projecte tenia - com no - els seus detractors que s'oposavewn al projecte per què destruia el paisatge, altres parlaven de fracás del Govern, bla bla bla, són els mateixos del #No a la Guerra o #Jo també sóc Ucraïna, personal esquerranos de postureig fàcil i acomodatici de cap de setmana. Ja ho va comentar a primers de Gener i hi torna avui Enric Juliana a la vanguardia a propòsit del Midcat, parla d'allò local i global. El nom d'Hostalric, una localitat catalana d'uns quatre mil habitants, figura en aquests moments subratllat en informes remesos a la Comissió Europea i al quarter general de l'OTAN sobre la capacitat de resposta europea davant d'una invasió russa d'Ucraïna. Què passa a Hostalric? Quins poders amaga Hostalric? En aquest municipi de la comarca de la Selva, a uns cent quilòmetres de la línia de frontera amb França, ubicat molt a prop de l'antiga Via Augusta romana, mor el gasoducte que avui podria transportar una quantitat apreciable de gas al centre d'Europa modificant un poc la relació de forces existent. Aquest gasoducte va ser cancel·lat fa tres anys. Havia de dir-se Midcat, acrònim de Midi-Catalunya, ja que creuava la frontera per Le Pertus (de nou, la Via Augusta), porta pirinenca que comunica Catalunya amb el Midi francès.

Amb el Midcat en marxa, Espanya podria injectar avui a la xarxa europea uns 17 bcm de gas anuals (un bcm equival a mil milions de metres cúbics de gas). Per situar-nos, una quantitat lleugerament superior als 16 bcm que Rússia ven anualment a la Xina a través del gasoducte que adopta el nom de Siberian Power (el Poder de Sibèria). Aquesta transferència de gas des de la península Ibèrica (gas procedent d'Algèria o de les plantes de regasificació de gas liquat) no eliminaria la forta dependència europea de Rússia, però modificaria les proporcions actuals. Seria un pas endavant cap a l'establiment d'un equilibri més gran i per tant tindria una importància estratègica rellevant. Per a Espanya seria una notable basa geopolítica. Aquest projecte, arrumbat fa tres anys, podria ser reactivat en funció dels esdeveniments d'aquests dies a Ucraïna. De ser aixi, no crec que ningú cometés la sans fason d'oposar-s'hi