De vegades agafar un metro o prendre el següent pot canviar la nostra vida. Aquesta idea va inspirar el guionista del film Dues vides en un instant, que va protagonitzar Gwyneth Paltrow. És possible que a Demetrio Madrid li hagi passat pel cap més d’una vegada com hauria canviat la seva existència, i fins i tot la història d’ Espanya, si en lloc de presentar la dimissió com a primer president de Castella i Lleó el 1986 hagués decidit esperar la sentència judicial sobre la suposada venda il·legal de l’empresa tèxtil familiar. Sobretot perquè quatre anys més tard els tribunals li van donar la raó. Però en un atac de dignitat es va estimar més renunciar al càrrec en el moment en què el van processar. Aquesta decisió va desencadenar una crisi en el PSOE que José María Aznar va aprofitar per guanyar les següents eleccions a la comunitat, la qual cosa l’acabaria posant a la rampa de sortida per liderar el PP i acabar sent president del Govern espanyol.

Avui els ciutadans de Castella i Lleó són convocats a les urnes i el nom de Demetrio Madrid ha estat recordat per alguns oradors socialistes en els mítings, inclòs l’expresident Zapatero, que va proclamar que el més gran dels honors era tenir-lo a primera fila, perquè encarnava com pocs l’honradesa i l’honestedat. La política d’aquest país no va sobrada d’integritat, que no és cap altra cosa que actuar d’acord amb els principis morals de cada un. Shakespeare ho va explicar així a través d’un dels seus personatges: “Si perdo el meu honor, em perdo a mi mateix”.

L’única cosa que Demetrio Madrid no ha paït mai bé és la mala jugada que Aznar li va fer, quan va decidir deixar el càrrec. Ell havia convocat el seu govern i l’executiva del seu partit per explicar-los que l’endemà anunciaria en una roda de premsa que renunciava a continuar presidint la comunitat. I li va semblar que era una cortesia dir-l’hi també al cap de l’oposició. Aznar no va esperar que els fets passessin i, quan li va trucar, li va faltar temps per demanar públicament el seu cap. Madrid anomena aquest gest “la maldat” i és una cosa que no ha paït mai. El problema és que sempre va creure en l’honestedat de la política, per a la qual cosa es necessita una sobredosi de fe.


Un atac de dignitat - Màrius Carol - lavanguardia.cat