La manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits i opinions organitzades de les masses és un element important en la societat democràtica. Els qui manipulen aquest mecanisme ocult de la societat constitueixen el govern invisible que té el veritable poder que regeix el destí del nostre país. Els que ens governen, modelen les nostres ments, defineixen els nostres gustos o ens suggereixen les nostres idees, són en gran mesura persones de les quals mai no hem sentit a parlar. Això és el resultat lògic de la manera com s'organitza la nostra societat democràtica. Grans quantitats d'éssers humans han de cooperar d'aquesta maners si és que volen conviure en una societat funcional sense ensurts. Sovint, els nostres governants invisibles no coneixen la identitat dels seus iguals en aquest gabinet a l'ombra. Ens governen gràcies a les seves qualitats innates per al lideratge, la seva capacitat de subministrar les idees precises i la seva posició de privilegi a l'estructura social. Poc importa quina opinió ens mereixi aquest estat de coses, constitueix un fet indiscutible que gairebé tots els actes de les nostres vides quotidianes, ja sigui a l'esfera de la política o els negocis, a la nostra conducta social o al nostre pensament ètic, es veuen dominats per un nombre relativament exigu de persones —una fracció insignificant dels nostres cent vint milions de conciutadans [població dels EUA el 1928]— que comprèn els processos mentals i els patrons socials de les masses. Són ells els qui mouen els fils que controlen el pensament públic, domenyen les velles forces socials i descobreixen noves maneres d'embridar i guiar el món.
No solem ser conscients de com són de necessaris aquests governants invisibles per al bon funcionament de la nostra vida en grup. En teoria, cada ciutadà pot donar el seu vot a qui vulgui. La nostra Constitució no contempla els partits polítics com a part del mecanisme de govern i es diria que els seus creadors no es van imaginar l'existència a la nostra política nacional de res que s'assemblés a la moderna maquinària dels partits. Però els votants nord-americans no van trigar a descobrir que, sense que se'ls organitzés o dirigís, els seus vots particulars, repartits, potser, entre dotzenes o centenars de candidats, no resultarien més que en una gran confusió. El govern invisible, sota l'ègida d'uns partits polítics rudimentaris, va sorgir gairebé de la nit al dia. En endavant, els nord-americans acceptem que, en nom de la simplicitat i el sentit pràctic de les coses, les maquinàries partidistes haurien de reduir les possibilitats d'elecció a dos candidats, tres o quatre com a màxim. En teoria, cada ciutadà pren decisions sobre qüestions públiques i assumptes que concerneixen la seva conducta privada. A la pràctica, si tots els homes haguessin d'estudiar pels seus propis mitjans les intricades dades econòmiques, polítiques i ètiques que intervenen en qualsevol assumpte, els resultaria del tot impossible arribar a cap conclusió en cap matèria. Hem permès de bon grat que un govern invisible filtri les dades i ressalti els assumptes més destacats de manera que el nostre camp d'elecció quedi reduït a proporcions pràctiques. Acceptem dels nostres líders i dels mitjans que utilitzen per arribar al públic que posin de manifest i delimitin aquells assumptes que es relacionen amb qüestions d'interès públic; acceptem dels nostres guies en el terreny moral, ja siguin sacerdots, assagistes reconeguts o simplement l'opinió dominant, un codi estandarditzat de conducta social a què ens ajustem gairebé sempre. En teoria, tothom compra, dintre els articles que ens ofereix el mercat, aquells que ens semblen millors i més barats. A la pràctica, si cadascú de nosaltres, abans de decidir-se a comprar qualsevol de les dotzenes de sabons o tipus de pa que estan a la venda, es passegés pel mercat fent estimacions i proves químiques, la vida econòmica quedaria encallada sense remei. Per evitar una confusió com aquesta, la societat consent que les seves possibilitats d'elecció es redueixin a idees i objectes que es presenten al públic a través de múltiples formes de propaganda. En conseqüència, s'intenta sense descans i amb tot l'afany capturar les nostres ments en benefici d'alguna política, article o idea.
Potser fos preferible tenir al nostre país, en lloc de la propaganda i la sofisteria, certs comitès d'homes savis que escollissin els nostres governants, dictessin la nostra conducta privada i pública i decidissin per nosaltres quina roba posar-nos i quin tipus d'aliments hauríem de menjar. Però hem triat el mètode oposat, el de la competència oberta. Hem de trobar una manera que la lliure competència es desenvolupi sense més sobresalts. Per aconseguir-ho, la societat ha consentit que la lliure competència s'organitzi en virtut del lideratge i la propaganda.
Alguns dels fenòmens d'aquest procés són objecte de crítiques: la manipulació de les notícies, la inflació de la personalitat i el tracte general amb què es porta a la consciència de les masses als polítics, els productes comercials i les idees socials. Pot passar que es faci un mal ús als instruments mitjançant els quals s'organitza i focalitza l'opinió pública. Però tant la focalització com l'organització són necessàries per a una vida ordenada.
A mesura que la civilització guanyava en complexitat i que la necessitat d'un govern invisible era cada cop més palesa, es van inventar i desenvolupar els mitjans tècnics indispensables per poder disciplinar l'opinió pública. La impremta i el diari, els ferrocarrils, el telèfon i el telègraf, la ràdio i els avions permeten estendre les idees veloçment, o fins i tot en un instant, de llarg a llarg dels Estats Units. H. G. Wells intueix les enormes possibilitats d'aquests invents quan escriu a The New York Times:
"Els mitjans de comunicació moderns —el poder que brinden la impremta, el telèfon i la comunicació sense fils, entre altres, de transmetre influents idees estratègiques o tècniques a un gran nombre de centres que col·laboren entre si, i possibilitar ràpides respostes i diàlegs efectius — han inaugurat un nou món de processos polítics, idees i frases ara poden dotar-se d'una efectivitat més gran que la de qualsevol gran personalitat i més poderosa que qualsevol interès sectorial, és possible transmetre el designi que ens uneix i protegir-lo contra tergiversacions o traïcions. possible elaborar-lo i desenvolupar-lo amb pas ferm i extensament sense que es donin malentesos personals, locals o sectorials."
Un tema que me apasiona y del que he puesto en infinidad de ocasiones una serie de libros que son básicos.
Salut
El que més em crida l'atenció és que Bernays va escriure aquest text al 1928.
SALUT
Un gobierno en la sombra, como si fuera un dios en pequeño. Al final otra forma de creyente. Como si los hechos fueran previsibles. Estamos tranquilos y llega un covid y la lía, cambia la economía, suben los precios, los cuellos de botella... Y claro esto es el resultado de un gobierno en la sombra,que decide lo que va ocurrir, incluida la subida de la luz y de la gasolina, que ocurrencia.
Bernays escribió este texto en 1928, 9 años después de la gran pandemia de la gripe. Y su pensamiento no es ninguna ocurrencia, si acaso un exceso de lucidez de lo que es y debería ser o quizás era en su momento. Por cierto a mi la luz no me ha subido nada, cosas del contrato que tengo con Naturgy, gasolina no gasto, y los precios del resto más o menos están igual.
Piensa que antes de la Covid estábamos a punto de entrar en una recesión, y ahora gracias al bicho, los fondos europeos cubren con creces lo perdido. Lo que no se es de donde han sacado tanto dinero los de Bruselas.
Un gobierno en la sombra no es un dios ni pequeño ni grande, es un gobierno en la sombra, y existe y no solo en Estados Unidos, y no es creencia, es certeza. En general a estas alturas la mayoria de la gente no cree en nada y menos aún en algún dios.