En el futur un nen preguntarà,... ¿Què era una botiga?. Aquesta pregunta se la feia Josep Maria Espinàs al seu petit observatori fa temps. I el cert és que cada vegada més estan desapareixent més petits comerços, de tota la vida que n’hauríem dit abans. Però és que els temps canvien i simplement hi ha conceptes de negoci que no tenen a dia d'avui raó de ser, com altres que la tenen avui i possiblement d’ací a uns anys l’hauran deixat de tenir. Quan jo tenia deu anys, els meus pares varen obrir una botiga de comestibles al carrer de Vilarrùbies a Sabadell. En aquelles èpoques - meitats dels cinquanta - no hi havia Centres Comercials, ni supermercats de barri, ni el Corte Inglés!....(llegir l'escrit sencer del juliol de 2012)

 Ja deia un exconseller de CDC que les prediccions eren sempre a futur i eren arriscades, i no anava errat, en el mentrestant, 10 anys després d'aquest escrit, han sorgit de nou petites botigues de comestibles i fruiteries, i n'hi ha moltes, almenys al meu barri, de la mateixa manera que gairebé tots els bars són regentats per xinesos, que no tots han comprat l'Espanyol, que a aquest si que l'han enredat com un xinés. 

Les fruiteries solen ser franquicies com les de SUPERVERD, regentades per gent del país, sudamericans o xinesos, com els tot a cent. EL supermercats, en canvi, són regentats per Paquistanesos o gent de Blangla Desh. En certa manera és una franquicia, atés els rètols son gairebè calcats, el que tinc a la vora de casa diu que es diu 'supermercat Antoni', aquest no diu forn de pa, n'hi ha que si, ven una mica de tot, com a la benzinera i és a cal mai tanquis, crec que fins i tot el 'paqui' viu, dorm i menja a la mateixa rerebotiga, i no deixa de ser ùtil, no ens enganyem, al cap i a la fi, a les botigues d'abans la persiana restaba com a molt mig abaixada i els botiguers feien vida a la rerebotiga, de fet és com retrocedir 60 anys en el temps, de quan els pares tenien a tiga de comestibles. Un que han obert nou a Francesc Layret, té un rètol a fora que resa: "Pa fresc", ves que no sigui perquè és congelat.

 De tota aquesta història, el que no acabo d'entendre és que pot portar a un senyor de Blangla Desh o Paquistan a obrir una botigueta de comestibles de barri a Sabadell, una fruiteria, o regentar un bar, la majoria per xinesos, i no tinc tan clar que pugui ser com diuen cosa de les mafies, tampoc és que els negocis donin per a tant. Però és el que hi ha, és tendencia, segueixen proliferant, i jo sense entendre-ho.