La cosa aquesta de la vida, el fet de viure en general, cada cop degenera més. No podem fumar, poc de beure ni menjar en excés, i aviat ens diran a quina hora, quin dia hem de fornicar i amb qui (que aixó podria ser una mica més interessant). Amb l'arribada dels Tanatoris es van acabar les vetlles (quantes kurdes s'havien agafat a base d'anisetes barrejats amb somriures i llàgrimes). Les vetlles i el funeral posterior era una forma de retrobar-se amb familiars i parents llunyans que només veies als sosdïts funerals o als casaments, i com cada vegada la gent es casa menys, en el sentit de l'acte no de casar-se, sinó de l'aperitiu amb dàtils, bacó i ametlles i el festí per afartar pobres després, uns casaments que en no poder fumar ni com qui diu beure, queden també força deslluïts. Ai aquell oncle o tia borratxo/a com una cisterna desbarrant i fent el pallasso, perquè sempre hi havia algú que s'engatava. 

Quedaven doncs només els funerals per veure la família quan moria l'avi de torn o algú s'avançava a l'hora que li corresponia. Doncs bé, això també ens ho han tret. Primer els tanatoris i després la retransmisió dels funerals per internet, amb l'excusa que és una retransmissió pensada per a aquells que no s'han pogut desplaçar a acomiadar els amics o familiars. El servei ha trobat el seu filó a un país on les famílies poden estar molt disperses i l'associacionisme és part dels valors cívics. Ja veieu el que comporta la modernitat i les noves tecnologies 2.0, d'aquelles vetllades plenes d'àvies a la vora de la xemeneia assegudes en cadires de boga, plorant, mamant i afartant-se de menjar mentre lloaven o criticaven el difunt, passem a la fredor estètica dels Tanatoris (que de fet pel seu cost o impost revolucionari per enterrar o incinerar algú haurien de dir-se Tanarobatoris), i sobre els quals cap Govern ni Ajuntament s'ha posat ni si posarà (han de mullar, sinó no s'entén), però com d'això no es queixa ningú només jo (que sàpiga) serà que estic equivocat. En resum que ara, ni els Tanatoris, des de casa, davant de la pantalla un podrà observar el funeral del familiar més o menys llunyà que hagi traspassat. No anem bé. Ara, sempre podeu agafar pel vostre compte l'ampolla de whisky o aniset i cruspir-se quatre galetes mentre veu per la pantalla de l'ordinador el funeral, on, aviat inseriran publicitat, ja ho veureu.
En cas de dubte, sempre es pot acudir a Don Julio Cortazar, i aprendre de la seva "Conducta en los velorios".