En una coneguda expressió de Heidegger, un dels grans filòsofs del segle passat, glossada i interpretada centenars de vegades, se sostenia la dura tesi que l'home és un “ésser per a la mort”. No era estrany que, en un segle ferotge de guerres i violència, la dita de Heidegger, adquirís ja la categoria de lema irrebatible, de frase feta, a la qual s'arriba amb aquest concepte del llenguatge, tan abundant en el nostre temps, que ens impedeix pensar i ens paralitza la intel·ligència. Una frase la de Heidegger, que ha estat glossada múltiples vegades i assumida per molts profetes i intèrprets de la malenconia i la claudicació. Tesi brillant, encaixada al cor de la gran obra heideggeriana, però que avui, malgrat tants pesars, no volem ni hem d'admetre. No és estrany que l'aire que orejava les lluminoses i, paradoxalment, ofuscadores pàgines de Sein und Zeit (Ser i temps), servissin, com s'ha escrit, per consolar els soldats alemanys a l'última guerra europea. No crec que els joves que moririen en una contesa tan bestial sabessin una paraula de la filosofia de Heidegger, ni els importés saber que el filòsof els havia escrit una inhumana jaculatòria de resignació.

Ara que hem tornat a entrar en el temps en què el fum pestilent de les bombes traspassa els encara nets cels d'aquest segle que ja no és tan nou, amb el despietat terrorisme de les notícies que ens arriben cada dia d'Ucraïna, no hem d'abandonar l'optimisme que ens obliga a creure, que aquest camí de la violència podria desaparèixer si tinguéssim davant seu, per caminar-hi, un altre horitzó ideal. Un horitzó, que no pogués enterbolir l'actual pragmatisme dels bel·licosos, dels teòrics de l'home com a llop per l'home. Hem de confiar en l'home nou que no acaba d'arribar i ja portem gairebé un quart de segle XXI a l'esquena esperant-lo. Però en aquest conflicte hi ha un element nou fins ara, La ciberguerra, un front que també es lliura a les xarxes i en què Rússia ha destacat tradicionalment, és el de la desinformació, encara que en aquest cas que ens ocupa, està funcionant al interior, però no està aconseguint traspassar les fronteres. Com deia Bernanos, en el seu inoblidable reportatge des de Mallorca sobre la guerra civil, “la còlera dels imbècils omple el món”.