Vénen temps difícils per l'economia espanyola: a la crisi de preus que estem vivint s'uneix la disrupció de les cadenes de subministrament generades per la vaga del transport. Tanca el transport, tanquen les empreses i indústries a les quals no arriben els subministraments, s'esgoten les reserves als comerços, i es genera una sensació de pànic que fa que les famílies s'aprovisionin més del que caldria en una situació normalitzada, accelerant així l'esgotament dels béns a les botigues i mercats. Tanquen també les indústries electro intensives i les flotes pesqueres es queden a port, no només pel preu de l'energia, sinó també per la incertesa que comporta no saber si podran donar sortida als productes de la seva feina.

La sensació generalitzada és d'esfondrament, en un context psicològicament molt complex on les expectatives dels agents estan molt mediatitzades per la inflació present i futura. En definitiva, i sense conèixer encara l'impacte d'aquesta situació sobre el creixement i l'ocupació, una sensació d'angoixa davant la situació econòmica, que sempre ens recorda que la política econòmica és molt més que el moviment de determinades variables econòmiques vinculades a la política fiscal o la política monetària, sinó la gestió d'un complex entramat d?interdependències entre sectors, treballs, serveis i productes que configuren això que anomenem la cadena de subministraments.

La principal víctima de la pandèmia ha estat la globalització, precisament perquè depèn totalment de la logística, encara que de moment ni Govern ni governats som conscients de la magnitud de la tragèdia. Encara no ens n'hem assabentat, però la globalització ha mort, som a l'era de la post globalització i caldria començar a adaptar-s'hi quan més aviat millor. El Govern de Sánchez encara no se n'ha assabentat, però aviat es veurà obligat a assabentar-se'n. La solució, inclosa l'estanflació, passa per tornar als orígens, a l'economia circular, al consum de productes de proximitat, a racionalitzar el consum energètic i automobilístic. No viatjar low cost un cap de setmana a Roma per 40€. També el turisme ha estat víctima de la post globalització i caldrà entendre'l d'una altra manera, menys i de més qualitat.

En conjunt, hem de començar a comportar-nos com adults responsables a partir de ja, i això en una societat tan infantilitzada com la nostra i amb un Govern igual o més encara, sembla una missió difícil, per no dir impossible. Encara que la magnitud de la tragèdia potser aconsegueixi que qui reaccioni sigui la societat, perquè del Govern de Sánchez poc o res es pot esperar. Moncloa, tenim un problema. Només un?