Parla avui en Miquel a Tot Barcelona del passat i el present de l'aviació, i comentavem en l'escrit anterior sobre la manera de viure actual i la d'antes. Aquest escrit és de 2016 i va d'aixó, de que qualsevol temps passat fou pitjor, llevat que ho hem oblidat...
"Tot i que sembla no avancem en el temps, és cert que molts conceptes quotidians que ara es donen per normals i de sempre han variat en qüestió de pocs anys. Fa setanta anys a les cases no hi havia neveres, ni rentadores com ho entenem en l'actualitat. Començaven a haver-hi els primers aparells de televisió i rentadores bastant primitives comparades amb les d'ara. De neveres, com a molt n'hi havia que refrigeraven amb barres de gel que duien embolicades amb un sac d'arpillera per evitar el desglaç i transportades per un carro i una mula i més endavant per un camió Ebro. La compra d'aliments frescs era doncs diària i es solia comprar a miquetes, una lliura, que són 400 grams, o mitja lliura que en són 200, un patricó és un quart de litre i una tersa em sembla eren 250 grams (ho dic perquè també hi havia mija tersa). Era habitual en aquells temps aquest tipus de mesures talment com anar a buscar la llet a la vaqueria i un clàssic entre la mainada, fer girar el pot de la llet sense la tapadora (d'alumini) molt de pressa de manera que el líquid no és vessés (normalment).
Temps era temps, en que no hi havia com he dit neveres i tampoc supermercats, coses que ara semblen normals, no ho eren fa seixanta anys. Ha plogut doncs però tampoc massa, la cadència de la vida quotidiana era també una altra i tot anava més pausat. Recordo encara a l'any 68 a Palma, que l'autobús s'aturava perquè el xofer pugués esmorzar, cosa que per cert encara es fa a Cuba en el trajecte del Via Azul l'Havana-Varadero i viceversa. Ah! i ni a Palma abans, ni a Cuba ara, la gent diu res ni es queixa abraonant-se sobre el xòfer, potser perquè dins la miseria i les dificultats, el sentit del temps, la cadència era una altra, i la gent, tenint molt poc i visquent, abans aqui i encara ara a Cuba sota el jou d'una dictadura, malgrat tots els malgrats era més feliç. Potser perquè com diria la Patrocinio Herrero Zarzoso (la iaia de la meva dona que era de Olba (Teruel), "el que poco tiene con poco se conforma". Dit això, només deixeu-me reblar una frase: Qualsevol temps passat fou pitjor, llevat de l'infantesa, però d'això no ens n'adonem fins que som grans, quan ja és tard."
Los servicios que tenemos ahora no los hubieran soñado nuestros abuelos, y creo que ni nuestros padres.
ResponEliminaLos tiempos pasados fueron mejores porque aunque ahora las estés pasando mal mejor es tener 18 años que 81, y no hay más.
El problema es que el ritmo que se lleva ahora se contagia a los menores, a los niños, y ellos llevan un ritmo y un horario trepidante, acorde al que llevan sus padres y no creo que pueda acabar bien.
Salut
Potser hi ha molts d'aquests serveis que de fet no ens fan cap falta. Aqui rau el problema.
EliminaCompletita la foto, el cuchillo corta bacalao, la balanza con pesas ,la maquina para moler el café. No es un colmado de Andalucia, en todos ellos luciría alguna foto de un pazo de Semana Santa, alguna Virgen. No veo la bomba para extraer el aceite, con su manubrio. De pequeño, creías que todo ese mundo que te rodeaba era eterno, inmutable, tuyo. Que siempre estaría ahí, para comprar el cuartillo de aceite, el cuarto de azúcar.
ResponEliminaMis padres tuvieron un colmado de estos unos años. y yo iba a desayunar cada dia a la trastienda del panadero de al lado del colmado.
EliminaAún recuerdo cuando acompañaba a mi madre a comprar el pan
ResponEliminaEntonces, una barra de medio pesaba medio kilo, al servírtela la pesaban, y si faltaba peso, te cortaban un trozo de otra barra para completar el peso, aquello era la famosa "torna".
La degeneración empezó cuando se desreguló el peso del pan, para engañarnos con los precios en épocas de inflación : no te subo el precio del producto, pero te rebajo la cantidad.
Entonces fue cuando se "jodió" el invento, se jugó con los precios y la calidad, y hemos acabado comiendo una mier... de pan.
En fin.....
La torna, quasi mai arribava a casa. A Sabadell tenim un forner que fa pa de veritat, millor del d'abans que tampoc es que fos gran cosa. Hi ha molta gent fent pa i molt pocs forners. I ningú que jo sàpiga, capaç de fer una xapata comme il faut.
EliminaEl pa de vell que porta rebombori, ja ho veuràs demà.
El problema es que hay pocos panaderos dispuestos a pelear contra las barras de pan de ínfima calidad y tiradas de precio que elaboran las panificadoras industriales.
EliminaPara mi es una gilipollez el ahorrarse cincuenta céntimos en una barra a cambio de comer basura. Esto ha sido lo que ha matado a los hornos tradicionales de barrio, que no podían cobrar por su producto lo que realmente valía.
¡¡ Pués hala, basura para todos !!.
També, pero hi ha una manca enorme de profesionalitas a les fleques. El pa de benzinera, no es tan dolent, es fa amb bona farina, el problema és que s'ha de saber coure'l.
Elimina