AIRE NOSTRE, DE CADA DIA

 


Al principi semblava un error, un enorme lapsus de l'encarregat de retolar la noticia. ¡Pobre becari, segur que li cau una bona! Però tornava a aparèixer a la pantalla: “El 99% de la població mundial respira aire contaminat, segons l'ONU”. És a dir, que només l'1% dels habitants del planeta respira dins dels límits establerts com a saludables.

Abans l'aire era de franc, de les poques coses que podien lluir les famílies pobres. Tenies la grip i la teva mare obria les portalades del balcó de bat a bat per regenerar la lleonera; el cap de setmana us plantàveu a la platja i l'avi, respirant profund, instava la prole: “Respireu iode, respireu fondo!”. A l'escola, l'activitat esportiva més casolana consistia a la terrible taula d'exercicis de gimnàstica sueca –inspiraaaaa, espiraaa– fins a omplir-te els pulmons a rebentar del benefactor element. Van passar els anys i va aparèixer a les nostres vides el Pranayama, que, més o menys, venia a ser el mateix. Qualsevol por, dolor o fòbia podia domesticar-se amb una bona respiració diafragmàtica. L'aire era poderós. Els seguidors de l'escola Rinzai conviden a prolongar la respiració el màxim possible mentre portes la teva atenció uns quants centímetres per sota del melic. Per a Éric Rommeluère, el mestre budista francès, “una respiració curta és un malbaratament”.  Núria Escur - lavanguardia.

El millor del confina ment també va ser que et despertés un ocell en plena Gran Via i baixés el nivell de contaminació al teu carrer. Ara, ja ens han avisat, a treballar (el 2025 és l'any del “pic mundial” de CO2) per evitar una catàstrofe climàtica. Avisats estem, encara que per el que es pot intuir, veig que acabarem pagant per l'aire com a la pel·lícula australiana 2067, on el canvi climàtic ha provocat la necessitat de fer servir oxigen artificial perquè els ciutadans puguin respirar. Sembla que les distòpies s'estan autocomplint en el temps; potser és que les distòpies són els bàrbars de Kavafis, encara que em temo que els bàrbars som nosaltres.

18 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Recuerdo una narración corta de Alvaro de La Iglesia. La leí cuando tenía 15 ó 16 años y era director a la sazón de La Codorniz. La narración era que todos llevábamos en el cinturón una máquina como las que llevaban los taxis y que esa máquina controlaba el aire que respirabas y cuando se acababa, se bajaba la bandera y tenías que ir insertando dinero.
    De eso hace más de 50 años, o sea que no es nuevo.
    Salut

    Reply Delete 08 d’abril, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Miraré de trobar aquesta narració de La Iglesia. Gracies.

      Reply Delete 08 d’abril, 2022
  2. car res

    No me puedo quejar del aire que respiro donde vivo. Es importante saber elegir la vivienda, altura, lugar. En los sesenta, cuando llegué a Barcelona aún había pequeñas industrias y a veces grandes(la Sagrera),que convivían en las zonas residenciales, ya no existen hemos mejorado.
    Tengo un nieto, que tira mucho de Ventolin, solución de la madre. Cuando me lo deja en casa, porque ya está muy cargado abro las ventanas y le favorece .En cuanto altitud vivo más alto y los edificios son más bajos, que donde él vive.
    Hoy día, no podría vivir en la Barcelona baja, cerca de la plaza Cataluña, lo noto cuando voy en bici. Miquel ha tenido que notar el cambio de domicilio.
    Ya en el siglo XIX,los más afortunados iban dejando sus casas de la parte vieja de Barcelona, para construirse nuevas en lugares más altos. No es nuevo.

    Reply Delete 08 d’abril, 2022
  3. Francesc Puigcarbó

    Ahí tienes toda la razón. Donde vivo aparte de que hay un corredor natural, o sea que es tierra de vientos, el piso es esquinero y tiene mucha ventilación, además de estar casi en las afueras de la ciudad. Pero la estación meteorológica que está cerca de casa siempre indica altos límites de contaminación. Además si el 99% respira aire contaminado, no creo que nosotros seamos del 1%.

    Reply Delete 08 d’abril, 2022
    1. car res

      A ver,no se los parámetros en los que se basan,a mi me parece exagerados,entiendo que hay grandes espacios(China,India),con altos indices,pero no es el caso de Cataluña.Una de las cosas,por las que veo los informativos de TV3,por la mañana,es porque dan los indices de elementos contaminantes medios,con un color,la mayoría de días son verdes,cambia a peor cuando estamos en anticiclon muchos dias,no se mueve el aire(estacanmiento) y no llueve,pero en cuanto la lluvia hace su presencia,vuelven al verde.Es cierto que hay grandes diferencias mundiales

      Reply Delete 08 d’abril, 2022
    2. car res

      estancamiento del aire

      Reply Delete 08 d’abril, 2022
    3. Francesc Puigcarbó

      No se, pero insisto en que la estación meteorológica del barrio siempre está en rojo, según dicen...

      Reply Delete 08 d’abril, 2022
  4. Ricard

    No estan molt lluny en el temps, els avantpassats que haguessin obert els ulls com a mussols, davant el fet que es vengui l'aigua embotellada als nivells que es fa avui dia.¿Acabarem amb ampolles d'aire pur comprimit?

    Reply Delete 08 d’abril, 2022
  5. Francesc Puigcarbó

    Conexía a un senyor que venia per la Costa Brava, ampolletes de 'aire de España', a sis pessetes crec recordar. Dins no hi havia res més que aire corrent.

    Reply Delete 08 d’abril, 2022
    1. Ricard

      Home! es que l'aire de la Costa Brava es (era) molt corrent.
      Ara, sabem, que "els inteligents" de l'administració compraven mascaretes a 7,30€ (segurament al senyor de les ampolloetes d'aire) ;)

      Reply Delete 08 d’abril, 2022
Més recent Anterior