La democràcia actual té poc a veure amb la res pública, és una democràcia de lliure mercat que es desdibuixa a passos de gegant davant de la burocràcia global i que assumeix les funcions que els mercats li marquen. El món camina cap a la centralització, cap a la concentració dels diners i del poder, en definitiva, cap a noves maneres de totalitarisme. Segurament el control no serà idèntic al del segle passat i és possible que ens esperi, com assenyala Imre Kertész, un feixisme discret amb abundant parafernàlia biològica, supressió total de les llibertats [per descomptat pel nostre bé, per la nostra seguretat] i relatiu benestar econòmic al món ric. Tampoc és descartable una guerra mundial que no pocs sociòlegs fa temps que anuncien encara que no es pugui saber encara els qui la lliuraran, els que seran els principals oponents. Les cares de l'odi, del racisme, del masclisme, del nacionalisme exacerbat cobren davant dels nostres ulls expressions terribles (llegim les paraules de fúria del discurs de Donald Trump en la seva presa de possessió com a president o de Marine Le Pen o de Benjamí Netanyahu o de qualsevol dels líders d'extrema dreta que avancen posicions a diversos països europeus) i torna a experimentar-se l'embriaguesa col·lectiva que tant ens recorda al que va passar a la dècada de 1930.

Potser algú pot pensar que aquest panorama és exagerat i catastrofista, una reacció habitual que recorda moltes altres de molt similars que s'han donat en la llarga història de la humanitat; sense sortir-nos de la nostra tradició occidental, tenim l'apocalipsi cristià, les reflexions sobre la caiguda de l'Imperi Romà, els terrors de l'any 1000 i la Gran Por de 1789, per esmentar-ne només alguns. L'apocalíptica anunciant grans catàstrofes ha gaudit de certa acceptació, si bé en alguns casos no s'ha limitat a l'anunci negatiu, sinó que també ha proposat solucions noves a aquests mals.

Aquest dossier incomplet, com no pot ser altrament ja que les causes dels nous totalitarismes són múltiples, ha posat la mirada en un vell conegut, el nacionalisme, que es nodreix contínuament de pretensions de totalitat i fam de transcendència. Nacionalismes d'unió sagrada que potser afloren per l'extrema dreta que per l'extrema esquerra i que alimenten els seus seguidors amb mites que s'aprofiten de la reserva emocional de persones afectades per una greu crisi a Europa que està sent desviada cap a l'egoisme de els rics (persones o nacions amb Estat o sense), la insolidaritat, el racisme i el masclisme, en definitiva contra els febles. També mira el dossier cap al paper que exerceixen en aquesta evolució cap al totalitarisme les noves tecnologies desenvolupades aquests darrers anys, i com s'insereixen (i possibiliten) un dispositiu de poder soci polític que uneix la seguretat i la prevenció en un escenari mundial de creixents riscos (supòsits o reals). Els perills totalitaris dels experts i tecnòcrates a les democràcies europees i el protagonisme econòmic i polític del capital financer, amb una destacada capacitat per imposar els seus interessos, són altres aspectes sobre els quals se centra aquest dossier. I cal reflexionar sobre la penetració dels dispositius del domini a cadascun de nosaltres, un domini que patim ja en el control del cos, però que acabem també exercint. Això és el que explora un altre dels articles, assenyalant que és fonamental el rebuig del domini des de nosaltres mateixos: decidir-nos a no exercir ni acceptar el domini pot i ha de ser la clau sobre la qual pivoti una alternativa revolucionària.

Hi ha possibilitats de fer front a aquests nous totalitarismes? Qui ho sap. En tot cas, un enfocament des de l'anarquia fa possible una altra mirada, potser un altre món, ja que allò que la caracteritza és justament el rebuig de tot principi absolut, l'afirmació del que és múltiple, de la diversitat il·limitada dels éssers i de la seva capacitat per pensar i construir un món sense jerarquies, sense dominació, sense mites que suposin dependències. Utopía...


LOS NUEVOS TOTALITARISMOS - LAURA VICENTE Y FÉLIX GARCÍA MORIYÓN