Feia temps que volia quedar per esmorzar amb Charles Darwin, però no vaig tenir l'oportunitat fins a l'altre dia i aprofitant la bretxa espai-temporal d'un forat de cuc, vam quedar al Trocito del Medio, un local encantador a prop del Mercat Central. Volia conèixer l'opinió del pare de la teoria de l'evolució sobre l'esdevenir de l'esmorzar valencià a la darrera dècada. Sé que per a un naturalista tan metòdic com aquest flegmàtic britànic és poc temps, però per a periodistes i gent d'anar per casa a les sabatilles, deu anys són una eternitat. Creguin-me, i més al ritme al que van els esdeveniments internacionals. No se'ls ha fet etern aquest mes de març? A mi sí.

La meva primera pregunta per a Charles Robert Darwin va ser la següent: Per què ha sobreviscut el costum de dinar al nostre territori d'una forma tan intensa, i en altres latituds no?.

Darwin: “Mira Paco, això és per pura selecció natural. Totes tribus de la península parteixen d'un avantpassat comú que es dedicava a tasques primàries com ara recol·lectar, caçar, pescar o partir-se el llom en una pedrera. Eugenèsicament el valencià és l'espècie d'homínid més propera a la perfecció, bàsicament per la seua capacitat d'escaqueig i lisonja, però a més, té la rara habilitat de comprometre amb el seu comportament altres espècies menys evolucionades. M'explico, si un valencià convida a esmorzar a un subjecte de Conca, la voluntat del manxec immediatament queda anul·lada i passa a comportar-se com un aborigen natural de Borbotó. Des del moment que entra en contacte amb el valencià sentirà la necessitat imperiosa d'esmorzar cada dia i festes de guardar. És una hipòtesi que no he pogut consolidar malgrat el vast material que vaig recopilar al llarg i ample d'aquest món al meu periple de cinc anys al Beagle. Inèdita i curiosa aquesta sociopatia vírica dels valencians.”

Senyor Darwin, no tots els valencians són iguals. Ha observat diferències entre els individus quan dinen?.

Darwin: “A veure, els valencians han estat més afortunats que altres espècies a la seva lluita per la vida. L'entorn geogràfic, la benignitat del clima i els abundants recursos naturals els enlairen al cim de la piràmide com a raça més afavorida. El meu estimat col·lega Alfred R. Wallace, va observar una curiosa component en la seva estructura molecular que va batejar amb el nom "meninfotus", i que dota l'individu d'una capacitat per eludir els problemes sense importar-li res en absolut. Malgrat els privilegis que atresora l'"homo valenciannensis" hi ha una variant preocupant - la XXL - que posseeix tares genètiques destacades, com un crani de menor grandària i menor capacitat cognitiva, baveig continu, parla amb farfulla i gana desmesurada. Són capaços d'ingerir barres de pa farcides de patates fregides fins i tot després del migdia.

”Que interessant això que explica Sir Charles, però el que em crida poderosament l'atenció aquests darrers anys és l'evolució del cremaet a la ciutat de València. Fins fa ben poc, quan ho demanaves, el cambrer t'enviava a fer vent fresc. Alguna hipòtesi sobre això.

Darwin: “Potser amic meu, perquè desconeixien la manera d'elaborar-ho, potser per ser molt laboriós i no tenir temps per preparar-ho. No ho sé. Sens dubte l'hostaleria s'ha espavilat anant a Castelló o mirant tutorials a Youtube, no els quedava més remei. Un dia es van adonar que per poder acovardir, tenir beneficis i fins i tot optar al Cacau D’or, havien de posar en pràctica l'ancestral i purificador ritu del foc.”

Gràcies Darwin, a veure si un dia fem convoi amb Newton i parlem de per què augmenta la força de la gravetat quan beus cassalla. - Paco Alonso - lavanguardia.com.