La Generalitat està estudiant introduir un sistema de devolució de burilles per fomentar el seu reciclatge. El sistema consistiria en un càrrec de 20 cèntims per cigarreta, quatre euros per paquet, que es podrien recuperar si es retorna la burilla, segons ha explicat el director de l'Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, a TV3. Aquesta eina s'introduiria en la nova llei de residus. Peraire ha explicat que tot just s'està en el procés de debat però ha defensat que és una mesura «factible». Ha afegit que tindria lògica que les màquines per retornar les burilles estiguessin en aquells llocs on es pot comprar tabac. La Generalitat calcula que el 70% de les burilles van a parar al medi natural.

El sistema s'assimilaria per exemple al de retorn d'ampolles. Així, la persona que retorni una burilla rebria 20 cèntims. El director ha afirmat que darrera d'aquesta mesura no hi ha un afany recaptatori sinó una visió mediambiental. Peraire ha destacat la necessitat de reduir els residus i ha fet una crida a la coresponsabilitat de tothom. De fet aquest senyor amb aire de bonhomia s'hauria de dir Perterra i no Peraire, perquè és al terra on van a parar les burilles. 

Aquesta decisió ha molestat profundament a la Nuri, i té raó de molestarse. La Nuri no fuma mai al carrer, bé, només els divendres al migdia, asseguda en un  banc d'un parc, però la  cigarreta quan acaba de fumar, l'apaga al terra la recull i la diposita al contenidor o a una paperera. Per tant és troba en all´ço de pagar justos per pecadors, i la veritat, anar a l'Estanc o a una maquineta a retotnar les burilles, una a la setmana en el cas de la Nuri, em sembla, no ja una bestiesa sinó una ofensa a la intel·ligència, que el que vol dir, és que per a una ciutadana - en el seu cas - portar-se bé,  en comptes de premi, té càstig. I aixó a més va contra els fumadors que prou nodreixen les arques de l'Estat.

Una altra fal·lacia ofensiva és que els fumadors costen diners a l'erari. Mentida podrida. En parlava un llunyà any 2009 (D.C.) a ran d'un comentari de Júlia Costa: "Parla Júlia en el seu comentari d’avui de com han donat la noticia de la malaltia d’en Paul Newmann de 83 anys, malalt terminal de càncer de pulmó, i es queixa de com recalquen que era fumador empedreït. O sigui, que és culpa seva el que li passa, clar i català, malgrat que hagi arribat a una edat en la qual molts ja firmaríem i en la qual qui no té un all té una ceba, això si hi hem pogut arribar, fumem o no. I és curiós aquest integrisme contra els fumadors, perquè el comentari de na Júlia ve donat per un altre d’en Quim Monzó ironitzant sobre la qüestió, a l’entorn d’un quadre on es mostra una dona nua, fumant. Sembla que en la seva època l’obra d’art va patir els atacs dels puritans d'aleshores i ara els dels puritans del nostre temps, però no pas per la nuesa sinó per la cigarreta que és, diuen, un mal exemple. Monzó fa broma amb el tema de la pipa de la pau dels indis, que ja no es podrà fumar, o amb la de Jacques Tati (a qui li han tret la pipa per posar-li una flor al metro de París). - Afegiria hom Humprey Bogart a la llista, Sara Montiel o Santiago Carrillo".

La obsessió hipòcritament malaltissa de l’Estat vers els fumadors es gairebé paranoica. En primer lloc és el mateix Estat qui els hi ven la droga (tal com l’anomenen), en segon lloc, aquest estat ingressa cada any 3 bilions de les antigues pessetes de benefici per l’impost sobre el tabac, de tal manera que si els fumadors (que deuen ser un 35/40% de la població) deixessin tots de fumar de cop i a sobre d’agafar el cotxe enviaren a l’Estat a can pistraus, o sia a la ruïna.
El més curiós però és quan addueixen que el fumador costa diners a les arques de l’Estat. Mentida i fal·làcia on les hi hagi. Anem per pams, la gent en general té el costum de morir-se tota ella sense excepció, punt número ú, i sol fer-ho gairebé sempre de les tres ces: Cor, Càncer, Carretera, o bé de vell con en Carrillo quan ho faci que encara no.
Els fumadors doncs s’acaben morint del mateix que els que no fumen i possiblement, si el tabac és tan nociu com diuen per a la seva salut, ho fan abans, estalvi que té l’estat en despesa sanitaria per longevitat, que el personal no fumador cada dia arriba a més anys de vida convenientment drogat i atifonat de pastilles pels receptadors oficials de droga legal mèdica de l’Estat.
He vist morir abstemis de cirrosis i no fumadors de cancer de pulmó, i he vist morir alcohòlics de cirrosis i fumadors de càncer de pulmó, per tant tenint en compte que el cost final de despesa pública sanitària és el mateix, cal tenir en compte que els fumadors, a sobre dels impostos que paga qualsevol ciutadà aspirant a cadàver, paga els impostos del tabac, o sia que contribueix més a les arques de l’estat que un no fumador, i la seva quitança amb la vida costa exactament el mateix, crec que s’ho haurien de fer mirar i fer pagar més impostos als qui no fumen per evitar un greuge comparatiu amb els fumadors."