LLAMBORDES DAURADES



L'alumnat de tres instituts de la ciutat ha rebut els nou Stolpersteine dedicats a barcelonins i barcelonines que van ser deportats pel règim nazi. Els Stolpersteine (llambordes', en alemany) formen el memorial més llarg del món: hi ha més de 75.000 a més de 1.800 ciutats de vint països, i se situen davant dels domicilis de les persones homenatjades. Ho expliquen a el periodico.
Potser no se li ha donat la importància moral que tenen cadascuna d'aquestes llambordes, aqui us deixo la seva història...

UNA PEDRA RECORRE EUROPA

Una pedra recorre Europa, es reprodueix a centenars, a milers. Va germinar al voltant de 1990, va aparèixer en la Rathausplatz de Colònia i va seguir per Berlín el 1996, a la Oranienstrasse; des de llavors ja no es va aturar. Parlo de la stolpersteine, una petita peça cúbica de ciment (amb prou feines deu centímetres per costat) recoberta de llautó on s'inscriu informació relativa a persones, lleis o situacions vinculades a el complex univers opressiu del Tercer Reich. El seu hàbitat és urbà i la seva pell daurada llueix cridanera i bella entre el paviment de les voreres, davant el domicili de la víctima o  a l'espai precís en el que van esdevenir els fets evocats i commemorats.
Una pedra en el camí. En realitat, més de setanta mil pedres instal·lades a data d'avui en ciutats europees, tot i que l'horitzó pot ser de sis milions si parlem de jueus, però d'uns onze milions més si es tracta del conjunt de deportats, i encara més d'afectats per el nazisme: tantes pedres com a víctimes va fer el Reich durant el seu imperi entre 1933 i 1945. No hi ha xifra. L'infinit no té xifra, només un signe, un símbol.
L'abast de la stolpersteine ​​és gairebé discrecional, el seu límit s'ennuvola i el criteri es desfonda per la seva fràgil regulació. L'infinit no té xifra. La xifra està en l'infinit. Ho explica el Catedrátic d'Història a la Universitat de Barcelona Ricard Vinyes a Publico.es. Conec el fet per una experiència personal que vaig expilcar aquí el febrer de 2018.

SENTINELLES CONTRA L'OBLIT



Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys. 
Gunter Demnig

Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Nomès a Sabadell, dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.
No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Avui en posen una al barri, a la casa natal de Francesc Boix.

    ResponElimina
  2. Te gustaría pasear por las ciudades italianas donde los alemanes estuvieron presentes durante un tiempo. Tengo presente Roma, pero más me impresionó Bassano del Grappa. Allí cada árbol de la ciudad, cada árbol, si, tiene un pequeño jarrón enlazado al tronco, a la altura de los brazos de las personas. En ese jarrón se ponen flores frescas siempre que se puede. Sobre ese jarrocillo, no son muy grandes y sólo puede ponerse una o dos flores, hay generalmente una foto y el nombre grabado en una pequeña pieza de madera también ligada al tronco,de las personas que fueron ejecutadas en el mismo (ahorcadas).
    He visto fotos de los ejecutados colgando de ese mismo árbol . Te aseguro

    ResponElimina
  3. Te aseguro, perdón pero no se que ha pasado con la entrada y continuo, que es para tenerlos presente. Por otra parte no hay casa que no tenga colgada una placa y que te diga cuantos judíos vivían allí y cuantos deportados se llevaron, con sus nombres y apellidos.
    Es un ejemplo a seguir y me parece muy bien que no se borre, sobre todo en estos tiempos donde unos gilipollas , me refiero a los de Vox , vienen hablando de libertad y de justicia y niegan un holocausto .
    Esto, con la permisividad que se les da, no acabará bien, porque arrasan con la masa a la que engañan y emboban diciendo que los que vienen nos roban el trabajo, ¡¡¡cómo si nosotros, catalanes, gallegos, andaluces, maños, vascos castellanos, murcianos y extremeños nunca nos hubiéramos movido de casa y no hubiéramos emigrado en busca de un futuro mejor¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema que has tingut pot ser de la plantilla. ara m'ho miro. En poso una altra que em sembla es veurà millor i t'anirà més bé

      Elimina
  4. La tasca de Gunter Demnig es encomiable, per la seva tenacitat i compromís. Tot un exemple que no sé si se li té prou en compte.

    ResponElimina
  5. A Sabadell fa dos anys i mig van posar una llamborda pel germà del meu sogre, es on abans hi havia la torre guitart, doncs ell vivia allà abans de que se l,emportessin al camp de concentració on va morir, ara només hi ha blocs de pisos i la llamborda al terra, abans quan ell i vivia eren camps i la torre guitart que si ets de Sabadell, sabràs on et dic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt a la vora de Casa, la buscaré. Per cert, ben retornada...

      Elimina
  6. content://com.android.chrome.FileProvider/images/screenshot/16535157447321336063610.jpg

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'enllaç nop em porta a un lloc que tingui a veure amb el que estem comentant. Ho sento.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada