LLAMBORDES DAURADES

L'alumnat de tres instituts de la ciutat ha rebut els nou Stolpersteine dedicats a barcelonins i barcelonines que van ser deportats pel règim nazi. Els Stolpersteine (llambordes', en alemany) formen el memorial més llarg del món: hi ha més de 75.000 a més de 1.800 ciutats de vint països, i se situen davant dels domicilis de les persones homenatjades. Ho expliquen a el periodico.

Potser no se li ha donat la importància moral que tenen cadascuna d'aquestes llambordes, aqui us deixo la seva història...

UNA PEDRA RECORRE EUROPA

Una pedra recorre Europa, es reprodueix a centenars, a milers. Va germinar al voltant de 1990, va aparèixer en la Rathausplatz de Colònia i va seguir per Berlín el 1996, a la Oranienstrasse; des de llavors ja no es va aturar. Parlo de la stolpersteine, una petita peça cúbica de ciment (amb prou feines deu centímetres per costat) recoberta de llautó on s'inscriu informació relativa a persones, lleis o situacions vinculades a el complex univers opressiu del Tercer Reich. El seu hàbitat és urbà i la seva pell daurada llueix cridanera i bella entre el paviment de les voreres, davant el domicili de la víctima o  a l'espai precís en el que van esdevenir els fets evocats i commemorats.

Una pedra en el camí. En realitat, més de setanta mil pedres instal·lades a data d'avui en ciutats europees, tot i que l'horitzó pot ser de sis milions si parlem de jueus, però d'uns onze milions més si es tracta del conjunt de deportats, i encara més d'afectats per el nazisme: tantes pedres com a víctimes va fer el Reich durant el seu imperi entre 1933 i 1945. No hi ha xifra. L'infinit no té xifra, només un signe, un símbol.

L'abast de la stolpersteine ​​és gairebé discrecional, el seu límit s'ennuvola i el criteri es desfonda per la seva fràgil regulació. L'infinit no té xifra. La xifra està en l'infinit. Ho explica el Catedrátic d'Història a la Universitat de Barcelona Ricard Vinyes a Publico.es. Conec el fet per una experiència personal que vaig expilcar aquí el febrer de 2018.

SENTINELLES CONTRA L'OBLIT

Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.

Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys. 

Gunter Demnig

Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.

Nomès a Sabadell, dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.

No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.