Irremeiablement, la ciutat i el món d’ahir susciten una nostàlgia i encanteri en la mirada contemporània. Una bona mostra és l’èxit de grups de Facebook i altres xarxes socials per compartir fotografies antigues, com ho són els calendaris anuals de la UES. O llibres com Sabadell tal com era, els treballs d’Antoni Grau o el mega-recopilatori L’abans. I ara, arriba una novetat que s’incardina en aquesta tradició: Sabadell desaparegut, a càrrec de David González, tècnic de l’Arxiu Històric. Publicat dins de la col·lecció Catalunya Desapareguda, de l’editorial Efadós, es posa a la venda a les llibreries El proper dimecres, 30 de març. 

Recull fotografies que en bona part són inèdites i que mostra les transformacions urbanístiques i socials que ha viscut la ciutat en el darrer segle. Des del nucli urbà (l’anomenada ciutat-fàbrica), els barris (com la Creu Alta) i el Rodal (amb zones agràries que ja no ho son, com Sant Joan de Riusec, on ara s’alça l’Ikea). També d’allò que ha desaparegut: “L’Euterpe, el Templet de les aigües, el quiosc modernista, el Cine Imperial -tot i que la façana d’ara l’imiti-, les antigues peixateries -que era un edifici mot maco-,  el celler d’Antoni Olivé a la Rambla, el sortidor de la plaça Major, que era molt estimat pels sabadellencs…”, enumera Gonzàlez.

"Que l'evocar records antics ens traeix sovint, queda palès en aquesta foto del quiosc modernista que hi havia al costat dels jardinets, i que creia haver vist de menut, fins que un dia mirant documents antics de la ciutat vaig veure que s'havia enderrocat dos anys abans de nèixer jo."

També una gran àrea anomenada el Pedregar i que podria haver estat el casc antic de Sabadell. “El concepte de conservació del patrimoni ha variat molt. Ara no hauria passat, crec. Però abans existien altres criteris, potser més econòmics i urbanístics”, explica Gonzàlez. És allò que a mitjans del segle XX es va conèixer com la idea de progrés. “Es volien fer avingudes amples, que els cotxes hi passessin… Com ara enderrocant el Pedregar, perquè feia que la ciutat estigués encaixonada. De fet, en aquell moment la ciutat va estar contenta. Ara, en canvi, potser ens agradaria tenir més carrerons al centre”, apunta. - diaridesabadell.

No deixa de ser curiosa la fotografia que encapçala l'article, un munt de xemeneies vomitant fum contaminant, d'unes fàbriques textils que varen fer rics a uns pocs, explotant-ne a molts, la gran majoria inmigrants. Venint de Caldes amb el cotxe de línia del Sagales, en arribar l'alçada de la Salut es veien aquestes xemeneis traient fum, un fum que en aquells temps es considerava la imatge del progrés.

La ciutat d'ahir té també els personatges d'ahir, i no només la colla de Sabadell.

Camp de futbol de Can Deu entre els carrers de les Palmeres i Himalaia. En primer terme un ramat de cabres. Sabadell, març de 1973 / Antoni Carbonell Busoms / AHS -