Un dels primers experiments d'insubmissió del procés independentista català va ser la campanya #novullpagar, de la qual ara es compleixen deu anys. Promoguda per la plataforma Prou Peatges, milers de catalans van decidir no pagar els peatges de les autopistes el primer de maig del 2012, arriscant-se a les consegüents multes. La protesta va provocar cues a les vies afectades. Ahir, l'AP7 tornava a col·lapsar-se, cosa gairebé habitual. Els peatges van desaparèixer fa nou mesos.

Aquest problema dels embussos a les autopistes no és polític, d'aixó ja en parla Lola Garcia al seu article a la vanguardia. El problema rau en que en les circumstancies actuals i la manera de moure's actuals, a les autopistes no hi caben tants vehicles, als que s'haurien de sumar els de milers i milers de turistes que ens visiten cada estiu, als que enguany s'hi hauran d'afegir els marroquins de l'operació estret, que fa dos anys que no poden anar al seu pais. És un col·lapse, que va camí de ser un col·lapse total, quelcom similar ja s'ha donat a la Xina abans de la pandemia, pero que no es dona ara, més que res perque a la més minima que s'activa la covid, els tornen a confinar. I compte que mentre aqui anem de ciutat alegre i comfiada, alli tenen la ciutat confinada, veure'm a la tardor qui ha pres la decisió correcta.

A Alemanya han posat en marxa un bitllet de transport mensual de 10 euros, pero aquí, encara que seria útil no solucionaria aquest problema de mobilitat, no amb la raquítica xarxa de transport públic que tenim.  

Quan jo era petit, el 18 de juliol la gent, estaba autoritzada a anar a la platja en camión. Quan jo era petit no hi havia ni el seat 600, i la gent no sortia de cap de setmana, altra feina tenia. Ni alló, ni la disbaiuxa actual. D'alguna manera s'hauria de racionalitzar el moviment de cap de setmana de la gent, sigui limitant el número de vols anuals, gestionar la sortida de vehícles de matrícules pars o impars, o simplement cambiant d'habits. Possiblement els dies de vins i roses s'han acabat i hem de començar a aprendre a moure'ns d'una altra manera. No cal anar arreu amb autobús o tren com es veu a les pel·lícules americanes, sobretot les de l'América profonda, pero si hem de començar a practicar el que em podriem dir 'slow-weekend', en termes anglòfils tant a l'ùs.

Només una dada, a Espanya el transport de mercaderies per tren representa només un 1% del moviment anual; la resta és per carretera, d'ací aquest eixam de camions que omplen les nostres autopistes complicant encara més el trànsit, i entenc es dificil optar per l'alternativa del tren, donada l'estructura de la xarxa de trens i l'ample de via. 

Aquest novembre farà quatre anys que em vaig vendre el cotxe, sabeu per què, per què com el 80% de la gent de la meva edat o similars que té cotxe, no el necessitava. Es podria començar per aquí. Aixó o el col·lapse.