El matemàtic nord-americà Marvin Minsky, és, o era per a mi i suposo que per a molts de vosaltres, un perfecte desconegut. El 1956, aquest investigador, expert en ciències de la computació, va encunyar el terme "intel·ligència artificial". Minsky serà recordat com un dels més grans impulsors del desenvolupament tecnològic del segle XX. El 1959, va fundar juntament amb l'expert en ciències cognitives John McCarthy el Laboratori d'Intel·ligència artificial i Ciències de la computació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, que, en l'actualitat, és una de les institucions de referència a tot el món en biologia computacional, robòtica, teoria de la computació i sistemes d'aprenentatge.
Minsky considerava el cervell com una màquina les funcions podien ser estudiades i emulades per un ordinador. De fet, el 1956, durant una cèlebre conferència impartida a la Universitat Dartmouth, a Hannover (Nou Hampshire), va presentar el terme intel·ligència artificial (IA), que es faria mundialment conegut.
Amb els anys, Minsky es convertiria en un dels màxims defensors del transhumanisme, un moviment filosòfic i intel·lectual que considera que és necessari utilitzar la tecnologia per potenciar les nostres capacitats, evitar el sofriment i la vellesa i, en última instància, aconseguir la immortalitat.

El 1957, Minsky va patentar un sistema de visualització confocal de mostres que suscitaria grans avenços en microscòpia òptica. En les següents dècades, va participar en el desenvolupament d'ARPAnet, la xarxa sobre la que més tard s'assentaria l'actual Internet, i va concebre la Teoria de la societat de la ment, que va plasmar en un lliurar homònim. Aquesta considera que els sistemes cognitius que han evolucionat de forma natural no són més que una societat constituïda per una gran quantitat de processos individuals senzills. Junts, donen origen a les habilitats que atribuïm a la ment.

Entre d'altres guardons, Minsky va rebre el Premi Turing, el 1969, per les seves decisives aportacions al camp de la IA, la Medalla Benjamin Franklin, el 2001, o el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement, en 2013. Aquestes són algunes de les seves reflexions:

"Quan els ordinadors prenguin el control, pot ser que no el recuperem. Sobreviurem segons el seu caprici. Amb sort, decidiran mantenir-nos com a mascotes". A la revista Life (novembre de 1970).

"La nostra cultura concep les emocions com quelcom més complex i fosc que l'intel·lecte (..). En realitat, crec que en l'actualitat sabem molt més sobre l'emoció que sobre la raó". En Música, ment i significat (1981).

"Les 'lleis del pensament' no només depenen de les propietats de les cèl·lules cerebrals, sinó de la manera en què estan connectades". A La societat de la ment (1987).

"Quin és el truc màgic que ens fa intel·ligents? El truc és que no hi ha truc. El poder de la intel·ligència emana de la nostra vasta diversitat, no d'un únic i perfecte principi". A La societat de la ment (1987).

"¿Heretaran els robots la Terra? Sí, però seran els nostres fills". A la revista Scientific American (octubre de 1994).

"Les màquines podran fer qualsevol cosa que facin les persones, perquè les persones no són més que màquines". A la revista Muy Interesante (octubre de 1996).

"Encara ens mostrem propensos cap a les doctrines, filosofies i creences, que s'estenen a través de civilitzacions senceres. És difícil imaginar una manera infal·lible de protegir-nos de semblants infeccions. El millor que podem fer és educar els nostres fills en el pensament crític i en els mètodes de verificació científica". A la Màquina de les emocions (2006).

"Algun dia serem capaços d'aconseguir la immortalitat. Farem còpies dels nostres cervells. Potser els creiem en un laboratori o que, simplement, descarreguem el seu contingut en un ordinador". A la revista XLSemanal (juny de 2014).

"Què som les persones sinó màquines molt evolucionades?". Durant el lliurament dels Premis Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (juny de 2014).

"Fins a la data, no s'ha dissenyat un ordinador que sigui conscient del que està fent, però, la major part del temps, nosaltres tampoc ho som". Atribuïda. 


Una reflexió sobre la robótica 

Quina relació hi ha entre Pigmalió, Alan Turing, Blade Runner i la hipòtesi del continu? Les matemàtiques i els seus investigadors no paren. Als mitjans internacionals trobem la notícia que la capacitat d'aprenentatge mecànic ( «machine learning») pot ser un problema indecidible. Dit així segurament ningú entendrà de què va l'assumpte, llevat d'alguns matemàtics, i per descomptat els especialistes en lògica, de manera que tractem de desgranar una mica aquesta afirmació que a més no assegura res concret ( "pot ser", però potser no, no se sap)... LLEGIR MÉS