Es compleix un any de l'anunci per part de la ciutat de Barcelona de sumar-se a la que es coneix com l'economia del dònut. Ideat per l'economista britànica Kate Raworth, aquest model proposa deixar de buscar riquesa a costa dels límits ambientals i la justícia social. Per passar de la teoria a la pràctica, el Consistori ha treballat en l'elaboració d'un “retrat de ciutat per saber en quina situació ens trobem des del punt de vista social i ambiental”, explica Irma Ventayol, directora de serveis de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l´Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament, Ventayol indica que s'han dut a terme conferències i sessions per donar a conèixer aquest nou model econòmic i “reflexionar sobre els grans reptes i cap a on volem anar”. La mateixa Kate Raworth ha viatjat fins a la ciutat per participar en una jornada i conèixer de primera mà com aterra a Barcelona l'economia del dònut a la ciutat.

A la tornada de les vacances, i ja amb els resultats de l'estudi sota el braç, el Consistori iniciarà una tercera fase on s'ha d'establir com s'arribarà als objectius fixats. Coincidirà que serà just uns mesos abans de les eleccions municipals, que tindran lloc a finals de maig del 2023. En opinió de Ventayol, aquesta circumstància no té perquè afectar aquesta aposta de ciutat.

Darrere d'aquesta iniciativa hi ha un grup de professors de la facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB), que va proposar al Consistori barceloní que se sumés a l'economia del dònut, encara que Ventayol assenyala que ja era dins dels plans de l'Ajuntament . “Va començar la ciutat d'Amsterdam, a la qual va seguir Copenhaguen, i ara ja són moltíssimes les urbs que s'han sumat, entre elles totes les pertanyents al C40 (una xarxa que uneix grans ciutats del món compromeses en la lluita contra el canvi climàtic )”, indica Enric Tello, catedràtic del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la UB i un dels impulsors de la implantació de l'economia del dònut a Barcelona.

L'economia del dònut també és una qüestió de països. Un estudi publicat a la revista científica Nature conclou que cap país al món és capaç de satisfer les necessitats bàsiques dels seus ciutadans sense superar els límits del planeta i que aquells que no superen els límits del planeta, no són capaços de satisfer les necessitats bàsiques de tots els habitants. Entre els primers es trobarien Espanya i la major part dels països occidentals, mentre que entre els segons hi ha les regions més pobres.

Daniel O'Neill, un dels autors de l'estudi, posa com a exemple el cas de Sri Lanka, que està en plena crisi alimentària. "No sobrepassen els límits ambientals, però la població no té garantits uns mínims de benestar", explica el professor d'economia ecològica. Tant en el cas de Sri Lanka com en els dels països més rics, la solució a l'actual crisi global i ambiental passa per l'economia del dònut, segons O’Neill.

Se'n diu de dònut perquè el model es basa a intentar viure entre dos anells concèntrics: un d'exterior, que delimita el sostre ecològic, és a dir, aquells processos biofísics fonamentals que no es poden superar si volem garantir l'estabilitat del planeta (canvi climàtic, pèrdua biodiversitat, etcètera), i un altre interior, que delimita les necessitats essencials per a la vida que qualsevol ésser humà ha de tenir garantides (salut, educació, habitatge, etcètera).

Aquest escrit de Lorena Farràs Pérez, a la vanguardia, de moment, té un sol comentari d'un tal Pimpam: "Mare meva… i es creuen que han inventat la roda, perdó, els donuts… M'agradaria conèixer el pressupost que maneja aquest comitè de savis que pensen i pensen i no fan res més de pensar… Mentrestant, Barcelona fa anys que la deriva". Obvivament és el comentari del nye nye de torn, sense cap base, només criticar per criticar sistemàticament l'ajuntament, també de torn.


L'economia del donut no és cap frivolitat de l'ajuntament de Barcelona. Actualment ja s'està aplicant a ciutats com Copenhaguen, Amsterdam i Brussel·les.