La notícia dona color als últims dies de vacances. Els terraplanistes s’han citat a Menorca el 18 de setembre per celebrar el primer congrés balear d’aquest substanciós assumpte. Dilluns ja s’havien apuntat més de 150 persones a l’esdeveniment. Segons explica Miquel Fèlix al diari Menorca, les tres senyores que impulsen aquesta trobada no viuen en una cova, tenen formació universitària i gaudeixen de reconeixement en els seus respectius camps professionals. No obstant això, militen en el més pur irracionalisme i ho fan amb una convicció sorprenent. Una de les organitzadores ha declarat que serà “una ocasió meravellosa perquè la gent es faci preguntes i qüestioni el que és obvi”. Observeu l’estratègia perversa: animar al pensament crític per legitimar una falsedat tan evident que fa mandra parlar-ne.
Suposem que a les tres organitzadores de la cosa no els importa ser tingudes per ruques o tocades del bolet, el seu entusiasme és a prova de tota evidència científica. No estan soles. Al costat dels terraplanistes, hi ha els antivacunes, els que neguen l’Holocaust, els que qüestionen la crisi climàtica, els que diuen que el poble ucraïnès no existeix o els que afirmen que el valencià i el català són llengües diferents. Tots ells tenen alguna cosa en comú: menyspreen de manera ferotge el coneixement elaborat per l’acadèmia i senten una fascinació tremenda pel que denominen “veritats no oficials”.
Vivim temps paradoxals: l’accés del ciutadà al discurs científic de qualitat és més fàcil que mai, però, alhora, les pseudoteories circulen amb gran profusió i, en alguns casos, aconsegueixen fer-se un lloc. A l’introduir premisses fal·laces i arguments sense fonament en el debat, els col·lectius que militen en el que és fals desvirtuen el terreny de joc de l’opinió pública. Llavors, es produeix, inevitablement, una erosió de la democràcia, ja que aquests discursos acaben filtrant –poc o molt– en la deliberació política i en els processos legislatius. Alguns partits populistes canalitzen aquestes mentides i les presenten amb aparença de cre­dibilitat.
Hem vist com el trumpisme ha sofisticat i ha intensificat la militància en el que és fals fins a convertir-ho en un estil de vida i en una ideologia perfectament articulada. Recordem, per exemple, que Trump, sent president, va difondre algunes mesures contra la covid que són xerrameca perillosa. Allò nou de la maquinària de Trump respecte a altres moviments polítics basats en la propaganda tòxica a gran escala és l’ús de les xarxes socials, per crear bombolles de sentit completament inexpugnables. En aquestes bombolles, la lògica amic-enemic és l’única que regeix.
Els col·lectius que militen en el que és fals desvirtuen el terreny de joc de l’opinió pública
Això va unit a un factor que ja van explotar els totalitarismes del segle XX: el blindatge del mateix discurs apel·lant a una suposada gran conspiració que ha de ser denunciada pel moviment i els seus líders; tret dels que militen en la causa, tots formen part d’aquesta conspiració, i això serveix per reafirmar-se en els postulats. El terraplanista proclama ser víctima de la “gran mentida i estafa que vivim en un globus, que donem voltes al voltant del Sol i que som en un espai infinit”. El trumpista es presenta com a víctima d’una aliança­ de progressistes, funcionaris de Washington DC, negres, jueus, feministes i altres que mou les palanques del país “contra la gent de bé”.
El salt al fanatisme és auto­mà­tic. Per lluitar contra la suposada conspiració tot s’hi val. Per això Trump i els seus seguidors no van dubtar a intentar un cop violent contra el Capitoli. El fanàtic, com remarca l’escriptor israelià Amos Oz, manca de sentit de l’humor i té la pell molt fina, per això aquesta gent converteix les xarxes socials en escenaris per moure’s sense cap mena de filtre. I és curiós com s’assemblen unes bombolles enfurismades a les altres. Per exemple, dilluns, els fans de Laura Borràs em van regalar piulades que semblaven copiades de les que vaig rebre al seu dia dels partidaris d’Albert Rivera, els espanyolistes de l’“a por ellos” i els sectors més esotèrics del moviment 15-M. L’estil és molt semblant, més enllà de les respectives doctrines.
Un dia, al carrer, un noi antivacunes em va acusar d’estar comprat pel sistema per impedir la difusió de “la veritat”. Debades vaig provar d’argumentar que les vacunes salven moltes vides, inclosa la seva. No escoltava. Cada dia hi ha més persones així. I voten, com vosaltres i com jo. No abaixem la guàrdia. - Francesc Marc Álvaro.