En un exercici de funambulisme polític, els de la no secta, Junts per Catalunya, han pres la gran decisió de guanyar temps i traslladar a la militància l'última paraula sobre sortir o no del Govern, en un nou pegat que no resoldrà l'enèsima crisi en les relacions entre els dos partits que integren el Consell Executiu. Una dilació més en aquest conflicte quw és una nova mostra de falta de respecte a una ciutadania que ha passat de l'estupefacció a la desconnexió i de la desconnexió al desencís per a no dir la indiferència. - Ja s'ho faran - pensen molts. Per no expresar-ho en paraules més gruixudes

En la reunió de l'executiva, Junts va optar pel carrer del mig. És cert que la consulta a la militància figurava al programa que aprovat al congrés del mes de juny passat, però a qualsevol país normal el cessament fulminant i unilateral d'un vicepresident d'una formació política d'un Govern de coalició comportaria una resposta clara del partit afectat. Que un partit membre d'un Govern de coalició exigeixi al president d?aquest Executiu que se sotmeti a una moció de confiança també seria impensable. Com és possible que Junts presenti aquesta demanda, que no afecta només el president de la Generalitat sinó tot el Govern de què forma part? I si només una part d'un partit de govern insistís a jugar a la contra mentre la resta optés per una lleialtat coherent, seria inevitable la ruptura d'aquesta formació, amb els radicals criticant el Govern des d'on correspon, els escons de l'oposició, almenys en aquesta hipotètica normalitat de què estem tan lluny. L'esperpèntica situació s'allargarà de moment fins diumenge al vespre on si no hi canvis en el guió se sabrá el resultat de la decisió de la militancia de Juntsxcat, esperem que no empatin com els de la CUP a Sabadell, qué ja seria el colmo dels colmos, el desideratum. Com diria la periodista Irene Polo: són uns cantamañanas.