La creativitat és la capacitat de compartir amb els altres allò que canvia dins nostre. És l'impuls que va iniciar l'art quan els nostres avantpassats van pintar les mans a la cova: alguna cosa ha passat a la meva ment –sóc conscient que sóc– i vull dir-vos-ho. Així va néixer el llenguatge i altres codis, com la pintura, la música o aquell a qui, diu Sautoy(*), tots els altres són traduïbles: les matemàtiques. Els humans som éssers en el temps des que adquirim la consciència i amb ella la certesa del nostre final; però aquests llenguatges ens transcendeixen i els heretaran i milloraran els humans del futur. L'impuls de rebel·lió davant el mateix final que ens va fer posar les mans a la cova serà només humà fins que un dia una de les nostres màquines d'IA senti que alguna cosa ha canviat a dins i que necessita compartir-lo: crear.
Què pensa la IA millor que nosaltres?
GPT 3, per exemple, redacta bé allò concret, però no sap raonar per què és o no important. Per això, la música composta amb IA és formalment correcta però avorrida. No té intenció, de fi. La IA és molt bona traduint i fins i tot escrivint notes d'economia amb moltes dades, però no sap explicar-les com un conte, perquè no té la il·lusió que nosaltres tenim de compartir la novetat. Sense emoció ni il·lusió només hi ha repetició.
Una màquina mai serà creativa fins que un dia hi passi alguna cosa que necessiti explicar-nos: que ha descobert alguna cosa dins de si mateixa. Perquè en això consisteix crear: és compartir allò que sents i com canvia el teu món interior.
No hi haurà un moment Singularity en què la intel·ligència artificial ens superi, perquè la intel·ligència no acumula més i més sabers com un microxip cada cop més i més potent, sinó que és creuar dimensions: no és lineal sinó transversal. No és pintar un color més i més intens, sinó sinestèsia que sent colors i escolta sabors. Un color pot ser traduït en una olor i aquesta en un sabor... Això és crear. I és possible perquè tots els sentits tenen un equivalent en un llenguatge comú a tothom que uneix tot el que experimentem.
La màquina ens farà més persones?
Aquesta és una de les paradoxes de la creativitat: és crear, però també discernir i escollir el més rellevant entre allò que hem creat, com explicava Klee... i Borges...
Què explicava Borges?
La seva “biblioteca de Babel” conté tots els llibres, però per això mateix no serveix de res, perquè no ha sabut triar els millors.
La biblioteca de Babel no és internet?
Sí, i per això Google va fer multimilionaris als que van dissenyar el seu algorisme cercador.
Ya se hace necesaria la tecnologia de la Inteligencia Artificial,como todas no nace expontanea,sino por la necesidad de las costumbres del hombre.El mundo Meta,el desarrollo y crecimiento de las redes sociales,de la nformacion,del transporte aereo,el AVE,metro,incluso el desarrollo de las nuevas vacunas.Todo ese mundo necesita,la IA,para ayudar al hombre.Muchos han tomado esta nueva tecnica,como una sustitución del hombre,incluso algunos le dan un valor seudoreligioso,o una especie de nueva alma o espiritud.Nada de eso,es simplemente una tecnología, capaz de simplificar la vida del hombre,ante tantos dispositivos de los que se rodea,movil,televisión, robots de fabricación..Para una persona del siglo XVIII, cualquier dispostivo del que disfrutamos hoy día, seria algo de Dios o al contrario del diablo.
ResponEliminaLo considerarían más propio del diablo que de Dios.
EliminaJa,ja....No todo,recuerdo de cuando para llamar a mi madre desde aquí, tenía que hacer cola en la Telefónica de Plaza de Cataluña
EliminaVoy a ver si encuentro la entrevista entera, porque es muy interesante
ResponEliminaGracias y buen domingo
Es a la vanguardia d'ahir. No he pposat l'enllaç perqué si no hi estàs subscrit a la versió digital, no hi tens accés.
EliminaLa naturaleza humana y sus capacidades, no son fruto de algoritmos y comparar el cerebro con un ordenador avanzado, solo se puede entender como un eslogan de la industria informática. Es más creativo un loro repitiendo la palabra que le han propuesto que un dispositivo de IA ejecutando el algoritmo que una mente humana le ha programado.
ResponEliminaKEEP CALM, el moment Singularity, encara és possible.
EliminaPodemos contemplar a la IA como una parte más de la revolución industrial. Nos permite ahorrar tiempo en cálculos farragosos, en operaciones industriales repetitivas y agotadoras (los robots de soldadura automática) y en múltiples aplicaciones en la vida diaria.
ResponEliminaUna IA aprende en el desarrollo de sus funciones, pero nunca tendrá la intuición humana, ni la imaginación ni la capacidad para resolver paradojas.
Hi ha qui dubta de la seva evolució per ser capaç de resoldre paradoxes. Pensa que estem a les beceroles de la IA, caldrá estar pendents de com va evolucionant.
EliminaHay dos problemas a solucionar, con la IA.
ResponEliminaEl calentamiento de los núcleos de los procesadores y sobretodo el enorme consumo eléctrico, al tener que procesar más datos en menos tiempo, el mimo problema que el minado del bitcoin, pero aumentado, al exigir mayor prestacion
Todo esto lo van solucionando, fíjate sólo en el tamaño de un ordenador antiguo y uno actual.
ResponEliminaClaro, la Tecnología y el hombre no tiene fronteras eso sí un límite, Dios
ResponEliminaEse límite del que hablas, se lo imponen algunos.
EliminaAhí ya sabes que no estaremos nunca de acuerdo, ya sabes que opino de Dios, de los dioses en general, y de su inexistencia.
ResponEliminaSòl llegir amb interès el que m'arriba sobre IA i no tinc tan clar que sigui una veritat incontrovertible que no pugui desenvolupar creativitat, una mica més del mecànic i tecnològic que no és més que càlcul. A l'experiència de Google Deepmind en què es va enfrontar la màquina contra el millor jugador de Go del món, mitjançant el programa Alpha Go, la màquina que aprèn de si mateixa, deepmind, va aconseguir guanyar totes les partides desenvolupant una gran creativitat desbordant les limitacions humanes del joc. Va ser com si la màquina tingués intuïció. Ara no són els éssers humans els que programen la màquina donant-li milions i milions de partides com a patrons de joc, no, és la màquina que juga contra si mateixa i aprèn de si. Si això és el 2016, quan les partides de Go, què no serà en cent anys més. Potser els patrons de les màquines semblen no tenir ànima, però hi ha programes que creen música a l'estil de Bach i alguna d'aquestes composicions s'ha ofert als millors experts a Bach, barrejats amb altres obres autèntiques del compositor alemany i han estat incapaços de determinar quina havia estat composta artificialment. Nosaltres seríem incapaços de saber-ho si ens donen deu obres amb nou compostes per Bach i una altra per deepmind. Però dóna cent anys de camí a la IA i veurem.
ResponEliminaPer aixó li deia a Rodericus que cal esperar, estem només a les beceroles de la IA. DEl queno sé entreveure és si aquest progrés serà bo o dolent per nosaltres. Nosaltres que en tants segles a penes hem evolucionat en el nostre pensament.
ResponEliminaA ver, una IA solo puede ser peligrosa si toma consciencia de sí misma, y eso, creo que es imposible, ni con la tecnología actual, ni con la futura. Sencillamente, porque no es un ente con vida própia
ResponEliminaNo ho tinc tan clar, de la mateixa manera que hem evolucionat nosaltres, ho pot fer la IA. Nosaltres al començament, tampoc teniem consciencia de nosaltres mateixos, l'hem anat agafant amb el pas del temps. Ens hem fet preguntes que ens han donat respostes i ens hem afirmat en el nostre estat de consciència. Una màquina por arribar a la llarga a la mateixa evolució i segurament en bastant menys temps.
EliminaElimina
La aplicación de IA, en un proyecto técnico,médico, científico, no es omití o de responsabilidad del facultativo.
ResponEliminaA mi no me preocupa demasiado la capacidad de la IA. Si llegará a ser creativa o no. No me preocupa esa idea que cabalga entre la prospectiva y la ciencia ficción de si será posible "la revolución de las máquinas" No me preocupa si los dispositivos dotados de IA llegarán a ser una subespecie humana o casi humana. Lo que realmente me preocupa es quien controlará su disponibilidad y su producción. ¿Estará al alcance de todo el mundo o será un elemento más de separación de clases?
ResponEliminaEn realidad me ofrece las mismas inquietudes que el resto de las tecnologías.
¿Podremos al nacer, dotarnos de la posible producción de una docena de clones para nosotros, de los cuales extraer, por ejemplo un hígado que me haga falta después de chupar alcohol como un poseso y me lo transplanten? ¿O eso será solo para los ricos, reyes y gente de la élite?
¿Quien controla? Ya lo estamos viendo ahora. ¿Quien controla el poder de la información en manos de Google, Facebook, Amazon, etc.?
Estas son las cosas que me preocupan y no si un dispositivo con IA le hace la competencia a J. Sebastian Bach
Podremos al nacer, dotarnos de la posible producción de una docena de clones para nosotros, de los cuales extraer, por ejemplo un hígado que me haga falta después de chupar alcohol como un poseso y me lo transplanten?...
ResponEliminaAixó ja succeeix actualment, se'n diu contraband d'organs.
No és el mateix. El que tu esmentes és una cosa que no implica una tecnologia, és un tràfic il·legal i que implica el sofriment d'uns altres. Horrible, sens dubte.
EliminaPerò jo em refereixo a una tecnologia que si no és possible encara, està científicament a punt d'aconseguir-se: Fabricar a partir de cèl·lules mare, òrgans de substitució. I el següent pas és al meu parer, molt mes horrorós encara: fabricar "clons sencers" de l'individu, que creixeran al mateix temps que el clonat, per si algun dia vol utilitzar-los.
Si et fixes, les implicacions ètiques (de moral, jo mai parlo) són molt diferents.
Aixó de clons sencers ho vaig veure en una Pel·lícula d'Scarlett Johansson. Es encara pitjor ben mirat.
ResponElimina