La creativitat és la capacitat de compartir amb els altres allò que canvia dins nostre. És l'impuls que va iniciar l'art quan els nostres avantpassats van pintar les mans a la cova: alguna cosa ha passat a la meva ment –sóc conscient que sóc– i vull dir-vos-ho. Així va néixer el llenguatge i altres codis, com la pintura, la música o aquell a qui, diu Sautoy(*), tots els altres són traduïbles: les matemàtiques. Els humans som éssers en el temps des que adquirim la consciència i amb ella la certesa del nostre final; però aquests llenguatges ens transcendeixen i els heretaran i milloraran els humans del futur. L'impuls de rebel·lió davant el mateix final que ens va fer posar les mans a la cova serà només humà fins que un dia una de les nostres màquines d'IA senti que alguna cosa ha canviat a dins i que necessita compartir-lo: crear.

Què pensa la IA millor que nosaltres?

GPT 3, per exemple, redacta bé allò concret, però no sap raonar per què és o no important. Per això, la música composta amb IA és formalment correcta però avorrida. No té intenció, de fi. La IA és molt bona traduint i fins i tot escrivint notes d'economia amb moltes dades, però no sap explicar-les com un conte, perquè no té la il·lusió que nosaltres tenim de compartir la novetat. Sense emoció ni il·lusió només hi ha repetició.

Una màquina mai serà creativa fins que un dia hi passi alguna cosa que necessiti explicar-nos: que ha descobert alguna cosa dins de si mateixa. Perquè en això consisteix crear: és compartir allò que sents i com canvia el teu món interior. 

No hi haurà un moment Singularity en què la intel·ligència artificial ens superi, perquè la intel·ligència no acumula més i més sabers com un microxip cada cop més i més potent, sinó que és creuar dimensions: no és lineal sinó transversal. No és pintar un color més i més intens, sinó sinestèsia que sent colors i escolta sabors. Un color pot ser traduït en una olor i aquesta en un sabor... Això és crear. I és possible perquè tots els sentits tenen un equivalent en un llenguatge comú a tothom que uneix tot el que experimentem.

La màquina ens farà més persones?

Aquesta és una de les paradoxes de la creativitat: és crear, però també discernir i escollir el més rellevant entre allò que hem creat, com explicava Klee... i Borges...

Què explicava Borges?

La seva “biblioteca de Babel” conté tots els llibres, però per això mateix no serveix de res, perquè no ha sabut triar els millors.

La biblioteca de Babel no és internet?

Sí, i per això Google va fer multimilionaris als que van dissenyar el seu algorisme cercador.

(*)Fragment  de l'entrevista de la vanguardia a Marcus du Sautoy, catedràtic de Matemàtiques a Oxford, divulgador de ciència a la BBC