El poeta i catedràtic de Literatura Espanyola Luis García Montero (Granada, 1958) dirigeix des del 2018 l'Institut Cervantes. Aquests dies, la seva presència ha estat reclamada en nombrosos mitjans de comunicació amb motiu de la publicació, primer, del seu poemari Un año y tres meses, que recull els versos escrits durant la malaltia que va portar a la mort Almudena Grandes, i després, la presentació de la novel·la pòstuma de l'escriptora morta, "Todo va a mejorar", en què ell mateix ha col·laborat perquè veiés la llum. És un text escrit durant la pandèmia, en què, tal com explica García Montero, “fins aquell moment, Almudena estava intentant comprendre el present en el record de la memòria heretada del que havia estat el passat. I aquí el que va voler , davant la sorpresa de la pandèmia, és meditar els problemes del present imaginant el futur. Es va imaginar quines coses del present podien obrir-se camí davant d'un mal futur i va reflexionar sobre la pandèmia a favor de la defensa de la democràcia".
"En una societat hedonista apareix la pandèmia i ens recorda les nostres debilitats. En una societat que creia haver tancat el capítol de la Segona Guerra Mundial, apareix el patriotisme de Putin i la necessitat de tornar al panorama internacional provocant una invasió. La sensació que tinc és que el segle XXI, que l'abordem amb un esperit de joventut i esperança, ha envellit abans de fer 25 anys i estem tornant al segle 20. La Unió Europea és l'únic referent internacional que pot abordar aquests valors i, en dir l'únic , dic que aquest és també un problema. Francisco Ayala defensava una cosa que creia que era molt important: les propostes.I afegia que perquè s'acceptessin les propostes, havien de ser acceptables.I en això estem, en la lluita per proposar coses que siguin acceptables en un context internacional".
"Un dels problemes actuals de la vida política, i de la necessària implicació de la gent, és precisament el desprestigi de la política i el desprestigi dels polítics. S'està cultivant perquè ja ho deia Antonio Machado als seus alumnes al Juan de Mairena: "Cuideu-vos de la gent que us digui que no us fiqueu en política. Això és que volen fer la política sense vosaltres i, si és possible, contra vosaltres". Llavors hi ha un intent de reduir la política al desprestigi, a tots són iguals i això soscava la democràcia perquè la política va ser l'invent dels éssers humans democràtics per resoldre els conflictes de manera pacífica. Cal implicar la gent en la política per tots els mitjans. institucions i no cregui en cap tipus de moviment populista que, més enllà de les lleis i les constitucions, pugui resoldre els seus assumptes, perquè, més que resoldre assumptes, el que facilitaran és la seva manipulació per les mans dels poderosos".
No és necessari llegir l'article, podeu visionar el video que no arriba als sis minuts, però que dona molt de si. - via infolibre.
Reconec que no sóc un admirador d'aquesta parella perfectament progressista tret del detall que la filla els ha sortit falangista, suposo que per desesperar-los. Almudena Grandes no m'agradava pel seu sectarisme polític i Luis García Montero per a mi és un intel·lectual sistèmic que no m'interessa gaire. Vaig intentar llegir el seu llibre Vista cansada i no hi vaig poder. No sabia amb qui estava casat, però quan se'm van unir els dos intel·lectuals orgànics a la meva ment, vaig saber que era la parella endogàmica perfecta. Llàstima de filla...
ResponEliminaD'ell no he llegit res, d`'Almudena si, les dues primeres novel·les, res de l'altre món. Però cal escoltar a tothom per fert-se una idea propia, i algunes de les coses que apunta García Montero són raonables. El que m'agrada és la teva sinceritat, sense embuts i amb arguments demolidors per desmuntar els dos personatges. Lo de la filla falangista ja ho havia llegit en algún lloc, això ja sol passar.
EliminaSalut.
Tampoco me hace tilín Almudena Grandes, aunque presupongo que lo que ha escrito es válido y con tesitura. De él no he leído nada, así que nada puedo opinar. No sabía lo de la hija falangista, pero en todas las casas hay siempre quien coge derroteros diferentes a los de los progenitores.
ResponEliminaYo estoy desilusionado y en mi estado poco van a sacar de mi.
Suerte él, que todavía tiene esperanzas.
salut
¿Estem igual, pitjor o millor que abans de la pandèmia?. Obviàment estem bastant pitjor i espera, que ve un llarg i fred hivern.
ResponEliminaSalut.
ya te lo he comentado, yo estoy desilusionado y en mi estado poco van a sacar de mi.
ResponEliminaSalut
Me gustó "aires dificiles",de Almudena Grandes,quizas porque he disfrutado de esos vientos en Valdelagrana(Cadiz),una urbanización que vi como nacía. Todo dependía de dónde venian los aires.
ResponElimina