Cada cop que des de La competència de RAC1 telefonen a un servei d’atenció al client, sigui d’una empresa privada o d’un organisme oficial, els contesta la veu de Zoraida, amb un accent sud-americà dolç i inconcret, que denota la ubicació del call center on treballa. Ho explica Monzó a la vanguardia. Per estalviar als clients aquesta sensació d’estar trucant a un lloc a milers de quilòmetres de distància, on desconeixen molts detalls del problema que volen solucionar, una empresa de Silicon Valley ha desenvolupat una intel·ligència artificial anomenada Sanas, que fa que l’accent dels operadors soni com el del teu país. D’entrada han aplicat aquest algoritme a l’anglès. La majoria de call centers de les empreses anglosaxones són a l’Índia, i l’accent indi denota que l’empresa que els fa servir s’estima més pagar sous misèrrims que no pas sous dignes als seus propis països. A l’Índia el sou mínim és de 41 euros, als Estats Units és de 1.100 i al Regne Unit, de 1.900.

Gràcies al Sanas, els call centers continuen als llocs on són ara però el client els sent amb l’accent del lloc on viu, i això el tranquil·litza. A ElDiario.es expliquen que diverses organitzacions acusen Sanas d’intolerància: “El desig que hi ha rere aquesta tecnologia és satisfer el racisme d’aquelles persones que no volen tenir cap mena de contacte ni interacció amb perso­nes que veuen com a di­ferents”.

El següent pas serà aplicar aquesta tecnologia a l’espanyol, de manera que les empreses que tenen els call centers a l’Amèrica Llatina continuaran pagant-los un sou miserable allà, però els clients els sentiran amb accent de Chamberí. De fet és l’evolució informàtica d’allò que li va passar al cantant Guillem d’Efak, negre de Manacor en una època que a Manacor ell era l’únic negre. Un dia va entrar en un bar, va demanar el que volia prendre i el cambrer li va dir:

–Jesús! Si no t’hagués sentit parlar en mallorquí, hauria jurat que eres negre.