Sovint perdem el nord en la nostra percepciò dels problemes que ens envolten, no som capaços de prestar atenció al que realment és important i ens perdem en mil i un viaranys menors sense importancia, o d'importancia relativa. Cert que el problema l'agreuja la mateixa indolencia dels mitjans que incideixen en el mateix error que nosaltres, o nosaltres hi caiem pel tractament selectiu que fan ells de les noticies Ho dic, perquè estem ara immers en la guerra d'Ucrania, la trencadissa de junts amb ERC, o el Colegio Mayor Elías Ahuja, filàntrop gadità de pro i masó - per cert -, i s'ens escapen noticies com aquesta de Sudan del Sud, que d'entrada la majoria no sabem ni situar al mapa, malgrat els esforços de Xavier Aldekoa.
No entenc com som capaços de maltractar sistemàticament als africans, després tants anys explotant els seus recursos, posant-els-hi governs titelles i deixant-los abandonats a la seva dissort; i encara ens molesten quan desesperats, fugint de la fam o la guerra, venen a buscar refugi a casa nostra. Potser per què la tieta Teresa m'havia explicat com es vivia a Rwanda en els 30 anys en que va estar-hi de misionera - millor dit, de comadrona -, i després a Mali i Benin, tingui una mica més de consciència de la seva situació, però no és suficient. Àfrica, després d'expoliar-la, l'hem abandonat i encara ens molesten els seus fills quan venen a casa nostra a buscar quelcom tan senzill com el fet de poder viure amb un mínim de dignitat.
Diumenge al matí vaig tenir una experiència, petita, però potser més important del que sembla per definir com actuem nosaltres amb els africans. Al caixer del BBVA que hi ha davant de casa hi dorm cada nit un noi africà, amb matalás incorporat i tot; mentre anava al forner l'he vist i he pensat, ja que vas a buscar el teu esmorzar, podries agafar un entrepà i deixar-li a aquest noi, almenys avui esmorzarà en condicions. Però al Forn Valero els diumenges no fan entrepans, encara que potser si li hagués demanat a la noia me l'haurien fet, però, m'he quedat amb el que deia l'altre dia de les actrius que es tallaven un floc dels seus cabells, m'he quedat en el fet impùdic del gest. I del gest no es menja.
Podria explicar que ahir dilluns li vaig deixar un entrepà i una ampolla d'aigua, però seria faltar a la veritat. No ho vaig fer, per deixadesa, per... jo què sé, no ho vaig fer. Deia Fuster que vivim la meitat la nostra vida intentant justificar-nos. És el nostre destí com a animals ètics. I és per aixó que us ho explico, hauria quedat molt bé dir que li havia deixat l'entrepà i l'aigua, però no ho vagi fer, aquesta és la nostra incongruència vers el immigrants. La nostra, o almenys en aquest cas, la meva.
Todo es incongruente. Nos interesan los negros o los moros , persona el apelativo, pero me fastidia poner subsaharianos o magrebies, es como perdirme perdón y hacerlo más fino, nos interesan, insisto, a la medida que les podemos sacar tajada. Así, en el Maresme o en el Prat no encontrarás ningún autóctono trabajando en el campo, ¿porqué?, pues todos sabemos los motivos. Nadie paga lo que dice la ley a 7´40 la hora con seguro. Sino se les puede sacar tajada y los catalogamos como gasto, entonces renace VOX, porque VOX somos todos, TODOS, y TODOS llevamos un VOX dentro.
Ya te expliqué lo de los autóctonos de Vic, todos de golpes de pecho religioso; mientras los tres mataderos funcionaban a toda mecha, las pepetes i els pepets alquilaban los pisos a 200 euros habitación al mes; no había originario de Vic que no se sacara 600 euracos mensuales en negro, que esa es otra, ni tendero que no estuviera contento porque se les llevaban el "rebuig", el resto de la fruta y las patatas más pequeñas, ni mecánico que no silbara, porque les apañaban los coches de segunda mano desvencijados. Mientras yo les contrataba a 980 euros mensuales por trabajar en nocturno domingo incluido.
Cuando todo se fue al carajo y empezaron a cerrar las lineas de despiece y de 1100 se paso a menos de 700 cabezas diarias, se despidió a un 40% del personal. Fue entonces cuando nació Plataforma per Cataluña y el adalid de la cosa, el tal Josep Anglada, otro voxero, pero catalán, que decía que los emigrantes sólo habían venido a quitarnos el trabajo y que se llevaban las subvenciones del Ay untamiento de Vic, y que con él eso se iba a acabar.
No sigo porque pondría mil cosas más y no deseo señalarme.
Una cosa que es importante, no es "animals ètics.". No, es "animales morales". La ética es el estudio de la moral.
Ja li ho diré a Fuster un dia d'aquests quan el vegi, Mot interessant per real el que expliques dels escorxadors de Vic, aplicable a qualsevol lloc on hi hagi hivernacles, com a el Egido, o Huelva.
Salut
No tengo esos golpes de conciencia,debo ser más duro,pero no debes de abtenerte,le compras el bocadillo,pero no sé si te crea un problema de no hacerlo cada día
Tota aquesta zona d'Àfrica fa anys i panys que és invisible, gairebé, per a nosaltres, per cert, els grans problemes no els tenen els que ja estan aquí sinó els d'allà, un conegut, cooperant des de fa anys a aquells països, em va explicar que aquí tothom té a prop aigua potable, com a mínim, no ens podem fer una idea del que passa per aquells països.
Passa de tot i res de bó, cert que aquí tenen aigua potable i un mòbil i molts un lloc on dormir, pero crec que aspiren a més.
Tot el que podem fer a nivel individual és quedar bé amb poc gasto, el més efectiu es cooperar amb Arrels, amb Càritas, a la mida de les nostres possibilitats, al menys sabem el que s'ha de fer
Un treball que havia fet a escola amb alumnat una mica grandet era comptabilitzar durant mesos els països i continents que sortien 'a la tele', Àfrica era la gran absent, en general, tot i que alguns països d'allà també han millorat en aquests darrers anys. De tota manera ahir vaig veure fotografies del Pirineu profund dels anys trenta i res a envejar a la misèria africana, em sembla. O sigui, tot pot millorar, també. I constato que l'escola serveix per ben poca cosa per molta bona voluntat que hi hagi. Al menys, avui, tothom està escolaritzat.
Hi ha hagut en alguns països africans canvis a millor, Xavier Aldekoa sol informar-ne sovint a la Vanguardia, pero queda molta feina a fer
Una de las cosas interesantes de las plataformas de televisión, en este caso Netflix, es visionar las producciones propias de paises como Nigeria. Uno tiene una idea amplia, nada especifica de la sociedad, en África. Pobreza, miseria en todos los niveles. Pero no es así (al menos lo que nos dejan ver la series),por ejemplo "hermanas de sangre" .Riqueza, lujo ,hoteles ,coches,incluso una sociedad media de profesionales. En este caso, el tema(cómo no),la violencia con la mujer del macho. Para que digamos que las series, no aportan cultura.
Bueno, ahora me voy a dar una vuelta con la bici, a ver si han cambiado algo de lugar.
Una muestra más del desconocimiento que tenemos de África en general. vi una de estas películas y me sorprendió el lujo en el que se movían.
Vigila que no te roben la bici.
¿Sabes que pasa? —Que ni es cosa de un bocadillo, ni de Sudan. Esto se queda estrecho.
El problema es mas grande y pronto abarcará mas población. De momento, si os apetece podéis extender las opiniones hasta Yemen, República Democrática del Congo, Etiopía, Nigeria, el citado Sudán del Sur, Sudán, Siria y Afganistán y la bola sigue rodando.
I també aquí. per cert, on estan molt malament també, és a Cuba.