L'EFECTE FLYNN

 

L'efecte Flynn i l'anomenat efecte Flynn negatiu analitzen l'evolució de la capacitat intel·lectual de les persones. Lest o ximple. Sovint es descriu altres persones amb aquests dos adjectius tan contundents com oposats. La intel·ligència d'algú pot respondre a diferents qualitats, ja que hi ha diversos tipus d'intel·ligència. Tanmateix, a què sol fer-se referència i que gairebé sempre ocupa el focus d'atenció és la vinculada amb la capacitat d'absorció i de processament de coneixements. És a dir, la que es relaciona amb el pensament lògic i analític, amb un èxit acadèmic com a resultat i prova palès del mateix.

Sovint es comenta com són de “llestos que són els nens d'avui dia”. Que des d'edats primerenques es manegen sense dificultat aparent amb les noves tecnologies i responen als seus pares, familiars i professors amb pensaments, ocurrències o idees que moltes vegades sorprenen per la seva ossadesa, originalitat o maduresa. Però l'ésser humà realment s'està tornant més llest? A aquesta pregunta respon l'anomenat efecte Flynn.

L'efecte Flynn és un fenomen que s'ha estudiat per part de la comunitat científica des del 1938. Això revela que, en el període analitzat, que comença aquest any i finalitza el 2008, el coeficient intel·lectual de les persones va créixer al voltant de 2 i 3 punts de mitjana per cada dècada transcorreguda. Això significaria que, a mesura que passen els anys, els individus es tornen més intel·ligents, atenent les dades que dóna l'augment de les puntuacions obtingudes als exàmens d'intel·ligència. L'efecte rep el seu nom en honor a James Flynn, investigador neozelandès que va dedicar nombrosos esforços a l'anàlisi detallada d'aquest fenomen, a més de documentar-lo de manera exhaustiva.

I a què es podria deure? Els motius que estudien els experts, en principi, respondrien a diverses hipòtesis. D'una banda, la millora generalitzada de l'educació, amb un augment de les taxes d'alfabetització. Passa el mateix amb els avenços en el terreny de la psicologia i, finalment, una millor i més completa dieta, amb les necessitats nutricionals bàsiques cobertes.

I si en realitat la humanitat s'està tornant menys llesta?

L'efecte Flynn ja compta amb la seva nèmesi particular: l'efecte Flynn negatiu. És així com s'ha encunyat, precisament, la tendència oposada. Un estudi realitzat per investigadors noruecs afirma que no només el quocient intel·lectual ha començat a estancar-se, sinó també a reduir-se. Tanmateix, es considera que tant l'efecte Flynn com la seva reversió són causats ambientalment. Això significaria que la baixada de quocient pot ser atribuïda a la manera de mesurar la intel·ligència, ja que s'apliquen els mateixos mètodes que operaven a mitjans del segle XX, sense tenir en compte els canvis que l'era digital ha pogut generar a la cognició humana. Dit d'una altra manera, la gent és igual de ximple ara que abans però altrament. Diguem que està més preparada per ser i comportar-se com uns ximples. Hi ha una cosa que almenys si sabem ara i antes no, tonto no és correcte en català, si ho és: Bajà, bajanenc, beneit, beninoi, babaluet, bàmbol, bebè, beroi, blai, betzol, bòbila, capsigrany, cru, curt, dèndel, dendelet, fava, fluix, neula, panarra, pur, purango, sapastre, sem, taleca, tanoca, teb, te, tou, virolla, virollenc, xemerol, ximple, ximplet i xòrrega. I algun que se m'ha escapolit de l'escomesa. Ja ho deia la Patrocinio: Hay tontos que tontos nacen, y hay tontos que tontos son, y hay tontos que vuelven tontos a los que tontos no son.