GINESTA FLORIDA

Que la ciutadania tenim una mala memória climática, és palés, bàsicament ens dediquem a dir que a l'hivern fa molt de fred i a l'estiu molta calor. Sempre tenen a punt els de la tele algún avi que surt a declarar qiue mai havia fet tant de calor o fred com aquest any, o igual amb la pluja, el vent, o qualsevol anomalia metereológica. Que hi ha canvi climàtic no es pot pas negar, de fet de sempre n'hi ha hagut, recordem l'aforisme de Fuster: I els milers i milers d'especies animals i vegetals que s'han extingit abans del primer fum industrial. No hi ha res que no hagi passat abans. Aquesta fotografia és de mitjans de desembre de 2014, i guaita com n'estava de florida la ginesta, vol dir que el 2014 debia fer tanta o més calor que enguany, i no és la primera vegada que floreix tímidament la ginesta al novembre o al desembre. Un desembre aquest de 2014 en que es va produïr un atre fet insòlit, la gran ventada que va arrasar boscos i arbres urbans. Un avís, o simplement, va pssat, no s'ha tornat a produír, de moment.

Tot això ve a compte de que ahir ensenyaven a TV3 una tímida florida d'una prunera, com si d'un fet excepcional és tractés. Poca memòria climàtica tenen els del temps de la seva. I és que en el tema del canvi climàtic hi ha molt a dir. Per a un sabadellenc com jo, en evocar el records d'adolescent, la imatge que em ve al cap de la ciutat eren les xemeneies traient fum a tot drap, i els telers contaminant acústicament dia i nit a qualsevol baix d'un edifici. Com n'estava de plé de merda el Ripoll, que més que un riu era una claveguera amb vistes i que baixava de segons quin color tintaven les prendes a Rentapren, quants carrers encara sense asfaltar. Sincerament, se'm fa dificil entendre que una cosa tan ridícula com nosaltres pugui ser l'ùnic causant del canvi climàtic en el planeta. El meu entorn estaba molt més contaminat quan era menut que no pas ara, encara que ja sé que no és així a molts altres llocs del planeta. La percepció és que aixó va tot sol fem el que fem els homínids, tot i que ja entenc que quan menys contaminem millor, i totes les mesures que es prenguin i es posin en pràctica seràn bones per a tothom, però d’aquí a donar la culpa del canvi climàtic global només a l’home hi ha un pas molt gran, encara que cada vegada hi té més part de culpa. 

Però cal recordar què no hi ha res que no hagi passat abans, com quan el gel arribava als Pirineus cobrint tot Europa, o el Pol Nord tenia un clima tropical, ¿devia ser potser culpa dels neanderthal o d'algun antecessor seu?, o possiblement fos culpa d'algun primitiu independentista català. I suposant que suposessim que ja és molt suposar que la culpa es tota nostra, em fa gràcia aquells que diuen com mes d'una organització que hi ha que ens diu "SALVEM EL PLANETA", lo qual demostra que no saben de que va tot plegat, car al planeta li és igual 40º sobre zero o sota zero i que la platja estigui a la Barceloneta o a Sant Feliu de Codines, tot i que sembla que fins i tot aquests han entés que encara que es desglacin els pols el nivell de l'aigua dels oceans no pujarà, o bé ho fara d'una manera imperceptible. És la teoria simple però real del glaçó dins el got de whisqui. Si les prediccions dels entesos sobre el CFC i el seu efecte sobre la capa d'ozó haguessin estan certes, a hores d'ara ja no n'hi hauria ni la capa d'ozó ni l'especie humana. Recordo nens a Australia fa 30 anys anant a l'escola amb ulleres i tapats per no ser afectats pel sol per culpa del forat a la capa d'ozó, que deien els experts que aquests gasos CFC tardarien 30 anys a arribar a afectar l'atmosfera. O els altres entesos que deien que a l'any 2000 ja no hi hauria petroli, que s'hauria acabat. I els dinosaures? ni tan sols hi havia l'home quan es varen extingir, de qui va ser la culpa, de Hörbiger? Mentrestant el planeta, aliè a nosaltres va fent la seva –afortunadament – i ens ofereix imatges com aquesta fotografia que vaig fer fa vuit anys entre Sabadell i Matadepera. Si fos catastrofista afegiria.... La podré fer d’ací a cinquanta anys?. Doncs no! però serà perquè ja no hi seré, i aixó no és ser catastrofista ni negacionista, és tracta purament de ser realista, de fixar-s'hi, vaja.