MARCATS PER L'ODI

L’exposició Marcats per l’Odi, que s'exhibeix des de fa dues setmanes a la plaça del Gas de Sabadell, va patir un atac vandàlic aquest dilluns. Els autors, que no s’han identificat, varen trencar gran part de l’exhibició. “És una trista ironia que una exposició sobre l’auge global de l’odi acabi així una vegada i una altra“, han exposat els responsables de l’exposició en referència a l’atac de Sabadell i el de Gavà.

L'odi és definit com un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferència com l'oposat a l'amor. L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia, o sia que no tinc tan clar fins a quin punt el Govern acusa d'odi bàsicament als qui no combreguen amb ells i la seva discutible manera de pensar i actuar. 

M'odien i això no té cap mena d'importancia, pero m'obliguen a odiar-los, i això si que en té, deia Fuster. Últimament es parla molt d'odi i s'acusa a gent d'odi, fins i tot amb massa lleugeresa i no sempre amb la raó per bandera. El delicte d'odi esà molt circumscrit a les xarxes, sobretot twitter, on els haters campen a gust insultant a tort i a dret. I és que a twitter s'ha d'anar molt en compte, car et crida a participar d'aquesta orgia de desbarrar amb molta facilitat, i sovint s'hauria de comptar fins a deu abans de publicar un tuit del que als cinc mints t'en penediras d'haver piulat en el millor dels casos.

Però la sublimació del delicte d'odi, ve a ran de la llei mordassa perpetrada després del 15-M, que de fet, dona patent de cors a l'Estat per actuar impunement contra tot el que discrepi del seu discurs o simplement el molesti, i és preocupant perquè retalla no ja la llibertat d'expressió sinó drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, que resten indefensos davant aquesta maquinaria de represió orwelliana. Una maquinaria que es va activar i descontrolar a ran del judici del procés i els fets posteriors.

Casos com aquest de la Plaça del Gas, temps enrere no s'haurien produit, d'entrada el concepte odi estaba circumscrit al seu lloc exacte, sense banalitzar-lo, i en el cas d'haver succeit, aquests fets s'haurien considerat una bretolada sense més, de les moltes que fa el jovent, a banda que antes, ja no hauria fet falta muntar aquesta performance per quedar bé, que d'això van aquests tipus de muntatges. Mentrestant, la llei mordassa cotinúa activa pero perjudica nomès a una banda de la ciutadania, la més perjudicada

Tot això que acabo d'escriure és el que correspon analitzar de manual davant de fets com aquest, però llegint aquestes declaracions d'un dels organitzadors de l'exposició, m'entren dubtes: 

“Sabem que són agressions d'odi quan estan fetes a la cara. En una hi ha una cremada d'una cigarreta entre cella i cella i, a l'altra, hi ha una ganivetada a la cara d'un jove migrant. En aquesta exposició en concret, que està en contra de les polítiques d'extrema dreta, justament veiem agressions als protagonistes de l'exposició”, lamenta Pau Coll de Ruido photo netejant les ratllades a l'exposició. He pensat llegint les declaracions de Coll, que potser és més que un simple acte de vandalisme, una gamberrada, o un acte d'odi. Vosaltres mateixos.