"Su Excel·lència" és la quarta pel·lícula protagonitzada per Mario Moreno, el popular Cantinflas. És del 1967 i és una de les que van tenir millor fortuna comercial a les sales de tot el món. De fet, en la seva estrena a Nova York va coincidir i va batre a la taquilla La comtessa de Hong Kong, de Charles Chaplin. En aquesta pel·lícula, Cantinflas és un diplomàtic molt menor de la República dels Cocos, que treballa –és un dir– a l'ambaixada del seu país a Pepeslàvia. Per atzars de la fortuna i per gràcia d'un guió esbojarrat, no només acabarà sent l'ambaixador, sinó que protagonitzarà un discurs memorable davant del que se suposa que és l'Assemblea General de les Nacions Unides. I de fet el discurs, atropellat i enrevessat al més pur estil Cantinflas, ho entronca amb el Chaplin d'El gran dictador, encara que la seva altura artística sigui molt menor i les comparacions, odioses. En qualsevol cas, en un moment d'aquest monòleg, un Cantinflas formal i oficial pronuncia la perla següent (paladejeu-les lentament): “Estem pitjor, però estem millor, perquè abans estàvem bé, però era mentida. No com ara, que estem malament, però és veritat”.
¡Impagable i irrebatible! I serveix tant per explicar l?actual situació econòmica, en què l?apocalipsi anunciat no acaba d?arribar, com per vestir un possible discurs del mateix Núñez Feijóo, molt en el seu estil hereu de Rajoy i pròxim, de vegades, al?immortal Cantinflas. Estem pitjor però estem millor és gairebé el lema paradoxal i absurd dels darrers governs que a Espanya hi ha hagut. I ho comparteixen amb la fidel i caïnita oposició.
El Partit Popular forçarà una votació al Congrés per desafiar el PSOE a recolzar que calgui desallotjar els 'okupes' en un termini màxim d'un dia davant de les 48 hores que defensa el PSOE en una esmena a la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que va provocar un nou enfrontament entre els dos partits que conformen el Govern de coalició. També demana que el desallotjament sigui immediat en cas de delicte flagrant, que s'exclogui el delicte d'aplanament de morada de la competència del Tribunal del Jurat, que es reforcin les penes per usurpació fins amb tres anys de presó i que es millori la protecció jurídica davant de l'actuació de les màfies.
Alguna cosa passa, per descomptat, quan tants líders socials i polítics aposten pel pitjor, millor. I hi ha exemples a porrillo, des de la marxa de Junts del Govern fins als intents del PP per denigrar qualsevol dada econòmica positiva que surti d'aquesta Espanya que tant volen i tan poc aprecien. El millor del pitjor, en aquest sentit, és el que és obvi, que a partir d'una situació catastròfica, només es pot millorar. O continuar vius i governant, que ja és el millor del pitjor.
Però alguna cosa estranya ens passa, perquè aquest fragment tan de Cantinflas gairebé sembla un resum cabal de per on caminem. Curiós, tant de pessimisme pitjorista en un moment que en realitat és d'esperança. Vençuda la pandèmia i amb l'economia no tan malmesa com es podria esperar, poques coses ens haurien de portar a creure que estem pitjor que malament. Però ni per aquestes… El que hem dit, una cosa molt rara ens passa quan, governant força bé, aquest president no acaba d'agradar. I això malgrat els seus inqüestionables reconeixements internacionals.
Una cosa molt rara ens passa quan, governant bé, el president Sánchez no acaba d'agradar.
En fi, queden mesos per a les municipals i més d'un any per a les generals, així que hi ha partit, com diria qualsevol castís, però no tinc clar si hi haurà ànims per acceptar que el millor del pitjor és que el pitjor no s'acaba d'arribar-hi i el millor està, també amb el tòpic, per arribar-hi. - Daniel Fernandez a la vanguardia.
El fatalisme com a símptoma hispà, potser. O la certesa desencantada que només s'està millor o pitjor per comparació, així que tot és relatiu. Però la tempesta creix encara que hi hagi molt pocs vímets per a aquest cistell. I dia rere dia se'ns insisteix en la inflació, es dubta de les dades de feina o es repeteix la cantarella cansina de govern d'independentistes i filoetarres. Serà per això que, permetin-me jugar a ser Cantinflas, em sembla que el millor del pitjor és que el pitjor que no arriba fa millor al que va arribar. O sigui, millor que no anem a pitjor, encara que estiguem prou malament. Com deia el misteriós filòsof gallec M.Rajoy: Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio político
Como nos gobiernen estos Cantinflas que lo pretenden lo tenemos claro. Ese lema de cuanto peor mejor, que aborresco pero que practican, es la única política que conocen los de la desleal y poco constitucional oposición.
ResponEliminaYa Montoro decía lo mismo, y acababa: nosotros ya lo arreglaremos.
EliminaPara mi hay otro problema. No me creo a nadie. Por lo tanto, lo que diga el filósofo misterioso y lo que diga el guaperas improvisador, van al mismo saco.
ResponEliminaSino se ponen de acuerdo no salimos de aquí, y esto es un cenagal.
Salut
Compte, mentre el filòsof misterios no feia res i a més atiava el foc del conflicte, el guaperas - de improvisador res de res - fa coses, i deu n'hi do. Això és el que desqualifica la crítica sistemàtica de l'oposició.
EliminaSánchez,es buen político(en el sentido amplio,de lo que significa la palabra),pero Feijoo es la oposición,no hay que olvidarlo,osea el posible recambio(tiene que dar caña),que en eso se basa la democracia.
ResponEliminaNo basta con dar caña, hay que ser convincente, y Feijóo no lo es. Veremos quien aspira a defenestrar a Sánchez, y no creo que sea Feijóo, ni tan siquiera Ayuso. Hay un tapado esperando pacientemente.
Elimina¿y quién es?
Elimina¿Y qui és el?, a que dedica el tiempo libre. Tira cap el sud i el trobaràs.
EliminaYa sabes que no entiendo de política y reconozco que tus criterios son mejores, en este asunto, que los míos.A cambio procuro estar informado de los asuntos económicos,que para mi son fundamentales en lo que corresponde a mejor o peor.No van a depender ni de Sánchez ni de Feijoo sean mejores,sino de la geopolítica y la economía internacional,de la política de tipos de interés,de la inflación,de la posible paz en Ucrania.
ResponEliminaTambién, y dependerá de los datos económicos fíjate, la inflación ha bajado el mes pasado al 7,3%, y aunque no afecte al bolsillo del consumidor, es un buen dato, que seguro que Feijóo dirá que es malo. La inversión de Cisco en Barcelona es muy importante
EliminaHe leído en Expansión, que bajó por motivo de la electricidad y el gas. Pero la primera, ya sabes que el gobierno, quitó impuestos y en el gas hay topamiento, ósea intervención(es bueno,pero como signo de que baja,no es lo apropiado).También dice ,que en cambio las frutas subieron un 15%.Estos datos,como siempre,serán utilizados ( a su convenio ),por el gobierno y la oposición. Por eso no me interesa la política, ni me fio de los políticos.Lo que nos interesa es la paguita y la subida por el concepto inflación
ResponEliminaPor eso decía que no afecta al bolsillo del consumidor, aqui ya entra la picaresca miserable de este país de botiguers.
EliminaYa llevo tiempo diciendo que nuestros "mandarines" crean problemas para después "vendernos" soluciones.
ResponEliminaEl Martes pasado escuché a "Patxi" López, vocero y "profeta" de Pedro Sánchez negar que el gobierno quisiera revisar el delito de sedición, y lo negó rotundamente. El viernes pasado, escuché al mismo "Patxi" lópez defender con vehemencia la reforma del delito de sedición.
Después de algo así, ¿qué credibilidad? tiene el gobierno, y por extensión, el PSOE ?.
És política, amigo, pero la subida de la cesta de la compra hasta casi el 15% no es cosa de políticos, sino de los listillos de las empresa y empresitas, que se han aprovechado de la situación.
Elimina