El Jutge de Menors de Granada, Emilio Calatayud, fa uns dies va publicar a l'Ideal de Granada el seu decàleg de com criar a un delinqüent, així és com ell entén que avui se'n cria un:
“Bones, el decàleg per criar a un delinqüent no és una cosa immutable. Admet nous manaments. Aquí va un d'aquells nous consells que se m'acaba d'ocòrrer: Deixeu el llit de matrimoni als fills adolescents perquè es revolquin amb la seva parella. Així creuran que l'autoritat no existeix i, quan creixin, la realitat els ensenyarà que estan equivocats.
I perquè sempre ho tingueu present, aquí va el decàleg tradicional:
1 - Des de la seva més tendra infància, doneu al vostre fill tot el que us demani. Així creixerà convençut que el món li pertany.
2 - No us preocupeu per la seva educació ètica o espiritual. Espereu que arribi a la majoria d'edat perquè pugui decidir lliurement.
3 - Quan digui paraulotes, celebreu-ho amb unes sonores riallades. Això l'animarà a fer coses encara més gracioses.
4 - Mai no el renyi ni li digui que ha obrat malament. No el reprimiu. Podria crear-li un complex de culpabilitat.
5 - Recolliu tot el que deixi tirat per terra. Així, s'acostumarà a carregar les responsabilitats sobre els altres.
6 - Deixeu-li veure i llegir tot el que li caigui a les mans. Esforceu-vos perquè els plats, coberts i gots que utilitza el vostre fill estiguin esterilitzats, però no us preocupeu perquè la seva ment s'ompli d'escombraries.
7 - Renyiu sovint amb el vostre cònjuge en presència del nen. D'aquesta manera, aconseguirà que no li afecti gaire una ruptura familiar, potser provocada per la pròpia conducta.
8 - Sigueu generós. Que el seu noi tingui sempre tots els diners que demani. Que no sospiti que per aconseguir-ho cal treballar.
9 - Satisfeu tots els seus desitjos, apetits i plaers. El sacrifici i l'austeritat li podrien produir greus frustracions.
10 - Poseu-vos de la seva part en qualsevol conflicte que tingui el xaval amb els seus professors i amb els seus veïns. Penseu que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que volen fastiguejar-lo.”
Publicado por Emilio Manuel
Yo lo sigo directamente, FRANCESC. Tiene una página que vale la pena leer.
Un abrazo
La buscaré, per un jutge lúcid que tenim, val la pena.
Em semblen collonades, aquest decàleg, a l'escola he tingut famílies molt diverses, hi ha molta bona gent amb fills horribles i pares horribles amb fills molt macos, però, vaja, ens agrada pensar que tot es pot controlar. Quan la gent tenia molts més fills a les famílies en sortien de tota mena, amb els mateixos pares i mares. Jo no el seguiré pas, doncs, la realitat és molt més diversa i complexa del que manifesta per molt jutge que sigui.
És una generalització que no va desencaminada. Aquest jutge ja té unes quantes sentencies interessants, per diferents...
Però m'he adonat de què a la gent li incomoda que li diguis que les coses son molt diverses i complexes i encara que tinguis dècades de pràctica en directe i de relació amb famílies de tota mena, si surt un 'expert', que diu el que volen sentir, se'n refien més.
A la gent en general l'incomoda que li diguis les veritats que no vol reconèixer. Per cert, en sabies alguna cosa de Maria de la O Lejàrraga?
Sí, he llegit molt sobre la Maria de la O, una dona molt interessant !
Estic astorat, n'he sabut d'ella per un documental que li ha fet Laura Hojman, pero veient la seva vida i obra, va ser un personatge d'una enorme importancia, malauradament bastant oblidada.
huffingtonpost.es/entry/desmontando-a-emilio-calatayud_es_5c8a69a3e4b0f489d2b2c498
Aquest senyor cau en el parany de molta gent, el seu tema és la justícia i no pas l'educació, però com que d'educació i futbol tothom hi entén i, a més a més, s'ha fet 'mediàtic'...
Per la tele han fet alguns programes sobre la Lejárraga.
https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-en-la-historia/maria-de-la-o-lejarraga/838011/
gracies per l'enllaç.
D'oblidada no ho està pas, n'hi ha de molt més oblidades, s'han fet llibres i reportatges, en aquestes darreres dècades, de vegades ens sembla que allò que desconeixem està oblidat però si mires per la xarxa veus que res de res. Aquests programes de 'Mujeres en la història' eren excel·lents. Jo ja fa molts anys que havia llegit referències i articles sobre ella.
He trobat també que a Granada a. 1995 la fundació Falla li va retre un sentit homenatge. Potser oblidada no sweria el més correcte, diguessim prou desconeguida en general, surt al carrer i pregunta a 100 persones, m`hi jugo un pesol a que 95 no en saben res d'ella.
Pel que fa al jutge, una cosa son les sentències que posa a gambirots i delinqüents jovenets, que s'hi pot estar d'acord i, de fet, és la seva feina, i, l'altra, les seves idees educatives, que molta gent seriosa ha discutit i que sovint freguen el 'feixisme sociològic' i palesen una certa ignorància sobre el tema educatiu.
L'home ja té una edat i a més em sembla que és solter.
Ah val!
Així condemnat al foc etern, per secula seculorum.
😎😂
No, em limito a constatar que un senyor solter parla de com educar els fills, el mateix problema té la Santa Mare Esglesia. Calatayud és un bon jutge i a més honest, que no sovintegen jutges honestos.
Francesc, feia una mica de conyeta, per que tinc una edat i ara no tinc parella. Però tampoc estaria prou segur com per a afirmar que un solter no pugui o sàpiga educar una criatura. Només aixó.
Ningú sap com educar a una criatura, faces el que faces ho faràs malament.
"Construyendo a la bestia perfecta".
Tengo unos cuantos modelos en mi barrio , que ahora están en la cuarentena, engrosando la caja del bar de los chinos, sentados en la terraza con una mesa llena de cervezas vacías ante si, lamentándose de su mala suerte, chillando e insultando por teléfono a su "ex", que les está reclamando las mensualidades impagadas de la pensión alimenticia de sus hijos.
Y los conozco bien, llevo viviendo aquí desde los años ochenta, y los he visto crecer.
Sus padres siguieron el "modelo" de educación que reseña este juez. Siempre ha habido fracasados e inadaptados en todos los tiempos, pero desde hace unas décadas a aquí, la educación blanda y sin limites se ha extendido bastante, produciendo un modelo de personas que viven de sus padres hasta que consiguen vivir de sus hijos.
No entro en si el modelo educativo que perfila este juez es o no adecuado, pero si que ha puesto el dedo en la llaga. A veces, algo que tendría que ser placentero como el comer en un restaurante, se convierte en una mala experiencia por un crio que corretea berreando por el local bajo la mirada complacida de sus padres, que no amagan ni un solo gesto para llamarles al orden.
D'acord que es una generalització, pero és la realitat dela majoria de families.
Francesc, la majoria de gent sap poca cosa mes enllà dels seus interessos, per altra banda és impossible saber de tot i de tothom i en tot moment.
Per tant, oblidada i ara una part d'questa gent, avui en sabrá d'ella.
Será un buen juez,como educador un desastre,en los tiempos que corren.No aguantaría un día en un colegio,hoy día. Se le rebotaria hasta los niños del parvulario,le harían una huelga,jeje,que lejos de la realidad está el buen hombre.Hace ya 20 años que no piso un instituto,pero ya había que tener cuidado,con los mozos,mozas,padres y madres.Ahora bien,no sé si él tiene hijos o hijas y si aplica esas leyes,no sea que sea un blando,para los suyos.
La profesión de padre,de madre,cada día es más dificil,en el entorno sociológico en que se mueven los hijos.Lo veo en mis hijas,con mis nietos,madre mía la cantidad de horas que les dedica,encima de que traen un sueldo,se merecen el cielo.
En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira.
Si pero algunos,tienen las gafas mal colocadas y sin las dioptrías bien medidas y ven el mundo,como lo que es un juez,sería interesante saber como lo juzgan a él otros jueces,de lad barbaridades que dice,en cuanto a algo que no conoce:la educación .Que hable,en todo caso,como padre,como abuelo de sus hijos,de sus nietos,de cómo lo hace.No todos,tienen las mismas circunstanciad,de amor,cariño y sobretodo económico. La realidad son familias rotas,emigración, sueldos bajos,mala convivencia...
Mi hermano pequeño tiene un amigo de la infacia y juventud que es juez, estaba en Vilafranca del Penedés, no se ahora donde está. Entre el tiempo que estudian y el ambiente aislado en el que se mueven dificilmente pueden tener una percepción real del entorno cotidiano. Es como si fueran de otro planeta.
Lo entiendo.Te voy a decir un caso cercano:madre con hijo con coeficiente intelectual bajo,hija (moza efervescente, pero joven),la madre divorciada,en piso pequeño,que tiene que aguantar a la hija con el novio(-los dos unos chavales),en el sofa todo el día,con malas contestaciones,si le afea algo.Anda,pregúntale al juez qué haría.
Inhibirse, eso es lo que haria el juez. Ellos no tratan con modelos reales, sino con estereotipos de vida.
Pues eso, que haga de juez y la diosa de la justicia,que por algo es ciega, le ayude en su toma de decisiones, que estamos en tiempos difíciles para todos
Penso que la major part de les idees del jutge Calatayud són força oportunes i assenyades; van en direcció oposada a l'educació progressista que es va derivar dels anys seixanta que tot fre a la voluntat d'un fill podia suposar un trauma i calia deixar-lo fer més o menys el que volgués. Aquí batega la idea de posar límits i, com a professor, m'ho he trobat moltes vegades amb pares immadurs que posaven el seu fill davant de qualsevol consideració, i els fills havien sortit igual que els pares. En canvi, altres vegades, l'educació amb certa severitat i límits dóna lloc a nois centrats i menys capritxosos. Tot i això, té raó Júlia quan diu que en aquest cas dos i dos no són quatre perquè hi ha un marge enorme per a la complexitat i pot no funcionar la cosa com se suposa. Pares centrats que tenen fills descontrolats i estúpids. Hi ha un llibre que es titula "El mite de l'educació" la tesi del qual és "els fills surten com surten" i la mateixa educació en diversos germans pot donar lloc a resultats totalment diferents.
Perdona,Joselu,tú como profesor(actualmente),no puedes decir a un padre que es un inmaduro, delante de él, te costaría un expediente disciplinario.Lo puedes pensar,como él puede pensar de ti lo mismo.Ni tampoco puedes saber si un niño educado de una manera u otra, tiene más posibilidades que otro. Entramos en campo muy delicado, porque son menores de edad,que siempre hay que tener en cuenta.
Oi tant, tinc tres filles, a les tres les hem pujat igual i són ben diferentes cadascuna d'elles. El caràcter ja hi és al néixer, l'educació parental i escolar pot pulir-lo una mica, pero la gènesi és de naixement.,