Laura Hojman ha dirigit un documental ficcionat que narra la història de María Lejárraga, escriptora i pionera del feminisme a Espanya durant els anys 20 del segle passat, la producció del qual va veure la llum sota el nom del seu marit, l'empresari teatral Gregorio Martínez Sierra. La dramaturga espanyola (interpretat al documental per Cristina Domínguez) més prolífica de tots els temps, autora d'obres com Canción de cuna, portada al cinema en cinc ocasions, o del llibret de El amor brujo, de Falla, va ser a més diputada per la segona República i fundadora de projectes pioners per als drets i les llibertats de la dona.
Com que aquesta extraordinària dona va caure en l'oblit fins a ser rescatada per Hojman, és d'aquestes coses o casos de difícil explicació que lamentablement succeeixen sovint en aquest país. Us deixo l'enllaç de la seva història a la wikipedia, el mínim que podem fer és saber de la seva vida i obra i veure el documental, si més no repararem una mica la memòria del seu oblit.
ARGENTINA CAMPEON,MESSI AL CIELO
ResponEliminaLo he visto y sufrido. Se hizo justicia.
EliminaNo sabía nada sobre la escritora. Gracias
ResponEliminaCom t'he comentat d'oblidada res, hi ha molts llibres i alguns documentals de fa anys sobre ella i a wikipedia també fa molt de temps que hi ha informació sobrera. No entenc com Hojman se suposa que ha descobert la sopa d'all. Això també sol passar.
ResponEliminaAmi me l'ha descobert Hofman, a mi i a molts lectors de la Vanguardia d'avui.
EliminaHi ha un llibre d'Antonina Rodrigo de fa mes de quinze anys, documentals de TVE, una publicació del seu epistolari i moltes coses més. Té carrers amb el seu nom a algunes ciutats i crec que una biblioteca, crec que hi ha dones molt més oblidades, la veritat.
ResponEliminaHo he vist, i a Granada el 1995 li varen retre un homenatge a la fundació Falla. Pero per a mi i per a molts, fins avui era una desconeguda, Una més entre tantes dones oblidades.
ResponEliminaPerò que tu no la coneguessis no vol dir que estigués oblidada, tan sols que no te l'havies ensopegat, hi ha molta gent, dones sobretot, amb interès per la literatura i la història, que saben qui és. Tan sols pots dir que tu no en coneixies l'existència, és molt diferent.
ResponEliminaTenint en compte que com Fuster, jo sóc la mesura de totes les coses, per a mi és una dona oblidada.
EliminaEs veu que si no surts a La Vanguardia no existeixes, doncs.
ResponEliminaConxu, es que la noticia sortia a la vanguardia.
EliminaA la mateixa Vanguardia ja havien parlat d'ella en d'altres ocasions, si mires hemeroteques ho veuràs.
ResponEliminaVale, acceptem l'oblit com animal de companyia
Eliminahttps://www.lavanguardia.com/local/la-rioja/20200220/473668463564/la-escritora-maria-de-la-o-lejarraga-ya-cuenta-con-un-lugar-de-distincion-en-pleno-centro-de-la-capital-riojana.htm
ResponEliminal
De fa dos anys i hi ha moltes informacions molt anteriors, només vull dir que el fet que jo ignori algun personatge no vol dir que estigui oblidat ni molt menys. No sé si m'explico.
ResponEliminaSi que t'expliques, ja ho entés. Gracies per l'enllaç.
ResponEliminaHas dit: no sé si m'explico, una frase molt interessant que repeteix sovint el Rector de la UAB i Ramón Besa, Perquè no és igual dir no sé si m'explico, que no se si m'entens, que és tractar-te de ruc. En canvi així queda més dissimulat.
ResponEliminajaja me río por vuestra conversación sobre si era o no conocida esta mujer y si por ello está a o no olvidada ...
ResponEliminaObviamente será conocida para algunos pero como tú Francesc creo q minoritaria mente...Aunq no sé si la Canción María de la O se escribió en su honor , porque si es así ...entonces estoy con Julia , otra cosa es q la gente supiera de la biografía del personaje realmente , eso , seguro q la inmensa mayoría lo desconocía.
Un abrazo !
No tiene nada que ver. La canción si que habla de Maria de la O i el origen del nombre se explica aquí:
ResponEliminaLa copla y la advocación de esta virgen tienen en común lo mismo que el culo con las témporas, o sea, nada de nada. Y me explico: Para las personas creyentes, los días previos a la festividad del nacimiento de Cristo son días de esperanza, de ahí la advocación citada. Pero, a qué se debe el que esta virgen sea conocida como María de la O?
La explicación es sencilla. La liturgia eclesiástica, desde la víspera de la festividad citada, es decir, desde el 17 de diciembre, y durante siete días, es decir, hasta Nochebuena, incluye en su rezo unos cantos o antífonas -siete en total- que todas empiezan por la O. Por ejemplo:
O Adonai, et Dux domus Israel…
O Radix Jese, qui stas in signum…
O Clavis David, et Sceptrum domus…
O Oriens splendor, Lucis aeternae…
Etcétera. Hasta siete antífonas.
De hecho, hasta en las partituras a estos cánticos los denominan Antífonas O.