El bon espia flueix en aigües dolces i salades. Posseeix un detector intern que li permet recórrer milers de quilòmetres i tornar al punt exacte d’on va sortir. I el secret de la seva conducta és indesxifrable.

El bon espia té el seu propi hàbitat, discorre pel territori de manera gairebé ecològica i és una espècie en perill d’extinció: la salut de la geopolítica depèn de la seva preservació.

El bon espia és comestible i, com ha demostrat Bond, James Bond, cru pot ser molt saborós.

És natural, doncs, que el Kremlin acabi d’incloure l’oenagé russa Centre per la Preservació i l’ Estudi de les Espècies de Salmó i el seu Hàbitat a la llista d’“agents estrangers” que amenacen la seguretat de Rússia des de l’interior. De la mateixa manera que, des de l’exterior, és amenaçada pels míssils de l’ Aliança Atlàntica.

El Kremlin té prou motius per sospitar dels salmons. Per sospitar no només dels peixos, sinó també dels ocells. Durant la guerra freda, la intel·ligència dels Estats Units va arribar a reclutar ornitòlegs per detectar quins ocells migradors volaven sobre determinades ciutats on els soviètics fabricaven armes químiques. Els nord-americans percebien els ocells com a “sensors vius” amb estómacs que, per l’alimentació, podien revelar les substàncies amb què els soviètics estaven experimentant.

La Duma va aprovar ja fa una dècada la llei de Control de les Activitats de les Persones Sota Influència Estrangera, i aquest desembre n’ha entrat en vigor una versió més estricta que –llegim al web oficial del Parlament– “ajudarà a protegir els interessos i la seguretat de la Federació Russa, la seva sobirania i la seva integritat territorial”. Una “interferència estrangera” –subratlla la Duma– que no és nova. “Ja existia durant els temps de l’imperi rus”, recorda. Una fase històrica, la tsarista, en què pel territori imperial encara fluïen més salmons que ara.

“No pots triar els temps que et toquen viure, però pots triar com vius aquests temps. I, malauradament, ara nosaltres no tenim cap més elecció que acabar els projectes que ja hem començat i liquidar la nostra organització”, lamenta l’ Observatori del Medi Ambient de Sakhalín, l’organització de l’Extrem Orient rus que va crear el centre per la protecció del salmó i que Putin també ha ficat a la nova llista negra.

Que et declarin “agent estranger” no és gaire agradable. Les dues paraules per separat són relativament innòcues, però plegades donen molt mal rotllo. Que el Kremlin t’etiqueti així no implica d’entrada que et tanquin en un penal siberià. És una primera i severa advertència del poder: no ets prou rus, corregeix-te.

L’ Observatori de Sakhalín ja es va haver de corregir. Va ser inclòs a la llista el 2015 i l’en van treure dos anys més tard, quan va tornar a Leonardo DiCaprio la donació que l’actor va fer de 159.000 dòlars per a la causa del salmó.

Però sempre sempre cal desconfiar. ¿Leonardo DiCaprio no finança , una xarxa que espia la navegació dels vaixells pesquers del planeta per evitar l’exhauriment dels oceans? I, per si no hi hagués prou proves, ¿no és aquest l’actor de Hollywood que ha comprat els drets per rodar un biopic sobre la vida d’Ian Fleming, el reporter, espia i novel·lista anglès que va crear l’agent 007? Des de Rússia amb salmó .

Res no és casual per als espessos passadissos del Kremlin. ¿O algú pensa que és casual el lloc que van triar els ianquis per fer detonar, el 1964, la seva primera bomba atòmica experimental a l’est de les Rocoses? Va ser a 820 metres de profunditat en un lloc del comtat de Lamar ( Mississipí) anomenat Salmon.

Els salmons també neden per l’operació militar especial a Ucraïna i pels també especials negocis del Kremlin. Aquest any, tan curtcircuitat, no s’ha renovat el contracte amb els japonesos perquè en puguin pescar en mars russos. I als habitants de l’estuari de l’ Amur, al Pacífic rus, els deprimeix la desaparició del salmó: en donen la culpa a les concessions pesqueres que l’aniquilen travessant amb enormes xarxes la desembocadura del riu.

És el que ens estem carregant. Profundíssimes forces invisibles travessen la pell dels salmons, com el camp magnètic de la Terra, que els permet solcar oceans i remuntar rius com si els rius i els oceans fossin ells. Són paisatge. Els espies perfectes... Als russos, per disseccionar la topografia enemiga, els hauria anat més bé infiltrant-se en algun institut per a l’estudi de l’hàbitat del salmó ucraïnès.

Com diuen els ecologistes de l’Extrem Orient rus, no pots triar els temps que et toquen viure, però sí com els vius. I nosaltres triem la ironia, la perplexitat, la tristor i l’ empremta de l’agent estranger que va temperar la guerra freda amb la calor del seu cos. Bond, James Bond.


El salmó que em va espiar - CABARET VOLTAIRE - Plàcid Garcia-Planas