En una reunió del govern d'Artur Mas, va fer fortuna la paràbola de la cabra. La va explicar el llavors conseller d'Economia i Finances, Andreu Mas-Colell. La història es desenvolupa en un passat indeterminat, en un domicili extremadament humil on viuen atapeïts avis, pares, fills, nores, gendres i néts. La manca despai fa que la vida dels convivents resulti insuportable. Desesperat, el cap de família va al rabí de la comunitat a demanar consell. El savi no defrauda les expectatives i ràpidament prescriu la solució a l'apressant problema.
-Poseu una cabra a conviure amb vosaltres. Ja veureu com milloraran les coses.
Tot i no entendre com podria anar a millor la convivència afegint una cabra en una casa on ja no hi cabia ningú més, el bon home segueix rigorosament i immediatament el consell. Passats quinze dies, va de nou a visitar el rabí. Amb llàgrimes als ulls, li explica que amb l'animal a casa les coses han empitjorat substancialment fins al límit del suportable.
-No et precipitis. Que la cabra visqués amb vosaltres només era l'inici de la solució. Ara l'has de treure.
Dues setmanes després el rabí i el cap de família es tornen a citar.
-¿Què tal ara sense la cabra?
-Meravellós. Ara sí que vivim al paradís!
El 2022 ja es pot dir obertament que el procés sobiranista és la versió catalana i moderna de la paràbola de la cabra. El nacionalisme va acudir al rabí el 2008 per greus problemes amb les infraestructures viàries, ferroviàries i energètiques, a més del infrafinançament. I aquest no va defraudar. Cabres, necessiteu cabres! Bocs, cabrons! O qualsevol animal que s'assembli! Les coses milloraran! I com que fes el cap de família de la paràbola original, el nacionalisme va seguir a ulls clucs el consell. Es va convidar a la festa a un borrec cimarró, la cornamenta del qual mesura més d'un metre de punta a punta. Va envestir l'animal amb el referèndum i la declaració d'independència. Van seguir presó, inhabilitacions i frustració. I després? Endevinen? Intentant treure el borrec de l'equació per tornar a estar com estàvem fa una dècada, només que percebent-ho com una millora per haver estat molt pitjor.
Els indults, la reforma del delicte de sedició i probablement també el de malversació, l?agenda per salvar la llengua catalana d?una amenaça de desaparició que acabem de descobrir després de tants anys d?ufania i, en general, tota l?agenda política que ofereixen el PSOE i ERC es basa a fer desaparèixer el borrec i les conseqüències de la seva envestida. Estàvem malament, vam estar pitjor i l'objectiu és tornar a estar malament. Aquest és el resum del procés independentista després d'una dècada convivint amb un ramat cabrum a l'habitació. Un viatge circular que, vist els fets, no requeria tanta alforja ni molt menys tanta energia política i menys encara tanta tensió.
Ahir hi va haver un accident ferroviari a Catalunya que afortunadament no va deixar víctimes per lamentar. Al setembre es va suspendre el servei de rodalies per un error en el sistema de comunicacions. Els retards se succeeixen en pràcticament totes les línies cada dia. Els usuaris viatgen –gratis, això sí– en condicions poc acordes a les que s'espera en un país europeu el 2022. Ens hem quedat sense una autopista que creui el país de sud a nord (o de nord a sud, com prefereixin) perquè l'AP-7 ho ha deixat de ser. El nou model de finançament autonòmic dorm el somni dels justos. Al sistema sanitari li rebenten les costures, particularment en l'atenció primària. L'escola es fa trampes al solitari per maquillar les ràtios de fracàs escolar. Seguiu vosaltres mateixos amb la llista de la compra.
Però estem, segons sembla, millor que abans del procés perquè ERC i el PSOE segueixen oficiant l'enterrament de la cabra gràcies a la reforma del Codi Penal. Tens un problema, en crees un altre de més gran, intentes arreglar –ni que sigui amb una col·lecció de pegats el segon– i el primer ja no sembla tan important. Manca un llibre per afegir a l'extensa bibliografia del procés independentista: Història d'una cabra de posar i treure. Amb un subtítol aclaritiu, com és pertinent a tota la literatura assagística del present: El cas català i l'art de millorar empitjorant. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.com
Pues mira, no conocía esta parábola, pero me parece una visión acertadísima de lo que os ha ocurrido. A mi se me había ocurrido otra versión de lo mismo, siempre he pensado que Pujol&Cia se inventaron el chivo expiatorio de "Madrid nos roba" para revolver al país y que no se enterara además de todo lo que os habían robado ( y salirse de rositas.. que ahí andan) de la malísima gestión que hicieron en Cataluña de la crisis del 2008... por que a ver ¿ de qué un país como Cataluña, cívico, comedido y respetuoso, nada dado a guerrillas callejeras ( salvo la época de los anarquistas pero ya llovió) iba a montar la que montó cuando los abertzales del País Vasco, que esos sí que siempre anduvieron con el cañón en ristre, se apaciguaron y justo empezaron a disolverse.. respuesta: En el País Vasco, a diferencia de en Cataluña gestionaron la crisis del 2008 mejor que ninguna comunidad en España, por lo que sea ... el país prosperó, cuando en el resto nos ahogábamos, Cataluña más que ninguna otra comunidad... de ahí, todo lo que sucedió a continuación... así que solo os deseo, que una vez os han sacado la cabra, no se les ocurra meteros a un elefante ; )
ResponEliminaUn abrazo fuerte!
Una visión acertada, la de MARÍA
EliminaNo fue exactamente así, Pujol no era independentista, como mucho lo era de fin de semana. Precisamente retuvo la revuelta durante 23 años, pactando siempre con PP o PSOE EN mdrid o en el ajestic con Aznar. Un pacto este, muy productivo en la línea del Partido Nacionalista Vasco que encontró la manera de conseguir la independencia, la económica que és la importante, aunque con el chantaje de ETA. Del pacto del Majestic salió el fin del Servicio militar, los mossos d'esquadra
Eliminay "mucho peix en el cove". Fue Artur Más, a raíz del 11 de setiembre posterior a que el Constitucional mutilara el Estatut, Un Artur Más forzado por la multitudinaria manifestación que se vio obligado muy a su pesar a volverse independentista, acuciado por los escándalos que le acechaban del Palau y el 3%. Fue una huida hacia adelante de final previsible como la de Belmondo en "À bout de souffle". Luego la CUP lo apartó de la historia i apareció Puigdemont, Torra, y de ahí al desastre del procés, que cautivo y desarmado yace en el limbo de la incongruencia peleándose entre ellos los antiguos socios. De la manera que son estos, igual son capaces de meter un elefante en vez de la cabra.
Un abrazo.
Es tal como lo dices,Pujol era un independentista de fin de semana,lo que le interesaba era que en cada pueblo hubiera todos los servicios:instituto,piscina,ambulatorio.Sacar el máximo dinero a Madrid,para Cataluña.Hizo posible gobierno de izquierdas con Felipe y de derechas con Aznar.Nos fue muy bien a todos los españoles.Pena,que luego pasara lo que pasara,con la corrupción
EliminaUna corrupción que si Mas y el no se hubieran vuelto independentistas, jamás habría salido a la luz.
EliminaAquesta història de la cabra està més vista que el tebeo
ResponEliminaLa va explicar Mas Culell, imagina't, pero jo no la sabia.
EliminaHola, em sembla molt bona i molt intel·ligent la paràbola, així com divertida (i la foto). Estic totalment d'acord amb les explicaciones o la lectura dels fets. Ha estat caminar en un immens i absurd cercle, allò que diuen de "un paso adelante y dos hacia atrás". Em sembla també que el que fa ERC amb els seus pactes amb el govern PSOE & company és, a banda de garantir-se l'estabilitat mútua, justament blanquejar el govern de Madrid i exercir un trist autonomisme conformista, encara que s'omplin la boca amb la independència, l'amnistia, etc. etc. Als dos governs els hi va bé així.
ResponEliminaTens raó, la situació a tots nivells està empitjorant, ja no només el tema xarxa ferroviària, sanitat, etc. Plou sobre mullat i a més en un context de forta crisi mundial on cada cop és més difícil obtenir diners o crèdits en bones condicions (les maniobres que ja fan tots els governs per capejar el temporal). Només falta el govern en solitari d'Aragonés... Tot un panorama on el futur no pinta gaire brillant.
Ara sí, és retocar o reformar el Codi Penal en tot el que no és convenient (tema sedició em sembla perfecte) però clar... fa tufillo de "anar posant pedats" i a sobre tenint a la dreta espanyola feta una fúria...
Salutacions.
No se quin panorama de futur tenim, em temo que no ho sap ningú, però no el veig tan negre com alguns el presenten. El PSC ajudarà a aprobar els pressupostos, i després ja veurem el maig a les municipals com va la cosa.
EliminaSalutacions