En una reunió del govern d'Artur Mas, va fer fortuna la paràbola de la cabra. La va explicar el llavors conseller d'Economia i Finances, Andreu Mas-Colell. La història es desenvolupa en un passat indeterminat, en un domicili extremadament humil on viuen atapeïts avis, pares, fills, nores, gendres i néts. La manca despai fa que la vida dels convivents resulti insuportable. Desesperat, el cap de família va al rabí de la comunitat a demanar consell. El savi no defrauda les expectatives i ràpidament prescriu la solució a l'apressant problema.

-Poseu una cabra a conviure amb vosaltres. Ja veureu com milloraran les coses.

Tot i no entendre com podria anar a millor la convivència afegint una cabra en una casa on ja no hi cabia ningú més, el bon home segueix rigorosament i immediatament el consell. Passats quinze dies, va de nou a visitar el rabí. Amb llàgrimes als ulls, li explica que amb l'animal a casa les coses han empitjorat substancialment fins al límit del suportable.

-No et precipitis. Que la cabra visqués amb vosaltres només era l'inici de la solució. Ara l'has de treure.

Dues setmanes després el rabí i el cap de família es tornen a citar.

-¿Què tal ara sense la cabra?

-Meravellós. Ara sí que vivim al paradís!

El 2022 ja es pot dir obertament que el procés sobiranista és la versió catalana i moderna de la paràbola de la cabra. El nacionalisme va acudir al rabí el 2008 per greus problemes amb les infraestructures viàries, ferroviàries i energètiques, a més del infrafinançament. I aquest no va defraudar. Cabres, necessiteu cabres! Bocs, cabrons! O qualsevol animal que s'assembli! Les coses milloraran! I com que fes el cap de família de la paràbola original, el nacionalisme va seguir a ulls clucs el consell. Es va convidar a la festa a un borrec cimarró, la cornamenta del qual mesura més d'un metre de punta a punta. Va envestir l'animal amb el referèndum i la declaració d'independència. Van seguir presó, inhabilitacions i frustració. I després? Endevinen? Intentant treure el borrec de l'equació per tornar a estar com estàvem fa una dècada, només que percebent-ho com una millora per haver estat molt pitjor.

Els indults, la reforma del delicte de sedició i probablement també el de malversació, l?agenda per salvar la llengua catalana d?una amenaça de desaparició que acabem de descobrir després de tants anys d?ufania i, en general, tota l?agenda política que ofereixen el PSOE i ERC es basa a fer desaparèixer el borrec i les conseqüències de la seva envestida. Estàvem malament, vam estar pitjor i l'objectiu és tornar a estar malament. Aquest és el resum del procés independentista després d'una dècada convivint amb un ramat cabrum a l'habitació. Un viatge circular que, vist els fets, no requeria tanta alforja ni molt menys tanta energia política i menys encara tanta tensió.

Ahir hi va haver un accident ferroviari a Catalunya que afortunadament no va deixar víctimes per lamentar. Al setembre es va suspendre el servei de rodalies per un error en el sistema de comunicacions. Els retards se succeeixen en pràcticament totes les línies cada dia. Els usuaris viatgen –gratis, això sí– en condicions poc acordes a les que s'espera en un país europeu el 2022. Ens hem quedat sense una autopista que creui el país de sud a nord (o de nord a sud, com prefereixin) perquè l'AP-7 ho ha deixat de ser. El nou model de finançament autonòmic dorm el somni dels justos. Al sistema sanitari li rebenten les costures, particularment en l'atenció primària. L'escola es fa trampes al solitari per maquillar les ràtios de fracàs escolar. Seguiu vosaltres mateixos amb la llista de la compra.

Però estem, segons sembla, millor que abans del procés perquè ERC i el PSOE segueixen oficiant l'enterrament de la cabra gràcies a la reforma del Codi Penal. Tens un problema, en crees un altre de més gran, intentes arreglar –ni que sigui amb una col·lecció de pegats el segon– i el primer ja no sembla tan important. Manca un llibre per afegir a l'extensa bibliografia del procés independentista: Història d'una cabra de posar i treure. Amb un subtítol aclaritiu, com és pertinent a tota la literatura assagística del present: El cas català i l'art de millorar empitjorant. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.com