La policia de la moral a Iran ha plegat, diuen, o l'han dissolt, aspecte que no crec es cregui ningú. Aquí, que ens considerem molt avançats i democràtics, tenim una altra mena de policia, la de l'Inspecció de Treball amb la guerra del llenguatge inclusiu, una policia certament peculiar, surrealista. Vegeu el cas de Jaume Junyent, a aqui li va canviar la vida el 2020 quan la seva pastisseria, Pa Artesà del Vallès, va guanyar el concurs al millor xuixo del món. Explica que va sentir un orgull molt gran que va suposar tota una recompensa a 40 anys de feina. Aquests dies, però, està una mica més moix. I té motius per estar-ho. La seva empresa ha estat sancionada per Inspecció de Treball de Catalunya amb una multa de 7.500 euros per uns anuncis que, als ulls de l’administració, són discriminatoris. “És molt injust”, lamenta Junyent.

Tot es remunta al mes d’octubre passat. L’empresa, que té 30 pastisseries repartides per la província i la ciutat de Barcelona, necessitava dues persones per cobrir dos llocs: un, de mestre pastisser (encara vacant); l’altre, per treballar de cara al públic. Amb aquesta finalitat, van imprimir diversos cartells i els van exhibir als finestrals de les botigues per demanar això, un mestre pastisser i dependentes.

Va resultar que, al mateix temps que els cartells estaven exposats, en una de les seves pastisseries, a Parets del Vallès, van rebre una visita d’ Inspecció de Treball. Tot es va desenvolupar amb normalitat. Però la sorpresa va arribar dies després en forma de carta en què se’ls notificava una sanció de 7.500 euros. El motiu? Una discriminació laboral perquè “no s’havia utilitzat als anuncis de feina presents al local un llenguatge inclusiu”, explica Sergio Rodríguez, responsable de comunicació de l’empresa.

Admet que es van quedar de pedra després de llegir la missiva. “El que vam fer va ser utilitzar el terme de mestre pastisser, que és un ofici per a nosaltres neutre, perquè simplement volíem trobar una persona, ens és igual home o dona, que tingués una titulació professional en pastisseria i un bagatge que pogués demostrar”, subratlla. “D’aquí a parlar d’una discriminació a la feina o de masclisme hi ha una distància sideral”, assegura. Sobretot perquè assegura que al seu obrador, ubicat a Santa Perpètua de Mogoda, un 80% dels treballadors “són dones, repartides per totes les categories professionals, també en llocs de responsabilitat”. Afirma que, dels 150 treballadors que té l’empresa en total, uns 115 són dones. A parer seu, discriminar no és posar “un cartell en masculí”, sinó que es presentin per a la feina una dona i un home “amb les mateixes condicions” i es quedin “amb ell sol pel fet de ser home”.

Per l’empresa, tot es redueix a un error d’interpretació de l’inspector. Al cartell en què demanaven un treballador per atendre els clients, sosté Rodríguez, hi van escriure, en català, “ dependentes” perquè, si hi haguessin posat “ dependents”, s’hauria pogut crear un equívoc, entenent per dependent la persona que depèn d’algú o d’alguna cosa.

Inspecció de Treball sustenta la sanció en l’article 16 (apartat c) de la llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social de caràcter estatal, on s’explicita que suposarà una infracció molt greu “establir condicions, mitjançant la publicitat, difusió (...) que constitueixin discriminacions per a l’accés a l’ ocupació per motius de sexe, origen, incloent-hi el racial o ètnic...”.

Per pagar la sanció, contra la qual recorreran, haurien de vendre 3.061 xuixos, que és el seu “vaixell insígnia”. “I cal tenir en compte que els fem de manera artesanal, d’un en un. N’elaborem uns 800 cada dia”. Entenen, de totes maneres, que la jurisprudència els fa costat. “Tots els casos semblants al nostre s’han acabat arxivant. Podem tenir algun defecte, però no som masclistes”, conclou Sergio Rodríguez. Con la administración hemos topado amigo Sancho.