Aquests suposats cognoms en euskera segons el Santiago el meu pare, són deguts a la creativitat d'en Valentí Castanys, el dibuixant i humorista del diari d'esports "el Once" acabada la guerra. Castanys és també l'autor de la definició de "manigua" d'un raconet de l'antic camp dels pericos a Sarrià on es veu hi havia un parell o tres de palmeres escadusseres. No sé si va ser qui va batejar a culés i periquitus amb aquest malnom, però si no ho va ser poc li devia faltar.

Castanys recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Entre les seves creacions més populars es destaquen la de 'l'avi del Barça” —el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà—, “La família Sistacs” —representació de la classe mitjana— i “el País del Sidral” —univers al·legòric de la vida esportiva—. Les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. No hi ha a dia d'avui humoristes esportius, ans al contrari, l'ùltim i tent va ser el Jordi Culé de l'Oscar Nebreda, o les delirants retransmissions de la colla de l'Arus fetes des de casa seva, amb Sergi Mas i uns quants sonats més com ells. O el Força Barça també de l'Arus amb l'espatarrant Nuñito de la Calzada, el xandall vintage de Di, o les Bussisolucions. Hi ha alguna rettransmissió de partits que fan els del versió Rac1, però ja no és el mateix. No hi ha humoristes al fútbol i tampoc gaires professionals seriosos, i emmig molta xusma i molta brossa tòxica.

Per cert, fa uns dies a ran de la derrota d'Argentina davant l'Arabia Saudí, mentre la majoria d'entesos i public en general ja els donava per morts, Josep Martí Blanch va tuitejar... "Argentina jugarà la final", i mira, ja hi són. No recordo si va dir que jugaria la final o que la guanyaria; Bé, aixo ho sabrem diumenge vinent a partir de les quatre de la tarda.